el somni, la selecció. Jo, opcionalment, donaria la seva selecció. El del País Basc. I ficant-me en els eslògans prioritzaria “El somni d'Euskal Herria és la seva selecció”. Davant el partit que ens ha convertit en una cosa tan habitual com la txistorra de Sant Tomàs, enguany també l'associació de jugadors ha demanat oficialitat a les autoritats, denunciant que no fan res per això. De fet, sembla que a la Federació Basca li n'hi ha prou amb el partit que organitza, aprofitant les vacances dels jugadors i jugadores per a organitzar un amistós anual. I Euskadi no és Euskal Herria, com no és Txantrea Iruñea. Els seleccionadors diuen que es fa jugant i guanyant. Estic convençut que el somni dels jugadors i els seleccionadors no és el mateix camp, i que el camp on es juga l'oficialitat està buit, ni llotges ni verds. I encara que les manifestacions que se celebrin ens escalfin, no enaltiran als polítics perquè es posin en marxa, perquè donin una estratègia de debò, perquè aquests periodistes facin un treball sense traducció. Sobre l'oficialitat, farà falta la normalitat, perquè la nostra selecció la separi el basc. Volem la ressaca del somni.