Les paraules Amazigh, tamazga, tamazight… encara ens resulten estranyes.

Amazigh significa “home lliure” en el nostre idioma, en plural d'imazigh. Som habitants d'origen nord d'Àfrica. Ens estenem des de l'Atlàntic fins a Egipte, encara que en moltes ocasions només tenim “petites taques” en el mapa d'Àfrica. A aquest espai que abasta la costa i el desert del Sàhara el cridem Tamazga i el tamazight (és el femení de l'amazigh). A més del nostre propi idioma, també tenim el nostre alfabet, el tifinag. Avui dia utilitzem una versió adaptada, però els tuaregs encara mantenen l'antiga.

Els tuaregs també són amazighs?

Sí, al marge d'unes poques qüestions de vocabulari, ens entenem sense cap problema. D'altra banda, el nostre antic alfabet només s'ha conservat entre ells fins ara. Les cartes d'amor escrites pels tuaregs en l'antic alfabet són, en efecte, perfectament conegudes. Ells criden al seu idioma els tamaxes, el tamazight no és més que la variant del mateix glotónimo.

Amazigho ja es va incorporar alhora contra Gaddafi a Líbia el febrer passat. No estava Gaddafi quan tenia?

Difícilment. D'una banda, mai va haver-hi un sol Amazigh en l'Executiu de Gaddafi. D'altra banda, no podem oblidar que Gaddafi no va fer més que trepitjar el nostre país durant les quatre dècades que va estar en el poder. No podíem parlar en la nostra llengua ni donar noms d'amazigh als nostres fills; no podíem publicar llibres, practicar la nostra religió…

Religió?

Sí, els Amazighoks de Líbia som originalment ibadís. Quan Gaddafi va descobrir que era un altre símbol de la nostra identitat, va detenir, va executar o va fugir de tots els nostres imants. Els fills dels pares Ibadi tenien l'obligació d'estudiar en els col·legis sunnites. A més d'una tendència oberta i moderada, l'ibadismo continua mostrant una gran connexió amb la naturalesa: davant el judici final necessitarà el perdó dels dos mons; el de Déu d'una banda i el de tots els éssers per un altre. Déu pot perdonar la salvació, però, per exemple, si un sol animal no li ho dona, les portes del paradís se't tancaran. La influència de les antigues religions animistes és encara evident en el nostre entorn.

Tornant a la revolució, esteu contents amb la victòria?

De cap manera. Desgraciadament, el nou règim Libi manté els discursos i les tendències anteriors, l'islamisme àrab. Gaddafi ho feia també. En el nou esborrany de la Constitució signat el 6 d'agost no s'esmenta la nostra presència a Líbia, ni el reconeixement de la nostra llengua. Ens diuen que esperem, que no és el moment adequat. Quan Líbia va aconseguir la seva independència, en 1951, vam haver d'escoltar el mateix. D'altra banda, alguns diuen que la nostra llengua no pot ser oficial perquè som “una minoria”. Per a això hem lluitat en aquesta guerra? Matar-me per a això? Estem convençuts que la revolució ens ha traït.

Aquesta última frase és tan cruel com significativa.

El problema ve des de lluny. Tant la llengua àrab com la ideologia islàmica han anat estenent-se al llarg dels segles, és una conseqüència directa d'aquesta situació que tenim avui dia. Així, tots els que parlen àrab es defineixen com a “àrabs”. Clar que hi ha àrabs a Líbia, i també turcs, txadians… però no són més que una minoria. Estem a Àfrica del Nord i no a Orient Mitjà. Líbia no és un país àrab. Nosaltres no parlem d'àrabs libis, sinó d'àrabs. Aquests últims, encara que són majoria, no són més que amazighs que han perdut la seva llengua.

Llavors, tots els libis són amazigh?

També són marroquins, algerians, tunisians… Com hem dit, la majoria són amazighs que parlen àrab a Àfrica del Nord.

En els últims mesos han aparegut a Líbia onze grups d'amazigh, la majoria d'ells amb l'objectiu de protegir la vostra llengua i cultura. Tenen intenció de formar partits polítics?

Participarem en política, sempre al marge de la religió o el nacionalisme. No volem crear l'Amazighon, sinó una coalició oberta a tots els libis. No podem criticar al nacionalisme àrab i, al mateix temps, repetir els seus mateixos errors.

No reivindiqueu la terra dins de Líbia?

Per què tota la terra hauria de renunciar a ella?