Per a fer la taula de quatre potes, ha necessitat un fuster i un ebenista molt complets. Per desgràcia, ha estat fonamental que la txirlora i l'estella es quedin al marge si es tenen cames fortes i llises. La intenció que s'ha format en el si d'Amaiur és la de l'acumulació de forces, i això és imprescindible perquè s'aconsegueixi alguna cosa. I el que volem aconseguir no és una bagatel·la: Euskal Herria sobirana i basca, entre altres. Però per a això hem de ser una força abertzale hegemònica. És a dir, que l'hegemonia no és només alguna cosa que es guanya amb un nombre enorme de vots, sinó que cal estendre una manera de fer política, una ètica i una moral renovades entre els polítics. Encara que no siguem capaços de canviar el sistema establert, que es vegi la forma diferent de fer política i que som capaces de reconvertir-lo. El que no s'entendria és el següent: empassar els sistemes i deixar a un costat les nostres intencions, perquè no hem sabut buscar les escletxes adequades per a aconseguir els nostres objectius. Volem fer més visible la presència de la coalició en les institucions amb l'acumulació de forces. Però no sols això: hem d'aconseguir un poder institucional cada vegada major per a dur a terme les nostres aspiracions politicoeconòmic-socioculturals. Per això, precisament, no veig amb bons ulls la participació en les eleccions espanyoles. La inclusió del dret d'autodeterminació en la Constitució Espanyola és contrària a la Constitució. Per tant, i sobretot, veient que Espanya no ens ha de donar tot el nostre, què fem de cara a Madrid, si no és per a reafirmar una vegada més que Euskal Herria és Espanya l'argument històric que utilitzaran els espanyols? Només entendria pel que fa a la part econòmica la participació en eleccions que no són nostres. Per la condició de Diputat o Senador. El nostre camp de joc és Euskal Herria i les institucions d'aquí: El Govern Basc i el Parlament de Navarra, les Diputacions i els Ajuntaments, i les institucions del nord. Aquestes organitzacions són les que hem d'utilitzar per a fer les nostres reivindicacions. Perquè només amb la majoria d'aquestes institucions podrem fer front a l'Estat, aplicant les regles de joc que nosaltres hem posat en el nostre camp de joc. Per a això, és necessari conjuminar esforços i, per descomptat, ETA no té cabuda en aquest recorregut (primer punt de l'Acord de Guernica). Podem utilitzar una democràcia participativa real, institucional, demostrant que hi ha manera de començar a construir el País Basc que volem.