Fantasma! Això és el que va dir el nen de 2 anys que va venir a la cuina. S'acostaven al saló i allí estaven els “fantasmes” en la pantalla de televisió amb tres caputxines. Els experts tenen raó, cal tenir molt de compte amb el que els nens veuen en la televisió, també en els horaris patrocinats. Sempre cal estar atent al fet que els terribles “fantasmes” no provoquin traumes.
S'han acabat les accions armades, i m'agradaria pensar que amb això han acabat també els encaputxats que parlen en nom d'Euskal Herria.
No és qualsevol cosa el que deixem enrere. Els atemptats han estat durs i insostenibles. I els comunicats que hem llegit per a justificar-los. El discurs dels qui s'han definit com a guerrers salvadors ha estat, en moltes ocasions, molt dolorós, decebedor. No poques pràctiques, i hem hagut de sofrir la teoria militar i com.
Exemples abundants. Al desembre de 2000, ETA va assassinar a Paco Cano, regidor del pp en la localitat barcelonina de Viladecavalls (Barcelona). Cano era paleta. Sota la furgoneta de treball, l'artefacte explosiu va ser destruït pels agents de l'Ertzaintza.
En un comunicat publicat un mes després, ETA l'acusa de ser "un opressor d'Euskal Herria". Paleta de Viladecavalls “Opressor del País Basc”. Ofensiu, patètic.
I quantes coses per l'estil. Regidors, periodistes, cuiners, empresaris... Tots, enemics, tots ells van prendre la pena de mort, per consentiment dels altres, en nom de l'alliberament del poble.
Hi ha hagut paraules cruels per als morts, “opressors”, “traficants” o “enemics”. Poc abans, i amb les paraules, sofriment per als familiars. No s'espantin de llegir aquestes coses.
És clar que hem de mirar cap endavant, però sense oblidar el que hem viscut fins ahir. No sols ETA ha vulnerat els drets humans, ho hem denunciat moltes vegades, però la seva responsabilitat és gran i no pot deixar de fer-ho.
Per a avançar, les caputxes i les boines són incompatibles, una combinació tan rèptil que només genera por.
Durant anys hem vist als encaputxats parlant en nom d'Euskal Herria. Ha de ser una imatge del passat, i no la trobarem a faltar.
Les creades per a fer front al franquisme han acabat en un fantasma esborronador, i no sols als ulls del nen de 2 anys.