Per casualitat, no sabràs quan acabarà el conflicte basco, no és així?

Vaig creure que el procés d'Estella era definitiu, el mateix que el de Loiola, i estar experimentat no vol dir que deixi de creure-ho. Creu que l'esquerra abertzale pot tornar a fallar? Em semblaria al·lucinant.

Les noves es reuniran, crearan i naixeran!

Arribats a un punt, l'única manera de fer les coses és fer les coses. Quan no puguis guanyar tot, és millor perdre el que has de perdre com més aviat millor. L'esquerra abertzale no pot pensar que vagi a guanyar la pau, l'opinió pública, les institucions i la superioritat de la mare.

La mare superiora no serà Iñaki Anasagasti, veritat? Ja saps, això de “tipus insuportable, sofista professional i manipulador de dades”.

No sé què li ha passat. Abans acabava els seus discursos en el Congrés citant els meus articles. A saber, no em perdonaria que si la militància del PNB hagués tingut la capacitat de l'esquerra abertzale, aquest poble hagués dit que beuria sidra d'un altre barril.

La independència es paga car, amic!

Els mitjans, en comptes de dotar a la societat d'eines per a defensar-se davant les injustícies, s'han convertit en corporacions tecnopolíticas econòmiques. Com ens defensaran de les arpes del sistema si formen part del sistema?

Dius que ens consideren estúpids?

Satisfan les necessitats del funcionament del sistema i els és igual la resta. El periodista ha perdut el sentit de la dignitat del periodisme. Avui dia, ningú parla del consell de redacció, sinó del consell d'administració.

No diguis que hem passat de l'administració de la redacció a la de l'administració...

La precarietat implica la desqualificació de l'ofici. Guanyant el seu sou, el periodista ha passat de servir a la societat a ser l'element que embeni el seu treball a una empresa. Per això tenim periodistes sense sorpreses, i per això succeeix el que passa.

És a dir, que el “periòdic” de Lete s'ha acabat “il·lustrant-lo de llaunes”.

Tenim periòdics carregats de declaracions. Les reaccions al succés s'han tornat més importants que el mateix. Per què no s'investiguen els fets? Quan ens adonarem que el principal titular de cada dia és l'expressió d'un polític?

Des que van tancar el quiosc de Rosi...

Als oients mai els he dit “així és el món, perquè jo us l'explico”. Al contrari, els deia que anessin escèptics i dibuixessin el seu quadre. Era un periodisme espiritual. Però ara tot és pressa, moment, multimèdia, i dir el mateix de divuit maneres.