El Premi Nobel Kenzaburo Oe va visitar París el mes de febrer passat, convidat pel Salon du Livre. Va parlar així: “Mirant al cel, vaig veure un núvol transparent, molt especial, que portava un gran pes. Més tard vaig saber que aquesta boira havia suposat una gran radioactivitat”. Des de llavors no ha volgut escriure res més que sobre el contacte i el moviment d'aquell núvol.
El llibre que estava preparant durant els últims vuit anys ha estat abandonat per O.C., coronat pel Nobel de 1994. L'editor no estarà content. “Fukushima m'ha posat davant sí el desastre general. (...) He decidit que el meu treball farà referència al que veig, a aquesta època que m'ha tocat. Això és el que m'ha portat Fukushima”.
En la fira organitzada pel Centri National du Live de França, el propi Oe i el veterà periodista Satoshi Kamata van analitzar La littérature de la catastrophe. Tots dos són alguns dels membres més coneguts del moviment Sayonara Genpatsu (Agur, Nuclears). En el seu blog, Dominique Legluk, director de la revista Sciences et Avenir, recopila el que s'ha dit en el ple d'investidura públic.
Kenzaburo Oak va publicar en 1965 l'Apunts d'Hiroshima, reeditat en diversos idiomes des de Fukushima. Oos sempre ha parat esment als afectats per les bombes nuclears, però a París va reconèixer que durant molt de temps va creure que havia superat el perill.
A l'escriptor li va arribar un metge poc després del desastre de Fukushima per a dir-li que en 1965 va explicar malament les coses d'Hiroshima: que la gent no sols s'emmalalteix per les radiacions externes, sinó que les partícules ingerides assumeixen per dins i que “això ocorreria a Fukushima. Dins de quaranta anys els nens continuaran emmalaltint”.
Satoshi Kamata, de 77 anys, és un conegut periodista, autor de nombrosos llibres, que ha investigat les condicions de vida dels treballadors de Toyota, les conseqüències de la contaminació, les bases militars d'EE. Ara està intentant reunir 10 milions de signatures per a parar les centrals nuclears.
Kamatari, pel seu estat actual, recorda aquell termini de tres dies entre l'explosió de la primera bomba atòmica a Hiroshima i l'explosió de la segona a Nagasaki. "El Govern japonès no va fer res perquè no disparessin el segon, no va ordenar el renderitzat. Llavors li importava mantenir-ho en el sistema imperial. Ara li importa mantenir en peus el sistema nuclear, els interessos de les empreses”. El que ara li amoïna a Kamatari és la següent catàstrofe al Japó: “Hem de moure'ns per a prevenir la segona catàstrofe nuclear”. Per això, la recollida de signatures i la gran afluència de gent, que es va celebrar el 24 de març a Tòquio, preparen la pròxima per al 16 de juliol.
Pregunten als dos què ha de fer l'escriptor en aquest ambient de catàstrofe. Kenzaburo Oq: “Pot fer força per a paralitzar les centrals o per a impedir que tornin a arrencar”. Katamas: “Avui tenim un tema central: què fer per a no impedir a les generacions futures que puguem viure, que visquem com a éssers humans”. El maleït
embassament dels combustibles
Hiroaki Koide porta temps en la campanya contra l'energia nuclear. No és escriptor ni periodista, ni intel·lectual, sinó enginyer especialitzat en la indústria nuclear. Es va submergir en els àtoms fa 40 anys, fascinat per les seves promeses. No obstant això, aviat es va adonar de les febleses i els perills dels nuclears, convertint-se en el crític més exigent d'aquests.
Durant aquests anys, Koide ha estat relegat a la Universitat de Kyoto. No obstant això, ha aconseguit continuar investigant en el mesurament de les radiacions. Ha publicat tres llibres, entre ells Genpatsu no ús, Nuclarren gezurrak. Fins a l'arribada de la catàstrofe de l'11 de març de 2011: des de llavors, els moviments socials, com a periodistes, han recorregut a Hiroaki Koider per a demanar explicacions, convidant-los a conferències.
