Un tros de formatge. País Basc, 2012 (99 minuts). Adreça: Jon Maia. Muntatge: Eriz Zapirain. Foto: Juantxo Sardon Música: Xabier Solano i Zigor Lanpre. Producció: Món de les Nacions (Angel Oiarbide).

X Congrés de Drets Humans El documental Gazta zati bat es va estrenar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, en el teatre Victoria Eugenia. Un entorn apropiat per a això. La pel·lícula se centra en el dret a decidir que tenim els individus i, tant sobre el tema com sobre la pel·lícula, vam tenir l'oportunitat de parlar.

Algunes paraules sobre l'estètica de la pel·lícula, en primer lloc: el documental és senzill, seguint una idea que els autors van crear de manera natural. D'aquesta manera, la pel·lícula no és habitual, és valenta, és irreverent (com diria Begoña del Teso, que va gestionar el col·loqui, és disbauxat). Insolent però digne. De fet, per a entendre la forma de la pel·lícula cal conèixer el contingut, la història del formatge, la història i el punt de partida del viatge... Escòcia. Tot això no quitació, evidentment, que el guió adaptat al projecte sigui imaginatiu, que la gran feina del muntatge, l'adaptació de les imatges dels quals han rodat amb eines de casa i dels quals tenen experiència de rodar, ni que el treball dels quals han adaptat la música amb responsabilitat i coratge sigui digne.

Per a escriure extensament sobre l'essència i la història del formatge, necessitaríem tantes paraules com nacions del món no existeixen. Per a començar, els noms d'onze persones mereixen un esment especial. Mancant tots ells, aquests són els únics: Mikel Garmendia (incloent el pes que la seva parella Lourdes agafa en la pel·lícula) i Loinaz Urrestarazu. Angel Oiarbide (Trencador de l'esperit de Garmendia, actor principal i excel·lent del documental: visualitzador del projecte –dret a decidir–) i Asier Oiarbide: regidors de l'esquerra abertzale i del PNB respectivament. Xavier, el català que se'n va anar a Escòcia fa temps. Al costat d'ell va estar Asier, qui va portar un grapat de formatge fins a l'Organització de les Nacions Unides. I, per descomptat, l'autora del formatge: Luix. I altres... I vàries... Un món!

El principal protagonista és el model d'Euskal Herria, nació negada i ignorada en el món: El poble d'Idiazabal. Els habitants de la ciutat ampla: els Izaldarrak. Un viatge natural d'anada i tornada a Escòcia que ha creat el seu propi projecte. Un poble pioner que ha mostrat un nou esperit en la nova era.

Finalment, les lliçons: la democràcia, per tant, el govern del poble, és una iniciativa molt important per a deixar-la en mans dels polítics triats. La paraula contaminada política ha de prendre l'olor del formatge, tornar a reavivar l'olor dels ciutadans. Per a això, la societat ha d'unir-se, difondre l'esperit d'Idiazabal tal com Luix comparteix el formatge. Ha arribat el moment, el moment d'Escòcia i d'Euskal Herria. Moment de decidir.
Fent veure l'impossible. Com diu Angel Oiarbide: visualitzant. O com diu Luix: això és.