argia.eus
INPRIMATU
Sébastien Castet
"EEP ha arribat a les seves fronteres"
  • Fa unes setmanes, la Confederació Basca d'Euskal Herria, que aglutina als moviments populars de la cultura basca en Iparralde, va comparèixer a Bilbao. L'Oficina Pública de la Llengua Basca (EUSKARAREN Erakunde Publikoa) ha posat de manifest que ha arribat el punt àlgid.
Onintza Irureta Azkune @oirureta 2021eko uztailaren 15
"EEPren 2006ko hizkuntza politika proiektua ikusten badugu biziki ausarta da, baina hastapenetik genekien aurrekontu harekin egitasmo guztiak garatzea ezinezkoa izango zela".ARGIA

Vostès han dit que la política lingüística que està duent a terme l'Organisme Públic de la Llengua Basca (EEP) ha estat seva.

En primer lloc cal recordar què és el PAE. Els poders públics van decidir en 2005 la creació d'un EEP per a portar la política lingüística pública en Iparralde, una estructura pública que no és ni institucional ni administrativa. Durant dècades l'activitat cultural basca va reivindicar l'estructura pública. Tot el que s'havia fet fins llavors ho havia portat l'euskalgintza.

Un any després de la seva creació, en 2006, l'EEP va constituir el projecte de política lingüística i els sectors del basc van dir a l'EEP quins eren, al seu judici, les intencions a tenir en compte. Nosaltres hem vist des del principi les mancances.

Quines són aquestes mancances?

Pressupost primer. Si veiem el projecte de política lingüística de 2006 és molt valenta, però des del principi ja sabíem que amb aquest pressupost no es podrien desenvolupar tots els projectes. El projecte i el pressupost no coincideixen.

Quin pressupost té el PAL per a enguany?

Encara no ho sabem. En qualsevol cas, el PAL no decideix quant diners se li assigna, la qual cosa està en mans dels poders públics.

Altres mancances?

En l'Estat francès les llengües territorials no tenen existència. Per tant, la política lingüística no es porta només a donar subvencions als agents de la cultura basca de dreta i esquerra. Per què diem que la política lingüística, basada en la bona voluntat, ha tocat el límit? En 2005 no partim de zero, però no vam ser molt a dalt. Per tant, quan parts de baix és fàcil fer passos a favor del basc, però si no t'ha donat més d'un moment, és difícil avançar per la llei. Aquesta és la segona manca, la falta d'empara legal. Per exemple, les administracions no tenen cap obligació de desenvolupar el basc. Nosaltres reivindiquem que el basc sigui oficial en Iparralde.

El PAE està limitat per tant...

Les lleis s'estableixen en el Parlament de París i l'EEP ha de portar la seva política lingüística d'acord amb la legislació vigent a França, i sabem que no hi ha res a dir en favor de les llengües territorials en la legislació francesa. Les llengües territorials no són oficials.

També et preocupen el nombre de treballadors i treballadores del PAL.

En 2010, el nombre de places ascendia a 8,5. Sense tenir en compte als tècnics de basc que té en diversos col·legis i cases de la localitat. Van dir que la hipòtesi de 2011-2014 era que hi hagués un grup de treball de dotze llocs fixos. Des d'octubre de 2010 [des de l'aprovació de l'Informe Marco d'Actuació] no s'ha incrementat el nombre de llocs de treball.

Us queixeu de la fràgil relació entre l'EEP i l'activitat cultural basca.

L'EEP va crear un Consell Assessor amb agents del món del basc. Criticàvem el recorregut, només ens reuníem dues vegades a l'any i en moltes ocasions no teníem cap possibilitat d'aportar. En l'informe Marco de Conducta aprovat en 2010, l'EEP es referia a la concertació permanent entre el món del basc i l'EEP, almenys el Consell Assessor es reunia dues vegades a l'any i es creaven grups temàtics. En 2011, per primera vegada des de 2006, el Consell Assessor de Drogodependències no es va reunir en cap moment. S'han creat dos grups de treball temàtics, de motivació i sensibilització, i de presència del basc en la vida social, en l'administració. El primer grup de treball es va reunir dues vegades l'any passat i el segon el va fer una vegada. Per tant, la concertació promesa no s'ha complert.

Heu preguntat per què?

No tenim informació. En qualsevol estructura ocorre que hi ha problemes, que hi ha treballs que cal retardar, però almenys tinguem informació. No sempre tenim cap explicació.

En el treball d'incrementar l'ús del basc, diuen que no s'ha notat la intervenció de l'EEP.

El treball de l'EEP no s'ha sentit en l'ús.

També han denunciat incoherències.

En el Consell d'Administració de l'EEP hi ha diversos membres que han donat el vistiplau en 2006 al projecte de política lingüística de l'EEP, inclòs l'apartat d'ensenyament. No obstant això, després no es donen els mitjans. Per exemple, l'Estat dona per bo el projecte d'ensenyament definit per l'OPE, però després qui dona els llocs de professor? No el PAL, l'Estat. L'Estat hauria de donar els llocs, després no els dona. Cada any, a les escoles públiques i privades no hi ha suficients professors per a ensenyar basc. L'Estat dona per bona la política de l'EEP, però quan cal donar els mitjans l'Estat no el fa. Una llei lingüística podria establir això en l'ensenyament.

Com?

Avui dia, en l'Estat francès, el Ministeri d'Educació respon a la petició dels pares i mares i el que volem és passar de la petició a l'oferta. Per exemple, fa uns anys la comunitat territorial de Còrsega va prendre una decisió. Fins llavors, si volies que el teu fill estudiés cors a l'escola, havies de desmarcar-ho, és a dir, anar i dir que volies que el teu fill estudiés cors. Gràcies a una llei votada en el col·legi, ara és al revés, si no vols que els teus fills aprenguin cors, llavors has de desmarcar-se. Ara hi ha més alumnes aprenent a cors. A nosaltres ens agradaria que en tot l'Estat francès existís una llei amb les llengües territorials.

Tornant al principi i tenint en compte que el basc no té empara legal, mentrestant, què pot fer l'EEP?

L'EEP ha arribat a les seves fronteres.

Manifestaldia martxoaren 31n

Euskal Konfederazioak eta Kontseiluak Deiadar kanpaina antolatu dute. Hainbat ekimen izango dira otsailean eta martxoan. Ekitaldi nagusia martxoaren 31n Baionan egingo den manifestaldia izango da. Egun berean, besteak beste, Okzitanian, Ipar Katalunian, Alsazian eta Korsikan manifestaldiak edo agerraldiak egingo dituzte lurralde hizkuntzen aldarria egiteko.