Joxerra Garzia va publicar un llibre atípic sobre les fletxes que van per Egonea (Alberdania, 2000). El llibre és una col·lecció que, partint de la mescla de gènere i estil, s'assembla essencialment als aforismes. Interessant, molt bona. L'autor adopta, en una de les àrees, la següent famosa frase de Goebbels per a reflexionar: “Una mentida, sigui com sigui, es fa realitat si es repeteix tantes vegades com sigui necessari”. I reflexiona sobre la frase dient que no fa falta anar molt lluny per a cerciorar-se que Goebbels tenia raó. Però el pitjor és que no és això. El pitjor és que la veritat també es converteix en mentida si es repeteix més del que cal. Jo he cregut que la mentida sempre és i serà mentida, i que la veritat sempre és i serà veritat, però seria un error negar que cadascun té les seves pròpies. Tots som amants de les nostres mentides i veritats. Cadascun crea la seva pròpia experiència en funció de com pensa i sent la mentida i la veritat. Les mentides i veritats que pensem, sentim i posem en les paraules són, al cap i a la fi, les nostres creences sobre el món i la vida. Jo sempre vaig creure que la veritat era molt més poderosa, més sàvia, més justa que la mentida, però aquest “teorema” només serveix per a mi. He buscat una veritat tota la meva vida i he intentat arribar a entendre que he buscat en va per mitjà de relacions, per mitjà de la política, per la religió, per l'amor, pels diners, per la cultura. I no és perquè no la vaig trobar, sinó perquè cada vegada que la vaig trobar vaig obrir la porta i no hi havia ningú i no hi havia res. Si hagués sabut abans el poc que sé ara, però, desgraciadament, no hi ha una altra manera d'aprendre. La ignorància té profundes arrels en els éssers humans, per això ens resulta tan difícil saber realment. I no diré que això sigui una cosa dolenta o bona, una cosa justa o una equivocada, és simplement una de les veritats més antigues que coneixem sobre la vida humana. Però aquest és un nou moment per a mi, i puc tornar a començar en aquest mateix instant, lliure del passat. El que avui vull creure, pensar i sentir construirà el meu cor, el meu mes pròxim, l'any que ve, etc. I m'encanta entendre que això és un nou moment, una nova oportunitat per a tornar a començar. Però si vull fer això així, cal que estigui disposat a fer grans canvis en les meves petites mentides i veritats, que he convertit en regles estrictes. Perquè jo no puc obligar a ningú a mudar-se, perquè l'única cosa que puc fer és canviar jo mateix. Vaig canviar les veritats que em permetien veure les coses equivocadament. Canviar les mentides que em portaven a viure fascinat per mi mateix. A mesura que jo canviï, tot el meu món i la meva vida canviaran. L'estretor té profundes arrels en els éssers humans, per això ens resulta tan difícil experimentar noves idees i noves formes de vida. Són moltes les coses que puc fer per a començar, però començaré amb això: estic disposat a deixar unes pautes negatives que alimentin el pessimisme, el cansament, les mancances, les limitacions o les experiències desagradables que m'han sorgit a conseqüència del conflicte polític. Aquí és on jo veig el camí de la llibertat. Fa anys que he fet tot el contrari i no he canviat. No és el camí. Vull recuperar la felicitat, l'espontaneïtat, el poder creatiu. Aquí i ara. La llibertat. Com el meu país.