I Hernani,
un poble recollit, amb una
necessitat
de vida complicada, embullat en el treball.
Mil vetlladors trenta-sis,
aclaparat per la melancolia,
desconsolat, humiliat
pel juliol, silenciat
pels tirs.

V
Aquesta
organització de destrucció és
la que ens mantenim ocults, encara que estem segurs.
L'antiga presó d'Ondarreta
no podia ser arrabassada!
Octubre, novembre, desembre,
porta la
mar, si vol escoltar-nos.

II Els
vells tubs d'aviació de
guerra, les
trinxeres semidescondidas, estrets els uns contra
els altres… Què no
van reconèixer les velles parets del cementiri?Els vells
i els joves s'agrupaven en el
punt de partida de les bales més fàcils i
es quedaven callats.

VI. Són
molts
els que han posat
el recés, el record i el somni dels perduts.
Aquí van enterrar a més de
dos-cents cossos; de nou
els ossos es
van tornar a portar,
algú sap a on…

III.- Les
set vergonyes d'aquest poble,
diferents per a tots,
quina força té la mort!Els
cadàvers
que
portaven Tellerigaina des de les
gales… trencaven els cors i el fred silenci: el
plor del carruatge.

VII La
campana del Campanar;
algú mort en agonia, diversos mil en
tres anys… La Guerra Civil
va ser deixant diversos morts en
Hernani; molts continuen buscant, demanant que
s'escolti:

UN CRIT SILENCIÓS DE GUERRA