Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Gripea: izuaren ala iruzurraren mende gaude?

Gripea urteroko kontua da. Aspaldiko epidemiak alde batera utzita –1918ko epidemia handiak, esaterako, 50-100 milioi hildako eragin zituen–, agintari sanitarioek nahiko ondo kontrolatzen dute gaitza, eta gaur egun dauden baliabideekin eta txertaketa-kanpainekin, aparteko dramatismorik gabe joan dira azken hamarkadetako gripe-sasoiak. Salbuespena 2009. urtea izan zen.

Gripea hainbat motatako Influenza birusek eragindako gaixotasuna da. Kasu gehienetan prozesu automugatua da, ondoriorik gabekoa. A birusa da gaixotasunik larriena sor dezakeena, eta betidanik izurriteei lotua egon dena. Birusen osaera genetikoan gertatzen diren etengabeko aldaketek zepa berriak eratzen dituzte, eta noizean behin, zepa baten aurrean populazioak immunitate txikia duenean, pandemia sortzen da. Hala gertatu zen 2009an.

2009/10 denboraldiko gripe pandemikoa Ameriketan sortutako birusak eragin zuen. Hasierako uhina udaberria eta uda bitartean iritsi zen, baina kasu gehien udazkenean eta neguan izan zen. 2009ko apiriletik azarora, H1N1 birusaren eraginez Espainiako Estatuan 100 hildako baino gehiago izan ziren arren –ez daukat Euskal Herriko zifrarik–, garai bateko izurriteekin alderatuz gero moderatutzat jo dezakegu 2009koa.

Hego Euskal Herrian, aurreneko kasua, Mexikotik etorritako pertsona bat, apirilaren 25ean detektatu zen. Hurrengo kasuak ere Ameriketatik etorritako pertsonengan gertatu ziren eta pixkanaka bertakoen artean transmititzen hasi zen birusa. EAEko datuen arabera, epidemiaren gailurra urriko azken astean izan zen; hurrengo asteetan intzidentzia berriro jaitsi zen epidemia-mailatik behera.

Munduan, birusa abiadura handian zabaldu zen eta zortzi astetan 120 herrialdetara zabaldu zen. Pandemia garaian AH1N1-ek beste birus guztiak ordezkatu zituen, baina 2010eko abuzturako herrialde askotan beste birus batzuen agerpena deklaratzen hasi ziren, normalean gertatzen den moduan. Osasunaren Munduko Erakundeak horrenbesteko espantua eragindako pandemiaren bukaera deklaratu zuen 2010eko abuztuaren 10ean.

Zergatik izan zuen gripe-epidemiak inpaktu txikiagoa Europan, munduko beste eskualde batzuetan baino? Batetik, 50 urtetik gorako populazioak bazuelako birus berriaren aurrean nolabaiteko immunitatea, azken ehun urteotan izandako beste birus batzuei esker. Bestetik, Europa azkenetakoa izan zelako lurralde industrializatuetan izurritea jasaten; horri esker beste herrialde batzuetan izandako esperientziaz baliatu eta pandemiarako prestatutako protokoloak berraztertzeko aukera izan zuen.

Horraino 2009-2010 denboraldian gertatutakoaren kontakizuna, datu ofizial eta guzti. Non geratu dira komunikabideetan zabaldu ziren alarma-dei haiek? Non daude erosi ondoren erabili gabe geratu diren txertoak? Milaka dosi eskuratu zituzten osasun-erakundeek, biltegiak mukuru betetzeraino, gero ezertarako balio ez eta herrialde txiroetara bidali omen zirenak. Eta maskaratxoak? Milioika erosi ziren, adituek hasieran erakutsitako zalantzek, eta ondorioz komunikabideek barreiatutako mezu alarmistek jendeari eragindako kezka baretzeko. Hemerotekari begiratzea aski da horretaz jabetzeko, “aurreikusten zen bezain hilgarria ez den birus baten gainean sortutako gehiegizko alarma”, edo “A gripea, iruzur handia” bezalakoak irakurri ahal izan baikenituen.

Medikuoi egozten diguten korporatibismotik aparte, eta gripe-birusaren aldaketa naturalak konspirazio baten moduan azaldu nahi lituzketen teoria txatxuak alboratuta, alarma zabaltzea baino askoz ere mesedegarriagoa litzateke herritarrei informazio kontrastatua eta gardena helaraztea, eta erakundeen ahalegina benetan eraginkorrak diren baliabideetara bideratzea, neurri prebentibo gisa ezin baliagarriagoak diren txertaketa-kanpainetan bereziki.


