L'euskaltegi Arturo Campion d'IKA es va fundar en 1972, en una dècada en la qual existia un moviment bastant important entorn del basc –les bases del basc unificat, les ikastoles que s'havien posat en marxa, els grups d'alfabetització creats per Euskaltzaindia…–. A Pamplona també hi havia moviment i d'aquí va sorgir l'euskaltegi. Es van unir el desig d'un grup de joves que estudiava en la Universitat de Navarra i, entre altres coses, el de l'associació Etorkizuna, que va impulsar la creació de les primeres ikastoles. L'associació Etorkizuna comptava amb el suport de Príncep de Viana i Euskaltzaindia per a la protecció del patrimoni cultural del Govern de Navarra, per la qual cosa l'euskaltegi també es va constituir amb una mica de suport.
Han passat 40 anys des de llavors i aquest primer euskaltegi ha donat lloc a uns altres, en el cas d'IKA a Navarra i en el d'Araba. En la Comunitat Foral compta amb euskaltegis a la comarca de Pamplona, Cinc Viles, Malerreka i Leitzaldea. En total són uns 700 alumnes els que estudien basc, dels quals uns 200 estan en Arturo Campión. A Àlaba, per part seva, ofereix servei a Vitòria-Gasteiz i Rioja Alabesa i en la capital només compta amb 2.000 alumnes i alumnes. A ells cal sumar els alumnes que tenen en diferents ajuntaments, empreses, sindicats i centres de secundària.
La situació no és la mateixa en les dues comunitats autònomes, ni en nombre d'alumnes, ni en les subvencions. Sagrari Aleman és director de l'euskaltegi Arturo Campion des de 1982 i opina que, encara que enguany s'han reduït, a Àlaba les subvencions són majors. A més, l'euskaldunización d'adults està més regulada. Al seu judici, tenen més facilitat i ajuda per part del Govern Basc, de la Diputació i dels ajuntaments. “A Pamplona, per exemple, l'Ajuntament no dona beques per a euskaldunizar”, ha explicat Aleman, qui ha afegit que l'ajuda del Govern de Navarra “no és res”. A més de la falta d'ajuda, Alemany s'ha queixat del valor que se li dona al basc, ja que “des de les institucions no s'ha valorat el basc i no s'ha impulsat a la gent a aprendre basca durant anys, moltes vegades ha estat l'actitud contrària. A més, la pròpia llei també és un obstacle, ja que el basc és oficial o cooficial en un únic lloc. Això no atreu a la gent a aprendre basca”.
I per als quals decideixen aprendre basc, l'opció d'IKA no és l'única. El Govern de Navarra també va crear l'euskaltegi en el seu moment i amb el temps s'ha convertit en un competidor dels d'IKA. L'alemany ha explicat la situació d'aquesta manera: “Al principi, l'euskaltegi del Govern donava cursos intensius i nosaltres a menor ritme, així que no érem competidors. Érem complementaris i necessaris”. Posteriorment, no obstant això, l'euskaltegi del Govern va començar a oferir cursos a menor ritme i avui dia s'han convertit en competidors. Malgrat fer la mateixa oferta, Alemanya diu que hi ha una gran diferència de preus, entre els quals estudien en Arturo Campión, que han de pagar entre quatre i cinc vegades més per la diferència de recursos. Per això, la demanda és clara: “L'objectiu de tots i totes és crear euskaldunes, però si és possible que tots i totes tinguem les mateixes facilitats, no veiem bé que alguns no tinguin facilitats perquè no se'ls dona suficient ajuda per a aprendre basca”.
En la situació actual, què?
L'alemany ha deixat clar que, com el de qualsevol grup que treballa en basc a Navarra, la situació d'IKA és greu. A més de diners, necessiten als estudiants i per a aconseguir-ho hauran de fer una campanya, segons ha dit, hauran d'integrar més el basc en la societat.
Per a això ha advertit de la necessitat de treballar amb altres col·lectius de la cultura basca: “Aconseguir nous alumnes és molt important, més encara en aquesta situació, quan s'està fent una política contra el basc en nom de la política lingüística. Davant això, tots els de la cultura basca hauríem de fer una altra política, la del basc. El que ens toca a nosaltres és aconseguir més alumnes per a aprendre i utilitzar el basc”.
L'altre repte que es planteja és la supervivència, i per a això, segons ha explicat, necessitaran ajuda econòmica. En el cas de l'euskaltegi de Pamplona, una de les vies pot ser la de fer costat a la Fundació Arturo Campion. La Fundació rep donacions de la gent i l'euskaltegi acudeix a ella quan ho necessita.
Motivació afectiu-identitària o instrumental
En preguntar pels alumnes dels euskaltegis IKA també ha aparegut la distinció entre comunitats, sobretot entre Vitòria-Gasteiz i la resta dels euskaltegis. En opinió dels alemanys, a Navarra la motivació afectiu-identitària preval a l'hora d'aprendre basca, mentre que a Àlaba, en el conjunt de la CAB, la motivació instrumental té més pes que a Navarra. Darrere d'això està el valor que se li ha donat al basc: “En la CAB el basc s'ha valorat per a alguns llocs de treball i a Navarra, per contra, molt poc. En conseqüència, la motivació instrumental és molt marginal”.
Arturo Campión és un estudiant bastant madur, però Alemanya creu que molts joves que estan euskaldunizando en el model D també han d'acostar-se a l'euskaltegi. “Aquests joves no tenen entorn euskaldun i moltes vegades veuen el basc com la llengua de l'escola. Se'ls canvia la perspectiva en veure l'esforç que fa la gent aquí”.
Per això no tem que en el futur els joves no vagin als euskaltegis per sortir euskaldunizados de l'escola o per rebre el títol amb els seus estudis en basc. Però li sembla una pena que se li aconsegueixi un títol pels estudis, ja que el nivell d'idioma que reben en la majoria dels casos no és suficient per a viure en basc. D'altra banda, té clar el seu futur: “La vocació de l'euskaltegi és desaparèixer, però en aquest moment això és un somni. Si el nostre objectiu és euskaldunizar la societat, tenim treball per als anys”
Urtero egiten dituzte eskolaz kanpoko ekitaldiak Arturo Campion euskaltegian, baina aurten maiatzaren 12an izango dute ospakizun nagusia. Bertsolariekin ekingo diote egunari 11:00etan, eta fanfarrearekin Iruñeko Alde Zaharra zeharkatuko dute. Gaztelu plazara heldutakoan, euskaltegiko ikasle batek jotak abestuko ditu euskaraz. Ondoren, hitz jostaketa izango da Aitor Txarterinarekin, Kike Amonarrizekin eta Asisko Urmenetarekin. Giro ezin hobean Salestarretan (kiroldegian) bazkalduko dute eta amaitutakoan kantuan ariko dira. Arratsaldean Jarauta 69 fanfarreak girotuko du jaia, eta egunaren amaieran kontzertuak izango dira Balerdi Balerdi eta beste bi talderekin.
No són el Nadal, no obstant això, aviat hi haurà adorns en les grans botigues per a anunciar-ho, o almenys així ho diuen. En els aparadors “Zorionak! Les reivindicacions com “Gabon ederra passa!” estaran exposades a tot arreu. No obstant això, les felicitacions poden... [+]
Badira sei-zazpi urte kartzelan dauden presoek euskara ikasteko duten eskubidea bermatzeko helburuarekin, lanean aritu den euskara-irakasleen sare bat: Presoen Euskara Irakasleen Taldea.