El passat 8 de març, en el programa matinal Txoria d'Asahi TV, els contertulians estaven fent balanç de la situació en la qual es troba la central de Fukushima, informen les autoritats. A convocatòria del periodista, Koide va entrar en la conversa des del seu despatx. La imatge de Fukushima, el quart reactor de Daiichi, va ser mostrada en una pantalla gran.
És al·lucinant el deteriorat que està aquest edifici... dins d'ell, amb l'infern vigilant. Koide diu: “Com podeu veure, aquí està la piscina, dins d'ella hi ha un munt de barres de combustible usat. Si un terratrèmol de gran magnitud sacseja de nou aquest edifici, l'aigua de la piscina s'escapa i el combustible ja no es refreda. Com l'edifici s'enfonsarà, es produirà una gran quantitat de radioactivitat en l'aire, ja que no té cap mur protector”.
La periodista Toru Kamakawa li preguntarà si no és possible construir una nova piscina al costat d'aquest reactor número 4 per a transportar les barres de combustible. No és tan fàcil. Per a començar, no pots treure les barres de l'aigua, en cas contrari tots els treballadors de la zona es quedarien morts, la radioactivitat que tenen en ells és tan dura. Aquestes són les sorpreses que donen les nuclears, ja que la gent creu que és menys perillosa quan es diu “combustible usat”.
Cada reactor de Fukushima disposava d'una grua gegant per a l'entrada i sortida d'aquests monarques en la piscina. “Ho tenien”... ha estat destruït pel terratrèmol i les explosions dels reactors després de l'accident. Ara, explica Koide, els treballadors de TEPCO primer han de netejar el pou, després construir una nova grua, amb la qual portar un contenidor gegant per a ficar les barres de la piscina... i treure-les en el pot, si es pensa que les barres de combustible estan espatllades.
“Tots els treballs es duran a terme al llarg dels anys” diu Koid. Kamakawa, el periodista, preguntava: “I si en aquest interval es produís un altre gran terratrèmol devastador?”. Coides: “Aquest seria l'acabat”. “Acabat?”. “Sí”, ha finalitzat Koid Gordin.
El responsable del blog Fukushima.over que ha subtitulat en francès el vídeo d'Asahi TV explica les últimes frases: “Quina fi? Vida humana de fins a 250 quilòmetres de la central. La periodista Toru Tamakawa no ho ha detallat perquè no hi havia necessitat: tots saben que Tòquio hauria de ser evacuat si això ocorregués. La por es nota en les cares dels interlocutors”.
La sort depèn en part de l'existència mateixa de milions de persones i del Japó.
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Karen Daniela Ágredok dioenez, atxilotu zutenean berak ez zuen ertzainik zauritu, haiek lurrera bota zuten eta konortea galdu zuen. Ondoren, Ertzaintzaren komisariaren zoruan iratzartu zen eta handik ospitalera eraman zuten.
Hiuzz + Bloñ + Adur
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Iruñeko Aitzina tabernan (Egun Motelak kolektiboa).
--------------------------------------------
Larunbat goiza Iruñean. Neguko eguzkitan lanera doazen gizon –eta ez gizon– bakarti batzuk... [+]
En Osasunbidea 11 metges guanyen 230.000 euros a l'any, una de les pràctiques 18.000 euros
Eh Bildu ha demanat aquest dijous al Govern de Navarra, en el ple del Parlament de Navarra, que investigui i corregeixi aquesta situació. UPN i pp s'han sumat a la petició, i el... [+]
Zubiak eraiki Xiberoa eta Boliviaren artean. Badu jadanik 16 urte Boliviaren aldeko elkartea sortu zela Xiberoan. Azken urteetan, La Paz hiriko El Alto auzoko eskola bat, emazteen etxe baten sortzea, dendarien dinamikak edota tokiko irrati bat sustengatu dituzte.