Quan vam veure el documental Comprar, tirar, comprar, produït per la 2, el canal francès d'art, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, comencem a treure de la boca el concepte Obsolescència programada. A l'hora de crear nous productes de consum (bateries, bombetes, impressores, etc.), vam poder saber que els productors dissenyen productes que es trenquen i desfasen ràpidament, és a dir, que a la seva vida útil se li imposa deliberadament “death dona't” o “dia de mort”. Així m'he sentit jo després de la declaració d'ETA que “ha decidit el cessament definitiu de l'activitat armada” que ha fet pública. És a dir, l'obsolescència programada com un producte trencat ràpida i intencionadament. “Si sabés explicar les coses no cantaria”, diria com el gran Mikel Laboa ara molt a gust. Però ens ha tocat viure un “moment històric” (no m'agraden els moments històrics, per a dir-ho clarament, em semblen una putada els moments històrics), i amb la immensa sort de col·laborar en un setmanari tan important com Argia. La conseqüència és que haig de dir alguna cosa, això és el que esperen de mi no sols els ttakuneros, sinó també els lectors, i no puc amagar el meu cap. A veure si m'explico. Com em vaig alegrar de sentir la notícia, per descomptat! Però una vegada neta la sang, ja no queden més que les magulladuras de la ferida. Davant l'anunci d'ETA, vaig seguir les declaracions d'urgència que vaig fer a Euskadi Irratia, a ETB, totes les reaccions en gairebé tots els mitjans de comunicació, vaig estar atent la trigui-nit del 20 d'octubre. Em vaig adonar que tots els entrevistats sentien la necessitat de dir alguna cosa que va ser igual a tots: la seva edat. Jo tinc 39 anys. Ara tinc 52 anys. Jo tinc 41 anys, un fill de 14 anys i una filla de 4. Jo tinc 57 anys. Tinc 67 anys. Tinc 77 anys. Tot el temps. Tota la nostra vida l'hem passat a la casa del conflicte polític. I el problema és que també nosaltres hem envellit abans d'hora. Jo he envellit poc després de celebrar la declaració d'ETA. Com un electrodomèstic que en arribar a un punt es trenca, s'espatlla o deixa de funcionar. No voldria morir sense veure el final d'ETA! Milers de persones que somiaven com un somni impossible han mort sense poder veure el final. Estava convençut que no veuria a ningú més. Però veuré la pau definitiva abans de la pau definitiva. No obstant això, col·locant-me davant el mirall del passat i el futur, he vist que les conseqüències que m'ha deixat en “els fenòmens soci-polític-culturals” són indelebles: la incontinència popular, la desnutrició popular, els problemes de la vista popular i de l'oïda popular, l'aïllament popular que es converteix en depressió popular, etc. És a dir, he vist que també a mi se m'ha aplicat un procés d'obsolescència de gran intensitat. I no es vanava d'haver arribat a aquesta vellesa. De la mateixa manera que caldrà facilitar les formes sostenibles de reciclar les peces, quan calgui renovar alguna cosa per a no haver de tirar tot el dispositiu a les escombraries, també els que hem fet una vida llarga amb danys de tota mena provocats pel conflicte haurem de buscar una cura i adaptar-nos a la nova era fins que el metge decideixi que estem en condicions d'integrar-nos. En cas contrari, països com el nostre es convertiran en abocadors controlats per als residus de la política.
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]