La setmana passada es van publicar les dades d'atur del mes de setembre en l'Estat espanyol: 95.817 aturats més, la qual cosa suposa un total de 4.226.774 persones. S'ha activat l'alarma vermella, ja que l'atur ha augmentat molt i es pot preveure que els pròxims mesos no seran millors que els anteriors. En Hego Euskal Herria el nombre d'aturats es va situar a l'agost en 182.136 persones, i al setembre en 184.524. A Àlaba es comptabilitzen 22.209 aturats, en Bizkaia 79.654, a Guipúscoa 40.243 i a Navarra es comptabilitzen 42.618 aturats. A Navarra, l'increment més espectacular ha estat el dels aturats, amb 1.211 aturats més en un mes. Com és habitual, els més castigats han estat les dones i els joves, que han estat absolts.

A l'hora d'analitzar les causes de l'augment de l'atur, alguns –el Govern d'Espanya– han parlat de “ajustos autonòmics”, i altres –els sindicats d'Euskal Herria- han posat sobre la taula el fracàs de les polítiques d'ajust que tenen diverses institucions, que empitjoren la situació de l'ocupació i la protecció social i que només defensen els interessos del gran capital. No obstant això, hi ha altres entitats, com els financers, com els bancs i les caixes d'estalvis, que tenen una greu responsabilitat en la desocupació. En tancar la font dels crèdits, centenars de petites empreses s'ofeguen, es paren i moren, amb el consegüent augment de la desocupació. Els experts afirmen que la font de crèdit continuarà tancada i auguren que no creixerà més d'un 1% o un 2% en només cinc anys. El Santander, per exemple, ha dit que no donarà més crèdits en l'Estat espanyol durant dos anys més. Aquí estan els veritables responsables de la desocupació. Els sindicats i els treballadors haurien de tenir-ho clar a l'hora d'orientar les seves accions i mobilitzacions. Els consells d'administració de moltes petites i mitjanes empreses no són, en l'actual crisi, responsables de la desocupació; el Banc sí.