La crisi s'està allargant i es parla de la necessitat d'aprimar l'administració per a reduir el dèficit públic. Rubalcaba ja va proposar la supressió de les Diputacions, la qual cosa ha reavivat en el nostre entorn el problema dels territoris històrics. D'altra banda, la declaració d'ETA ha obert les portes a la constitució de noves majories parlamentàries. Tenim ingredients per a començar a preparar el còctel.
Les Diputacions sobiranes. En la legislació espanyola més alta –la Constitució– les Diputacions basques són titulars dels drets històrics i d'aquí els ve, per exemple, la competència pròpia de recaptar impostos. El Govern Basc té un estatus jurídic més vulnerable que el de Múrcia. Per això, quan s'ha pretès buscar una base jurídica en el dret a decidir, s'ha recorregut als drets històrics. D'altra banda, cal no oblidar que una confederació de les quatre Diputacions pot ser la fórmula més factible per a fusionar els quatre territoris del Sud.
No és un rostre furista, és un assumpte pràctic. Que Espanya faci el que vulgui, però nosaltres no hauríem de tocar a les Diputacions sobiranes fins que la propietat dels drets històrics bascos no es reconegui a una altra institució.
Àmbits funcionals. L'organització dels serveis públics s'ha desenvolupat molt en les últimes dècades, però els àmbits organitzatius continuen sent vells. L'Ajuntament no és una unitat funcional en si mateixa, ja que la majoria són massa petites i algunes massa grans. I en les eleccions forals encara utilitzem partits judicials, encara que ningú sap qui són.
El marc funcional, amb unes característiques comunes, és més apropiat que el d'una zona geogràfica d'entre 50.000 i 100.000 habitants. A Guipúscoa i Bizkaia es pot connectar fàcilment amb les mancomunitats comarcals i a Àlaba i Navarra tampoc seria difícil.
Menys càrrecs electes. No es tracta d'una qüestió d'aprimament administratiu, sinó de racionalitzar els existents. Per a això, em sembla imprescindible que hi hagi menys electes. Com? Doncs bé, eliminant les incongruències entre els diferents càrrecs. A l'ésser un membre de les Juntes Generals simultàniament membre del Parlament, la despesa es redueix a la meitat. I no hauria de fer un doble treball. El treball dels electes no és el de la gestió, per a això estan els tècnics de l'administració. Els càrrecs electes han d'orientar-se i controlar l'activitat.
De pas, en estar el mateix electe en diferents nivells, integraria les diferents perspectives, suavitzant els conflictes interinstitucionals.
Un esbós. Suposem que en tot el sud fem un únic procés electoral cada quatre anys. L'àmbit electoral seria una regió o districte urbà per àmbits funcionals. Aquí elegiríem entre 6 i 8 càrrecs electes que formarien el consell de govern de la mancomunitat. Als ajuntaments només estarien els tècnics en l'execució de les polítiques establertes per la mancomunitat.
Aquests electes, juntament amb els d'altres comarques, formarien l'Assemblea General del territori i d'aquí sortiria la Diputació. Les seves principals funcions serien la recaptació tributària, la coordinació de les mancomunitats i la gestió de les competències que els corresponguin en la distribució acordada amb el Govern.
Finalment, l'Assemblea General de cada territori designaria, d'entre els seus membres, als representants que li poguessin correspondre en el Parlament. I no tots per igual, ha arribat l'hora de trencar aquesta xifra. Cada territori té un pes en la població i en el producte interior, per la qual cosa, segons aquests o paràmetres similars, hauria de tenir un percentatge de representants en la Cambra Alta.
Començarem a parlar de debò?
Palestinako Ilargi Gorria larrialdi zerbitzuak baieztatu du gorpuei eginiko autopsiak erakusten duela soldadu israeldarrek tiro egin zietela medikuei. Hil aurretik osasun langileetako batek soldaduek eraso egin zien unea grabatu zuen mugikorrarekin, eta bideoan ikus daiteke... [+]
“Etapa berri baten hasiera” eta “historikoa” moduko hitzekin aurkeztu du Eusko Jaurlaritzaren Hezkuntza Sailak Euskal Eskola Publikoa Eraldatzeko I. Plan Estrategikoa, Eusko Legebiltzarrean. Edukiak oraindik ontzeko eta zehazteko daudela, plana hamar... [+]
Bost greba egun deitu dituzte apirilerako, "lanez gainezka" daudela eta giza baliabide eta material "oso murritzak" dituztela argudiatuta. ELA sindikatuaren esanetan, udalak "ez du mugimendurik egin nahi".
Osakidetzan egun, ez dago bermatuta euskarazko zerbitzua. Zerbitzu gehienetan ez dago hizkuntza irizpiderik eta herritar euskaldunek bere burua nabarmendu beharra daukate, egoera oso zaurgarrian, euskarazko zerbitzua jaso ahal izateko.
ELA, LAB, ESK, STEILAS, CGT-LKN, CNT, HIRU, EHNE eta ETXALDE sindikatuak, Sarek abiatutako Gotzon SOS kanpainara batu dira. 2019an antzeman zioten gaixotasun genetiko sendaezina 68 urteko preso politiko bilbotarrari. Sindikatuek gaixotasun larriak dituzten presoak kartzelatik... [+]
Astearteko greba egunak %100eko jarraipena izan du, sindikatuen arabera. Hilaren 11rako eta 15erako deituta daude beste bi lanuzteak. 335 langile kaleratu nahi ditu Japoniako pneumatikoen multinazionalak Basauriko (Bizkaia) plantatik.
Aberri Eguna elkarrekin ospatzeko xedez sortu zen Euskal Herria Batera plataforma. Aurten, ikusgarri bat eskainiko dute apirilaren 11n, Manex Fuchs antzerkilariaren, Lorea Agirre idazlearen eta Martxel Rodriguez dantzariaren eskutik.