RÀDIO
Programa Gure Bazterrak, Gure Irratia

A la tardor de 1997 es va posar en marxa el projecte Gure Bazterrak, en el qual els membres de Gure Irratia van començar a actuar durant 30 minuts. “D'una banda es tractava de parlar de la naturalesa i el medi ambient, i per un altre, de donar a conèixer el patrimoni, viatjant de poble en poble”, afirma Luzien Etxezaharreta, membre de Gure Irratia. Ha actuat en diferents llocs d'Euskal Herria, al costat de Jakes Casaubón, especialment al Nord, però també en algunes zones del Sud.

Encara que al principi era una actuació de mitja hora, després de catorze anys ha passat a ser d'una hora. És la gent local la que actua com a orador i és la ciutadania la que té la responsabilitat de contar el que passa en el seu món. A aquests relats s'afegeixen, no obstant això, alguns documents. Així, a més de mostrar l'afecte que senten els ciutadans pel seu poble, ofereixen als oients la possibilitat de viatjar.

PREMSA ESCRITA
Karlos Zurutuza

“Normalment vaig a països conflictius i, en la mesura que sigui possible, intent buscar una visió humana”, afirma Karlos Zurutuza, premiat en la Premsa Escrita. Zurutuza és un periodista de professió que ha treballat a Kurdistan, Baluchistán, països del Caucas, Balcans, l'Afganistan i Líbia, entre altres. En arribar a aquests països, prefereix parlar de temes com la política o la macro-economia i explicar la situació en la qual es troba la ciutadania. “M'agradaria explicar a gent tan senzilla com nosaltres com ha afectat aquesta situació de guerra, que en moltes ocasions o en la majoria de les ocasions són oblidats. Al cap i a la fi, intento acostar la realitat que viuen en ella, sabent que en alguns mitjans no sols no se subratlla la situació d'aquestes víctimes, sinó que es demonitzen”. En parlar de l'Iraq, per exemple, diu que automàticament ens ve al capdavant el “mal rotllo”. En opinió de Zurutuza, les coses cal separar-les, d'una banda tenim un govern i un estat de guerra, i, per un altre, tenim gent local i la situació que estan sofrint.

Enguany vol tornar a l'Iraq, sobretot perquè en 2011 ha desaparegut dels mitjans de comunicació. A més, ha subratllat que té moltes ganes d'anar a l'Afganistan i també a Síria, però no a l'Afganistan.

INTERNET
EiTB a la carta

EiTB L'adreça va veure clara la necessitat de crear EiTB a la carta. Aquest servei d'Internet ja s'oferia en altres cadenes de televisió, públiques o privades, i es pensava que cada vegada és més necessari en la situació actual. “L'usuari, al cap i a la fi, no sols vol veure la televisió en la televisió, sinó també en altres aparells i, a més, en el moment que vulgui”, explica Edurne Ormazabal d'EiTB a la Carta. Conscients que les formes de consum dels mitjans audiovisuals estan canviant, EiTB ha volgut posar a la seva disposició aquest patrimoni en altres suports i abordar aquesta nova forma de consum. “Encara les xifres de la televisió tradicional són molt més grans, però a poc a poc el nombre d'usuaris va en augment”. El seu objectiu és ampliar la possibilitat de cara al futur. És a dir, fer el mateix amb la ràdio; “en aquest moment no estan disponibles totes les programacions de totes les ràdios. Aquest és el primer repte que tenim a curt termini”. Pel que fa a la televisió, l'objectiu principal és aconseguir més continguts.

PUBLICITAT
Iniciativa Klikmetroak Ikastola d'Azpeitia, Cooperativa Ikasberri

La cooperativa Ikasberri d'Azpeitia va posar en marxa l'any passat una nova iniciativa per a donar a conèixer la festa i rebre ajuda econòmica. A través de la web es podien comprar els metres que s'anaven a realitzar en el recorregut. La ciutadania era la protagonista i cadascun comprava el quilòmetre al seu nom, però sense posar res en la butxaca. En realitat, eren els patrocinadors del Kilometroak els que pagaven per ells.

“Vam voler fusionar la iniciativa amb les noves tecnologies. Pensem que la ikastola era capaç de fer front a aquest maridatge, i que teníem el suport o l'ajuda per a això”, ha destacat el director de la Ikastola d'Azpeitia, BEÑAT Azurmendi. La iniciativa va tenir un gran acolliment i la Ikastola d'Azpeitia no sols va aconseguir vendre tota la ruta, sinó també diversos metres de la segona volta.

TELEVISIÓ Kanaldude

En 1997 van començar la seva marxa amb la creació del vídeo-periòdic Elebista, que sortia tots els mesos. Des de llavors, han intentat fer arribar la televisió pública a tots els punts d'Ipar Euskal Herria. Fa pocs anys es va posar en marxa el projecte d'Internet www.kanaldude.tv, que s'ha convertit en un lloc web. A més, alguns dels seus continguts es publiquen en el canal de televisió TVPI. L'equip de treball està compost per al voltant de quinze col·laboradors i vuit treballadors. Avui dia són capaços de produir 20 minutos per setmana. Un dels objectius de la televisió, a més de contar el que passa en Iparralde, és que l'espectador passi de ser un consumidor a un material creatiu.

“Mirant al futur –ens explica Ximun Karrere–, l'objectiu principal és perseverar, ja que les subvencions no estan assegurades. I els participants i la publicitat són molt importants per a això”.

MEREIXEMENT
Jose Luis Alvarez Enparantza ‘Txillardegi’

Nascut en el barri donostiarra de l'Antic en 1929, ha estat una figura rellevant en diversos àmbits de la història del País Basc en el segle XX, entre ells la lingüística, la literatura i la política. Encara que no va rebre el basc a casa, sempre va tenir passió per Euskal Herria i pel basc. Des de molt jove va treballar en el moviment abertzale i va tenir una gran importància en la formació d'Ekin, ETA, Herri Batasuna i Aralar. Va ser un dels impulsors més importants del basc batua, i dins de la seva labor a favor del basc, destaca ser un dels fundadors d'Euskal Herrian Euskaraz. Va ser ell mateix qui va escriure en 1957 la novel·la que es pot considerar l'origen de la novel·la moderna basca: El diari ocult de Leturia.