Encara que ja han passat uns sis anys, em ve a la memòria amb freqüència quan vaig arribar per primera vegada a la ikastola d'Hendaia. Vaig arribar amb un nen de pocs anys i mig en braços, tímid i ignorant, i vaig parar esment a la carta que acabava de rebre per a donar-li el seu nom al més aviat possible, encara que em semblava que encara tenia temps de sobres per a matricular-me.
El director de llavors em va rebre simpaticamente, com qui diu. I després d'ensenyar-me les aules, el pati, el menjador i tots els altres racons, em va portar a la seva improvisada oficina per a parlar amb més calma de les normes del centre, del que esperava. Mancant espai, havia col·locat les taules d'estudi en un petit magatzem.
Dos esdeveniments d'aquella cita em van sorprendre. En primer lloc, em va semblar veure en una visita a l'habitació dels més petits: Més d'una vintena de nens de 2-3 anys, que estaven asseguts un darrere l'altre en llargues cadires formades en quadre, amb els ulls molt oberts i la boca entreoberta, miraven al professor en silenci, sense moure's, immòbils. Vaig voler preguntar com s'aconsegueix aquest grau de disciplina. Els contava meravellosos contes per a tenir-los paralitzats com a estàtues. A saber si els havia hipnotitzat.
En segon lloc, estant en el magatzem, la radiografia me la va fer el director. “Per tant, el problema el tindreu amb el francès”, em va concloure de sobte, quan li vaig comptar a la seva curiositat que a casa parlàvem sol en basc. Nosaltres. Vull dir, nens. En la ikastola.
Com a aquests nens de 2-3 anys, la meva mandíbula inferior es va relaxar de sobte. Perquè el problema és el francès, perquè no ho fem en francès. No, a pesar que sovint ens equivoquem en les matemàtiques, fins i tot en les sumes més senzilles. Ni en la història, ni en els verbs sintètics bascos, ni en l'ortografia, ni en el cos, ni en la música, ni en les relacions...
Podia fer acudits barats, però em vaig encongir. En el moment d'obrir la boca, avergonyir-se. I gairebé vaig demanar perdó, per ser del Sud, pel meu baix nivell francès, per la qual cosa no podré transmetre als nens, per tot el que em feia ser tan aliè entre els bascos com el cérvol. Em va recomanar, no obstant això, en un to molt sec: “Haureu de fer força en això”.
Aquest nen que portava en braços complirà aviat vuit anys. Ara que ha arribat al segon nivell, i seguint el currículum de Seaska, el francès ocuparà un espai significatiu. Compta amb dues aules, cadascuna de les quals compta amb un professor que es distingeix de les dues llengües que estan treballant. És a dir, per a parlar en basc i en francès en l'altre. Per a no confondre tots dos mons.
Fa poc, en la reunió de pares, la professora francesa ens va parlar de la importància d'estimar l'idioma. També ens va fer un mapa general per a saber quin és el nivell de francès dels alumnes, què és el que ensenya agrupat pel que saben. També ens va donar una recomanació, una vegada més, als pares i mares que parlem mal en francès o amb un accent impropi: “És millor no ajudar al nen, perquè se li contagiaran els mals costums o la mala pronunciació”.
Em va sorprendre encara més que aquell dia en què vaig arribar per primera vegada a la ikastola. Per tant, cal estimular al nen a interessar-se per la lectura, a fer una mica tots els dies, a col·laborar en les matemàtiques, en la història, en els verbs compactes, en les relacions o en la lògica o el que sigui, però en el francès no. Perquè reconeixem al francès la perfecció i el valor que neguem al basc. I perquè des de la nostra vergonya, des del nostre escàs prestigi, des dels nostres complexos hem construït una relació amb ell, amb el món real.
I ho diem educació primària obligatòria.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
EMEADEDEI + MAHL KOBAT QUAN:
2 de febrer.
ON: Gaztetxe de Zuia, en Murgia.
----------------------------------------------------
El 20 de setembre del passat any vam tenir coneixement per primera vegada del col·lectiu musical en el perfil de la xarxa social que acabaven de... [+]
Otsailaren 13a Torturaren Kontrako eguna izanki, Euskal Herriko Torturaren Sareak gutun publiko bat igorri du. Poliziek torturatu euskal jendeen lekukotasunak bildu, eta aitortza egiteko xedea du sare berri horrek Euskal Herri osoan. Torturatuak izan diren 5.000 pertsonei... [+]