Un capítol de la història d'Euskal Herria ha finalitzat amb l'anunci d'ETA que deixarà les armes de manera definitiva. Un capítol que cal no oblidar, però que la societat volia acabar fa temps. Ha arribat el dia i ara cal començar a parlar de pau.
Perquè la pau, aquesta paraula que està oxidada, sigui de nou útil, cal netejar-la i omplir-la de contingut. Perquè la pau és no utilitzar la violència per a fins polítics, però també és pau admetre que hi ha conflicte polític; és pau que tot sofriment de la confrontació desaparegui, i és pau que els drets civils i polítics siguin iguals per a tots els ciutadans. I que la ciutadania decideixi lliurement el seu futur també és pau. Una sola paraula i mil significats: donar cos a tots ells és tasca de tots, i els qui fem Argia, els qui treballem en els mitjans en basc, en general, tindrem un repte especial per a vestir la paraula en els pròxims anys.
És el moment d'obrir les portes. Les lliçons deixades per la nostra història recent no es poden oblidar en el nou temps polític que s'obre. Tots els conflictes armats que s'han produït a Euskal Herria en els dos últims segles tenen la mateixa característica: que quan s'han silenciat les armes no hi ha hagut pau, sinó la victòria d'una part i la derrota de l'altra. El passat parla sobre això, ja que els jocs de vencedors i vençuts sempre porten nous rierols de sang. Aquesta és una oportunitat històrica per a no repetir això. Potser és la millor ocasió de la seva vida. Les eines estan disponibles: diàleg i negociació. L'objectiu és crear una situació en la qual tots guanyin, adoptant totes les mesures necessàries. La voluntat és l'única clau que pot obrir aquesta porta.
Mentrestant, queda un treball immens per a assaborir i reparar les conseqüències acumulades pel conflicte violent de les últimes dècades. Hi ha hagut molt sofriment pertot arreu, un sofriment que encara continua sagnant. Perquè la nova situació superi a la vella, serà imprescindible mitigar i curar aquests dolors, així com establir mesures i garanties clares perquè no es tornin a produir.
I el nacionalisme, què? L'activitat d'ETA es va convertir en un obstacle insuperable per a aconseguir un mínim consens entre les famílies abertzales i la gent que defensa el poder de decisió de la ciutadania basca en general. Ara els partits han d'abordar amb confiança la col·laboració a favor de la sobirania d'Euskal Herria, sense demores, manejant amb intel·ligència política les dissensions puntuals que puguin sorgir. La necessitat és gran (en tots dos sentits de la paraula). Però més encara, la qual cosa cal guanyar.
Per sobre de tot, la ciutadania haurà d'aprofitar el moment per a fer sentir les seves inquietuds i reivindicacions, perquè el futur Euskal Herria, l'altre País Basc, no sols faci passos cap al reconeixement ple, sinó que tingui la justícia social i la igualtat entre homes i dones, perquè les persones nouvingudes puguin tenir els mateixos drets que les nascudes allí, una consciència ecològica profunda, un model d'ensenyament progressista, una cultura innovadora i el basc normalitzat en totes les tasques quotidianes.
Passarem pàgina, un capítol és finit i comença el següent. No és tasca dels periodistes endevinar el futur. Comptar, analitzar, interpretar el quotidià són les tasques habituals dels mitjans de premsa. Però estem segurs d'una cosa: la Llum vol ser aquí, donant compte de totes les circumstàncies que es produiran, des del pont, des de la profunditat i des de la independència.
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]