L'esquerra i la dreta se m'antullaven inseparables fins fa un parell d'anys, no potser pel que fa a les característiques superficials (tocaments i estils), sinó pel que fa als aspectes fonamentals (models humans i socials i valors).

Des de llavors, la crisi que assota al ric nord-oest ha tornat inseparables a les inseparables.

Aquesta unió de les dues mans podia ser no sols lògica, sinó també raonable, tenint en compte la gravetat de la situació (la gravetat, no obstant això, és sempre relativa, a on es mira i amb què es compara).
S'han unit, s'han unit les dues mans a la dreta, en contra de la possibilitat d'una unió a l'esquerra, pel que sembla, quan van aparèixer els primers símptomes de la crisi, malgrat el que es va dir contra els diners i la resta de cases de putes.

És igual en qui està el Govern, tots inevitablement posen la doctrina de la dreta (per si no es pot fer una altra cosa). Això sí: els supòsits d'esquerres, en comunicar les mesures d'obligat compliment, aboquen a dreta i esquerra llàgrimes blanques d'agraïment.