S'espera una mobilització massiva en la manifestació que dissabte que ve recorrerà Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Això és, en primer lloc, una qüestió de drets, que els drets de tots els altres presos i preses siguin normals també per als i les preses basques. El col·lectiu de presos ha estat un instrument permanent contra ETA per al Govern espanyol i en aquesta lluita s'han utilitzat les vulneracions de drets de les persones preses; més encara, els drets dels seus familiars també han estat vulnerats per la política de dispersió. La política penitenciària espanyola ha aguditzat el sofriment de milers de persones, amb sentit instrumental i venjatiu. Ja és hora de posar la política penitenciària al servei de la pau.

No hi ha conflicte polític violent que mantingui a la presó als presos creats en el seu desenvolupament en el món. La d'aquí no serà una excepció. Això sí, el procés d'excarceració dels presos d'eta es convertirà en un procés tortuós. Però si es tanquen les portes dels calabossos, no hi ha dubte que en la societat basca l'ona a favor de l'excarceració dels presos serà cada vegada major. La qüestió és com el pp respondrà a aquesta reivindicació. I podria pensar-se que serà Mariano Rajoy el que faci els passos, i més encara quan molts d'ells són tan senzills. L'altra cara de la moneda és la dels sectors més dretans i reaccionaris, que també seguiran amb atenció qualsevol pas que es doni en l'àmbit dels presos i que compten amb un ampli marc de comunicació.

Al cap i a la fi, com fins ara, pot haver-hi dues lògiques contradictòries. Des de la lògica de la societat basca és evident que el que interessa és que es resolgui el cas com més aviat millor, perquè sense solucionar-lo no hi haurà normalització política. I vist des de Madrid? Perquè el lògic seria pensar que allí també és convenient, que el més adequat seria anar tancant a poc a poc les portes que queden obertes en el corredor del conflicte basc, per a portar les seves forces a la crisi econòmica. Però Madrid és més complex que això i allí es creuen molts camins.

Des de la lògica de Madrid, el més important és demostrar que l'Estat no es rendeix i que l'imperi de la llei es complirà per sobre de tot. No obstant això, és sabut que l'imperi de la llei es fa i es refà contínuament, i que la interpretació de la llei pot fer-se tan estreta com es vulgui. Però quan un Estat i un mandatari tenen grans problemes, com la crisi econòmica, necessita altres temes de ciment per a unir a la ciutadania i, en aquest cas, el conflicte basc pot ser un d'aquests elements de cohesió i, en aquest moment concret, el dels presos. Aquest és el perill.

Els propis presos d'eta també hauran de fer passos i ja ho estan donant, alguns d'ells molt importants, com l'adhesió a l'Acord de Guernica, per exemple. Finalment, tots els processos d'alliberament i drets dels presos es basaran en les peticions de cada persona. Els presos prendran les seves decisions de manera col·lectiva, però seran ells els que canalitzin les peticions de cada pres o presa. La lògica que s'ha donat entre ETA i l'Estat és la mateixa que ha vençut a ETA per a l'Estat, però per a ETA això no ha ocorregut perquè ha deixat la lluita armada, perquè ara no és l'instrument més adequat per a aconseguir els seus objectius històrics. El tema dels presos és important en el procés de pau, però la participació dels presos és imprescindible perquè això es doni amb èxit, entre altres coses perquè la participació dels presos és clau en els moviments que ETA ha de donar amb les víctimes de cara a la convivència.

El pp i Mariano Rajoy necessitaran pressió i ajuda per a seguir amb aquesta via dels presos d'eta a Madrid. És increïble que sense la pressió de la societat basca s'aconsegueixi res, i és absolutament versemblant que la xarxa de contactes que s'està teixint entre el PNB i el pp serveixi per a canalitzar el procés de pau. Fa temps que Rajoy i Urkullu es van posar en contacte, ja són aquí els acords pressupostaris de les diputacions de Bizkaia i Llaurava de 2012, el repartiment de poders en Kutxabank… i el lògic seria que la del PNB servís de mà perquè el PP fes passos en la política penitenciària. Sense l'actuació armada d'ETA, els passos que el pp no dona en l'àmbit dels presos no deixen de reforçar la posició dels presos, la solidaritat amb els presos que l'antiga activitat armada arraconava, ara es dispersarien per la venjança i l'entossudiment del PP.