La veritat és que no és gens fàcil trobar una solució en la meitat de Navarra per a poder estudiar en el model D, almenys mentre no canviï la política del govern navarrès. Afortunadament, durant aquests tres últims anys diversos pares i mares de Mendigorria, Artajona i Larraga han trobat el camí perquè els seus fills aprenguin en basc.

El que està succeint en la zona d'Izarbe posa de manifest la injustícia de la política lingüística i educativa a Navarra. El primer mur del laberint per a no aprendre basc és la zona lingüística. Com Gares és l'únic poble de la zona mixta de la comarca, a l'escola pública local –en la privada, per descomptat– es pot estudiar en el model D. No obstant això, tots els pobles d'al voltant estan en una zona no vascófona –Añorbe, Obanos, Mendigorria i Artajona– i a les seves escoles, a pesar que el model Al fet que aprèn basc és el més triat, no hi ha model D en l'oferta.

La zona educativa és el segon mur del laberint. Gràcies a ell podem trobar-nos amb situacions incomprensibles. Per exemple, els añorbetarras que estan a 10 quilòmetres de distància paguen el transport al model D i els de Mendigorria, que estan a 5 quilòmetres d'Alt, han de pagar el transport per la butxaca, perquè no estan en la mateixa zona escolar. En aquest cas la zona educativa limita la lliure elecció del model lingüístic.

El tercer mur del laberint és la distància a l'escola que ofereix el model D. Més d'un progenitor ha de pensar dues vegades a quin model enviar al nen. Sobretot quan hi ha escola en el propi poble i aquest model que els agradaria als pares està a 5 o 10 quilòmetres. De fet, quan el nen té 3 anys no és fàcil enviar-lo a l'exterior. Per contra, quan en un poble la demanda és totalment favorable al model D, llavors l'escola local no té rendibilitat. En els dos últims anys, les escoles públiques de Mañeru i Cirauqui han hagut de tancar pel fet que la immensa majoria dels pares han optat pel model D. En aquest cas, els ciutadans han hagut de sofrir una doble condemna; a més de perdre la riquesa que dona l'escola pública, han guanyat la incomoditat d'una distància innecessària, ja que per a aprendre basca han d'anar fins a Puente la Reina.

Molts navarresos s'han acostumat a aquesta situació absolutament excloent, posant mil excuses per a no reconèixer que tenen menys drets que altres navarresos i navarreses. No obstant això, la negació de la imposició és bastant comprensible en un poble que té escassa autoestima respecte a la seva cultura pròpia, com la nostra. Al cap i a la fi, aquesta actitud no és més que una defensa psicològica.

Desgraciadament, de la mà dels ciutadans que han negat els seus drets es construeixen altres murs del laberint. Por a la pèrdua de l'escola local, perquè només quatre gats demanden un model D, un mite en el qual els castellanoparlants quedaran marginats en el futur i una por de canviar una realitat tan natural i inevitable en tots els àmbits. Però no m'estendré més en aquestes miserables qüestions.

Fa tres anys diversos pares de Mendigorría, Artajona i ara de Larraga van crear l'associació Biderra. L'objectiu era clar: donar una escola euskaldun i pública als seus fills. Per què limitar l'educació que reben els nens i nenes a un model Al fet que no té cap èxit? O per què no fer una crítica al privat, al públic? Potser no ens mereixem els drets que tenen uns altres? Superant a la societat de l'individualisme, van iniciar l'auzolan i en el camí emprès van comptar amb la col·laboració de l'associació Sortzen Ikasbatuaz.
Per a intentar solucionar el problema, es van dirigir al Parlament de Navarra amb una petició de flexibilitat. Les propostes que es van fer van ser: tenir una subvenció per al pagament del transport, impulsada llavors per Pérez Nievas, com estava succeint a Noáin; canviar la zona escolar de Tafalla a Puente la Reina o compartir totes dues coses –encara que el suport dels ajuntaments de Mendigorría i Artajona era imprescindible el sí del Conseller d'Educació–; posar el model D en una de les localitats; no tenir el codi de Mendigorria, Artajona o Larraga. A pesar que la petició es va fer amb total flexibilitat, la resposta de la majoria de les forces polítiques del Parlament –UPN i PSN– va rebutjar totes les opcions amb una actitud tenaç i immobilista.

No, no, m'he assabentat que Biderra té intenció de tornar aviat al Parlament de Navarra, amb una nova petició de flexibilitat, per a atallar aquesta absurda opressió dels drets. Mentrestant, continuaran organitzant una festa a favor del model D, per a poder fer front a les despeses de transport escolar dels seus fills i filles i per a continuar fent un recorregut per la comarca d'Ondalana de sensibilització cap al basc. L'any vinent, el 22 d'abril, la festa se celebrarà en Larraga i s'espera que l'afluència sigui major que mai. A tots ens correspon ara sostenir l'extrem amb força i unitat, per a veure si d'una vegada per sempre veiem raigs de llum en la foscor d'aquest laberint. Fil navarrès d'Ariadne.