Mentre a Euskal Herria s'està obrint un nou escenari polític, en l'àmbit sindical estan apareixent núvols d'evolució, tant al carrer com al carrer. Això es va posar de manifest la setmana passada, després de l'entrevista que el secretari general d'ELA, Txiki Muñoz, va donar al diari Gara. Aquests núvols podran desaparèixer abans que alguna violenta tempesta elevi la unitat de la majoria sindical abertzale formada per ELA i LAB. Aquesta unitat d'acció, segons l'esquerra abertzale, l'ha donat per trencada. ELA, per part seva, ha acusat l'esquerra abertzale i a Bildu d'haver comès la ruptura. Des de l'orbita de l'esquerra abertzale i des de LAB s'ha fet una crida a ELA perquè assumeixi la seva responsabilitat. Davant aquest moment històric i en una greu crisi sindical, està bé demanar responsabilitats. Una responsabilitat que no sols hauria d'exigir-se a ELA, sinó que també es pot exigir a LAB, a la pròpia esquerra abertzale i a Bildu. Les coses no han arribat a aquesta situació només per unes frases d'un dirigent sindical. Cada sindicat ho sap bé. En la lluita sindical, no poques vegades, hi ha interessos personals i corporativistes a l'hora de marcar les “hegemonias”, i a vegades s'anteposen als interessos generals del poble. Els sindicats no tenen massa obstacles per a unir-se per a lluitar contra els governs capitalistes d'aquí i d'allà. En el cas d'Euskal Herria, ara hi ha un Govern, com la Diputació Foral de Guipúscoa, en mans de l'esquerra abertzale. Ja ha fet passos en la reforma fiscal i ELA no comparteix aquestes mesures, ja que creï, i no sense raó, que són liberals i continuistes, excepte alguns matisos. A aquest sindicat, avui dia profundament anticapitalista, ningú podrà acusar-lo de “embriaguesa”. Abans de prendre les decisions d'aquesta reforma, va ser l'esquerra abertzale i Bildu la que va debatre també amb ELA, sindicat majoritari a Euskadi? Si no ho va fer, per què? Responsabilitat, sí. Però de part de tots.