Quan estàvem pujant i baixant el polígrafo, ens ha arribat la penosa notícia que llevaran a Sautrela. Després han arribat les especificacions, hem sentit que la sessió “pot tornar” en 2013. Per ser possible, gairebé tot és possible. No oblidem als desapareguts Postdata i Zinemateka que, igual que Sautrela, s'allunyaven del model de televisió per polígrafo, o el programa Orain, que sempre es trontolla. Sí, els amants de la cultura també paguem els impostos honestament, almenys prou com per a merèixer uns horaris de televisió per setmana. No ho exigim molt; la conforma és massa fàcil, per descomptat.

Per als amants de la literatura de la meva generació, Sautrela ha estat, probablement, el principal referent de la literatura basca en els mitjans. Almenys per a mi ho va ser. Sautrela ocupa una part considerable de la meva educació literària i, per tant, sentimental. Record com una vegada vaig veure a Juan Gartzia tornar a la llibreria a l'espera de Godot i poc després de publicar-ho, explicant-me sobre aquell estrany món de Samuel Beckett. Aquest estiu vaig llegir les obres de teatre més conegudes de l'irlandès i allí vaig fer el d'Eugène Ionesco. Deu anys més tard, com a treball de fi de màster, presentaria la meva tesi sobre Beckett, gairebé 600 quilòmetres més lluny, a Barcelona. D'aquí a uns mesos, en una prestatgeria de la biblioteca de la Fundació Reading-o Samuel Beckett, trobaria la traducció de Gartzia, la primera que havia vist en Sautrela, a 1.000 quilòmetres per hora.

En l'ampli País Basc a penes tenim espai per a parlar de literatura universal en basca, i Sautrela era un dels últims reductes. Poques sessions literàries parlarien amb tant de respecte de “altres” literatures, de llaminadures estúpides, Sautrela, més que un programa dedicat a la literatura basca. Els premis Nobel Gao Xingjian i José Saramago han passat per Antonio Tabucchi, Marie Darrieussecq, Quim Monzó, Antonio Lobo Antunes, Enrique Vila-Matas, Pavel Kohout, Ismael Kadaré, Sautrela. Però Sautrela ens ha ensenyat també qui van ser James Joyce, Franz Kafka, Italo Calvino, Anton Chequhov, Augusto Monterroso, Simone de Beauvoir, Truman Capot, J. M. Coetzee, Marguerite Dures, Jorge Luis Borges, Jack Kerouac.

Molts dels meus companys han treballat en el programa i m'atreviria a dir que també per a ells ha estat una escola excepcional; diguem, Eider Rodriguez, Edorta Jimenez, Kirmen Uribe, Jon Benito, Lander Garro són alguns dels quals han passat per allí. Director i presentador de gairebé totes les temporades, Hasier Etxeberria, per descomptat, sense esmentar.

Però, a més de parlar de literatura, el propi Sautrela arribava a ser sovint una joia. Amb una realització infinitament delicada, amb una música tan càlida com bella, amb lectures precises i cuidades, no es trobaven programes literaris d'aquesta classe. I tot això amb un pressupost molt modest, com se sap. Però també han fet una gran feina els realitzadors, cambres, etc.

No sé quin tipus de resultats d'audiència tindria. Però sé que cap audiómetro podrà calcular el valor de l'anteriorment esmentat, ni el de veure a Pello Lizarralde, Josu Landa, Anton Garikano, Lourdes Oñederra, Xabier Olarra, Ur Apalategi, Koro Navarro, Amaia Lasa, Joxanton Artze, Itxaro Borda, entre altres, parlant de literatura. No ho oblidem: hi ha mesuradors que no s'adhereixen a l'aparell de televisió. Adeu.