Com viuen el nacionalisme a Xile?

Més net que aquí. Intentem que la lluita dels partits polítics d'aquí no els porti allí. Portarien interrupcions.

No va haver-hi una reivindicació a favor del procés de pau en la Conferència Mundial de novembre.

No pot ser perquè no es va acordar, no es poden recordar reivindicacions conjuntes!

I després d'ETA callar…

Esperanza. L'esperança que els nacionalistes s'uneixin. Això abans. Després, les circumstàncies.

Quina aportació fa el basc estranger al País Basc?

Ajuda a canalitzar tot tipus de relacions, tant comercials, culturals, polítiques. La Fundació Xilena Basca ho va intentar.

El basc està en la universitat, a Xile.

S'ofereixen cursos de basc i cultura basca en quatre universitats. Una excel·lent manera de donar a conèixer Euskal Herria.

Sap alguna cosa d'això el d'aquí?

Ho hem vist en les nostres relacions comercials. Alguns empresaris estaven treballant a Xile i no sabien que SPRI estava treballant allí. El d'aquí no sap res.

Que els organitzadors de la Conferència Mundial tinguin nous mandataris, no és com començar des de zero una vegada i una altra?

Però començar! És sempre un pas. I no és qüestió de cansament, sinó constància.

Els nostres pilotaris juguen en les competicions mundials en nom de França i d'Espanya.

No vam poder entrar en la federació internacional basca. D'aquí el problema. A Espanya no es pot posar el tema damunt de la taula.

Les següents generacions d'Euzko Etxea…

Cada vegada és més fàcil que les següents generacions siguin euskaldunes. És qüestió de voluntat.

Euzko Etxea de Santiago d'aquí a 50 anys…

Ho veig més gran que ara. La il·lusió és el que fa falta.

Les euskal etxeas diuen que són ambaixades polítiques. Aquesta és l'acusació.

Els polítics són el camí per a estar en contacte amb un país. Això és la política.

Tracten de desvirtuar la identitat en molts aspectes.

I, en canvi, nosaltres intentem enfortir aquesta identitat.