argia.eus
INPRIMATU
Tuaregs
Per què la comunitat internacional no vol la independència d'Azawad?
  • El passat 6 d'abril el Moviment d'Alliberament d'Azawad va proclamar la seva independència en el nord de Mali. El grup format pels tuaregs va donar per conclosa la revolta d'alliberament iniciat el passat 17 de gener amb aquesta reivindicació. Però la comunitat internacional no ho ha acceptat.
Jagoba Salvador 2012ko apirilaren 17a
Tuareg talde bat Anefis hiriaren askapena ospatzen, Gao eta Kidal artean. Azawaden uranio erreserba ugari daude, Frantziak kudeatuta, eta petrolio eta gas naturala bilatzeko saiakerak ere hasi dira.
Tuareg talde bat Anefis hiriaren askapena ospatzen, Gao eta Kidal artean. Azawaden uranio erreserba ugari daude, Frantziak kudeatuta, eta petrolio eta gas naturala bilatzeko saiakerak ere hasi dira.

Els tuaregs han aprofitat l'enrevessada situació política que travessa Mali en els últims dies per a controlar la zona i crear, encara que de facto, el país d'Azawad, també conegut com L'Azawad. La Unió Africana i la Unió Europea no han acceptat aquesta reivindicació. França, que va ser colonitzadora de Mali i continua tenint molts interessos econòmics al país, s'ha mostrat expressament en contra de la independència d'Azawad.

De fet, el conflicte de la zona té un origen colonial, igual que molts altres països d'Àfrica. En el seu moment, França va dissenyar Mali per a servir als seus interessos i va deixar marginats als tuaregs del país en el nord, sota el control del sud, segons nombrosos periodistes especialitzats a Àfrica.

El poble tuareg ha estat històricament marginat i considerat un país estrany pels colonitzadors i els nous països. Mali, Níger, Algèria, Líbia, Burkina Faso i Mauritània, conformen una població d'al voltant de 1,5 milions de persones. Tenen una escriptura pròpia anomenada Tifinagh, són principalment nòmades i viuen en el desert.

Segons l'anàlisi de la situació elaborat pel periodista Germán Leyens, Mali és el tercer productor d'or d'Àfrica, després de Sud-àfrica i Ghana. A més, en el nord del país, on s'ha declarat la independència, hi ha reserves d'urani gestionades per França. Durant anys, els tuaregs han reclamat al Govern un major control sobre les mines d'urani i sobre els beneficis que produeix. Així mateix, en els últims anys s'han produït intents de cerca de petroli i gas natural en la zona.

Segons informen diversos mitjans, el Moviment d'Alliberament d'Azawad ha comptat amb el suport de grups vinculats a Al-Qaeda i el Govern de Mali ha donat més força a aquestes conviccions per a deslegitimar la revolta internacional. Perquè els països occidentals mai permetran que una zona amb recursos naturals rics quedi en mans de grups considerats extremistes.

Encara queda per veure què passarà amb Azawad, on la intervenció militar, la negociació o la creació oficial del nou Estat són algunes de les opcions. De moment, sembla que el primer té més força, ja que la Comunitat d'Estats d'Àfrica Occidental s'ha mostrat disposada a enviar tropes a la frontera amb Mali.