Últimes
Premis Goya i moltes coses que es diuen (no)
Nombrosos ciutadans bascos han estat guardonats en els premis Goya que s'han lliurat aquest cap de setmana per l'acadèmia de cinema espanyola. En la segona part de l'article, desgranarem algunes qüestions que han donat molt a parlar.

Trump anuncia un 25% d'aranzels a l'acer i a l'alumini
Donald Trump ha anunciat que aplica un límit del 25% a les importacions d'acer i alumini dels Estats Units. La declaració realitzada no conté informació addicional, per la qual cosa l'execució de la mesura no té una data fixa.

HAMAS i Israel realitzen el cinquè intercanvi de presos
Quan es compleixen tres setmanes de la treva entre tots dos països, HAMAS ha alliberat un total de 21 ostatges i Israel a un total de 730. El president israelià, Isaac Herzog, ha denunciat que les imatges dels segrestats són "l'exemple d'un crim contra la humanitat".

DBZ organitza un dia nacional de boicot contra Carrefour
La campanya Boicot, Desinversions i Sancions en solidaritat amb la Societat Palestina ha anomenat a la "convergència nacional" per al 15 de febrer en els cinc centres comercials que té Carrefour en Hego Euskal Herria.

El professor de la UPV/EHU investigat per difondre missatges "feixistes" denúncia que li han substituït la identitat en les xarxes
"Fins que no s'aclareixi el tema, el professor no tornarà al campus", ha dit el rector Joxerramon Bengoetxea, qui ha afegit que s'ha posat en marxa una "mediació" per a investigar què ha succeït i veure què fer davant això. El president del Consell d'Estudiants de la UPV/EHU,... [+]

EH Bildu ofereix al PNB i a l'esquerra confederal la mà per a crear llistes conjuntes de cara a Espanya i a Europa
Segons EH Bildu, és possible que es basi en "un programa comú mínim de consens, que sigui comú i que sigui consensuat". La coalició donarà preferència a la formació de llistes unificades en les eleccions espanyoles i europees, en la qual es configura el Nou Front Popular... [+]

Centenars de persones exigeixen a Bilbao la paralització del projecte de l'autopista d'Ibaipe
Denuncien que el projecte posat en marxa per la Diputació Foral de Bizkaia "no respon a les necessitats reals de la ciutadania", Subflubiala EZ! convocats per la plataforma. En lloc de construir les autopistes, han assenyalat que les institucions han de fomentar el transport... [+]

Recordaran a Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze cinc anys després del desastre de l'abocador de Zaldibar
A més de recordar als dos treballadors, han demanat responsabilitats en l'acte celebrat aquest diumenge en Eitzaga per part de Zaldibar Argitu. Han denunciat la lentitud de la justícia, ja que el sumari encara es troba en fase d'instrucció.

“L'Ajuntament està negant il·legalment el padró als vitorians més necessitats”
La iniciativa No a la Inscripció en el Padró d'Habitants va publicar el passat 30 de gener dos documents interns de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. En el mateix es recullen criteris restrictius d'empadronament en el municipi, "injustos i il·legals", segons el promotor, en... [+]

2025-02-10 | Behe Banda
Barres Warros |
Extreure tema

A vegades no sé si no és massa. Treure el tema mentre estem en la pipa, parlant de qualsevol altra cosa. A nosaltres ens agrada parlar en veu alta, no deixar gairebé cap silenci, teixir les veus, que tirar més forta. Parlar del seu, d'això de l'altre, del que hem vist en les... [+]


2025-02-10 | Hala Bedi
[Vídeo] El crit a favor dels palestins i contra Israel es va escoltar en veu alta el divendres a Vitòria
Centenars de persones es van mobilitzar per a protestar per la presència del Maccabi Tel Aviv, el grup israelià que va militar a Vitòria. Critiquen a la direcció del Baskonia per la seva aportació a la "normalització política de l'Estat d'Israel" a Euskadi.

Save the children, ven bombes

Pilar Kaltzada és membre del grup Zedarrak. El 15 de gener el grup va cridar a aprofitar la “gran oportunitat” que hi haurà en els pròxims anys per a impulsar la indústria armera, en un acte solemne que va tenir gran repercussió. Segons l'estudi del grup antimilitarista... [+]


2025-02-10 | Amanda Verrone
Descolonitzar la terra del País Basc:
El basc és agroecològic
Així hem posat fi al grup de treball sobre la descolonització, en el marc de les trobades “materialitzant ecofeminismes a Euskal Herria” celebrats el mes de novembre passat en Arraia-Maeztu (Àlaba). Va ser refugi de diverses expressions de la defensa del territori, granja... [+]

Eguneraketa berriak daude