Qui es recorda dels pallassos Kixki, Mixki i Kaxkamelon?

Molta gent, les nostres mares i, sobretot, nosaltres.

Qui coneix a Jose Ignazio Ansorena, Xabier Otaegi i Txema Vitòria?

Els de casa, les esposes, els de la quadrilla.

Què heu de ser pallassos?

Ser rebel, en contra del concepte d'èxit.

On està la tristesa del pallasso?

El cor del pallasso. Un complement necessari per al pallasso.

On està la tristesa del basc?

Comencem per utilitzar el basc, apostem pel basc batua, el basc significatiu, l'hika també. Hem seguit en aquest camí.
És obligatori el castellà en la fira de pallassos en basc? No, és un recurs, res més. Els nostres castellanismos no superen la mitja dotzena.

En quin han canviat els nens i nenes en aquests 40 anys?

Llavors, estripats sobre els seus genolls, penjaven els seus mocs. Ara són molt més petits.

Nens sempre nens?

Sí, però ara deixen de ser nens molt abans que abans. Els de 13 anys també s'unien a la nostra actuació.

Què heu canviat vosaltres, pallassos?

Hem envellit! Ens falta joventut, frescor. No obstant això, tenim una experiència increïble.

Por escènica.

La vam perdre fa molt temps. Al principi érem bastant descarats, i ara ja no ens fa gens de por l'escenari. Ofici.

Pallassos, els nostres pallassos.

Hi ha molts pallassos d'una banda i per l'altre, però alguns no són més que animadors.

Si Txiribiton parlés…

Silenciaria a tots els que li envoltaven, no cessaria. Està més ben callat.

40 anys!

Ja hem arribat! Comencem en Kresala i ho celebrarem en Kresala el 25 de març. A continuació, recorrerem les capitals.