On has après les coses que creus que entens? Sembla que la majoria de les coses que sabem no les hem après a l'escola, almenys no a l'escola de quatre parets. Per descomptat, per a la vida real, per al que ens enfrontem tots els dies, si ens fixem en el que necessitem. Una bona escola de la vida, sens dubte la millor.

La majoria dels ciutadans i ciutadanes estem al voltant de l'escola: uns alumnes, altres pares i mares, uns altres d'ofici, uns altres per afició o per vocació: molts d'ells, per desig.

Què podem esperar de l'escola? Què hem de demanar a l'escola? Se'm van ocórrer mil preguntes. En els últims temps, afortunadament, les converses que m'han tocat al capdavant han influït potser: l'ofici de les educadores unes vegades, el paper de l'escola altres, el treball de les educadores per a millorar l'escola, les relacions imprescindibles de l'escola amb la societat… L'altra li segueix immediatament després d'una pregunta. Com totes les preguntes: fàcils de fer, difícils de contestar. Almenys m'han ofert l'oportunitat de saltar d'una reflexió a una altra.

A la majoria ens agradaria que l'escola eduqués a alumnes crítics, participatius, amb iniciativa i amb criteri. Seran, sens dubte, els instruments més valuosos que podrem posar al seu abast per a recórrer el món que coneguin. L'escola pot influir, però no podem exigir-li que ho faci tot.

I els educadors? També vaig mirar el melic. Si preguntessin als nostres antics alumnes quantes vegades ens han sentit educadors i quantes vegades l'educació professional, què dirien?

És bell estendre la mà i acompanyar-la en el camí, ajudar-nos a investigar, a comprendre el món i a si mateix, a no ser com si fóssim amos de la veritat i de la saviesa, que no som. El nostre treball no deuria en cap cas domesticar als alumnes, els faríem un mal favor. Perquè no és el mateix educar que domesticar. Això mereixeria una profunda reflexió perquè siguem conscients del que el nostre treball i la nostra actitud aporten a un i a un altre.

Ser educador significa tenir un compromís social i ètic amb la nostra societat i amb el nostre entorn. De fet, part de l'educació podrà ser realitzada per l'escola, però en cap cas podrà substituir al que ha de fer la societat. És fonamental fer l'aula com a món i el món com a aula. Per alguna cosa diu, amb gran saviesa, un vell adagi africà: “L'educació de cada nen i nena és obra de tota la tribu”.