Volem el millor per a qui més estimem. Sabem fer la més crítica al que volem veure com a millor, perquè volem que les millores vinguin el més ràpid possible. Els escriptors bascos –la premsa basca en general– practiquen molt poc la censura, almenys tracten d'anar en contra, ja que la censura és un gran instrument que entorpeix la democràcia. En conseqüència, hem llegit opinions de tots els colors sobre el final de la banda armada, fins i tot referent a l'hora d'aquest final. Durant la Segona Guerra Mundial, quan el general Charles de Gaulle va cridar a prendre les armes i aquestes van callar, ningú va dubtar de la seva decisió. La resistència algeriana, en prendre les armes l'FLN, ningú va posar en dubte l'activitat militar del FLN. En tots dos casos, la conseqüència d'aquestes decisions va ser la victòria. Al nostre país, els problemes fonamentals, quan la situació de molts militants està en auge, comencen a desmuntar el mur. Necessitem un mur cada vegada més ràpid per a resistir a la propaganda contra el patriotisme que han iniciat els estats.

Amb la finalitat de l'activitat armada, la ploma d'alguns editorialistes fa l'efecte que el conflicte acaba i que a més es podia acabar abans. Els qui tenim l'oportunitat de llegir la premsa dels dos estats que ens envolten cada dia, una vegada acabada l'activitat militar unilateral, no ha canviat res! No hi ha un procés de pau, la guerra psicològica, la guerra ideològica que es duu a terme a través de la premsa es veu més ràpid que mai.

Al novembre en l'Estat francès se celebraran almenys dos judicis en contra de militants bascos. No es percep cap acostament de presos. Que tenim massa pressa, que el procés té el seu ritme i que cal tenir paciència. Clar que sabem tot això, però els estats continuen en marxa. Han acollit amb sorpresa les noves fites que ha posat l'esquerra abertzale, han necessitat un moment per a readequar el seu discurs, però aquí estan els que ataquen. La premsa francesa s'ha sentit obligada a referir-se explícitament a la fi de l'activitat militar.

El projecte del nostre moviment és ser alliberador, per a això és molt bo expressar opinions, ens mostren que els ciutadans estan sans i que no tenen por, ens diuen que no volen censura.

Som un poble molt petit, molt potent perquè sabem reinventar el nostre. Les estàtues són gegants, no venen a afavorir, venen a trepitjar. Ara ens toca a nosaltres protegir el nostre i el nostre fins que tots tornin a casa. Avui també hi ha trinxeres. La història ens jutjarà.