“Mentre ETA existeixi, Sortu no hauria de ser legal”. Així ho va dir el fiscal cap de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido. En l'acte d'obertura del curs judicial va parlar sense ahobizos i va mostrar la part més bel·ligerant. Aquestes paraules van ser rebudes per molts com un missatge enviat al Tribunal Constitucional.

Conde-Pumpido sembla que acabarà el seu encàrrec en un “rinoceront” de l'obra teatral més absurda d'Eugène Ioneso: en atac. Ja ha anunciat que deixa el càrrec en finalitzar el mandat de Zapatero. Llavors, hauria de tornar al seu càrrec de magistrat en el Tribunal Suprem, però les males llengües diuen que el PSOE i el pp poden arribar a un acord per a proposar que Conde-Pumpido sigui jutge del Tribunal Constitucional.

Perquè sortu pugui estar en les eleccions espanyoles del 20 de novembre, el Tribunal Constitucional hauria de pronunciar-se abans del 7 d'octubre sobre el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. La defensa havia presentat un escrit en el qual li instava a prendre la decisió abans d'aquest dia. En la seva opinió, perquè el recurs tingui "plena eficàcia", sortu hauria de tenir obertes totes les possibilitats d'estar en les eleccions, i si el nou partit que acceptés el recurs d'empara ja no pogués participar en les eleccions seria "irreparable el mal". No obstant això, en la reunió dels sis jutges de la Sala Segona del Tribunal Constitucional celebrada el passat 26 de setembre, no es va debatre el cas de sortu, i no sembla que en la redacció d'aquestes línies es vagi a adoptar una decisió dins del termini. No hi ha una normativa sobre aquest tema, els jutges poden prioritzar o ajornar les causes segons els seus propis criteris, acordar el cas de l'Estatut de Catalunya.

Visió estàtica versus passos de l'esquerra abertzale

L'argument llançat per Conde-Pumpido –que mentre ETA existeixi Sortu ha estat festa– ja va ser utilitzat d'alguna manera per la fiscalia en el Tribunal Suprem, i la majoria del tribunal li va donar la raó: “Durant l'existència d'aquests grups terroristes (…) les persones que van col·laborar amb els primers hauran de mostrar total desconnexió amb aquests grups si volen tornar a la vida política amb normalitat”. Com és sabut, el Tribunal Suprem va considerar provat que aquesta “desconnexió” no va existir en el cas de sortu.

En aquest sentit, els advocats de Sortu, Iñigo Iruin i Adolfo Araiz, entre els quals es troba el professor Eduardo Vírgala, han remès al Tribunal Constitucional un article publicat el mes de juliol passat en Jutges per a la Democràcia: Sortu, Bildu i l'esquerra abertzale en els tribunals.

Eduardo Vírgala és Catedràtic de Dret Constitucional de la UPV/EHU i expert en legalització de partits.

– En el seu article diu que el Tribunal Suprem té una visió absolutament estàtica de l'esquerra abertzale: “El que va ser ha de ser així per sempre”.

– Així és, tant en la sentència sobre sortu com en la de Bildu. Abans, el Tribunal Suprem ja va demostrar que existia una connexió entre l'esquerra abertzale i ETA, que jo crec que s'ha demostrat molt bé. Però això no vol dir que sempre hagi de ser així. No pot ser igual des de finals de 2009. Si ens quedem amb les valoracions de 2008 o anteriors i el que està demostrat val per sempre, l'esquerra abertzale mai podrà ser legal. Jo sempre he defensat la Llei de Partits, però he dit que si l'esquerra abertzale es posiciona en contra de la violència, hauria de ser legal; perquè, en aquest moment, estan fent aquests passos.

– La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han posat en els seus escrits altres condicions: El "reconeixement a les víctimes" i l'exigència " a ETA de la seva dissolució".

– Cal diferenciar l'ètic i el moral de l'aspecte jurídic. No fa falta condemnar l'activitat anterior d'ETA, jurídicament no se'ls pot exigir ni en els estatuts ni en les declaracions de les persones que conformen sortu. Quant al reconeixement de les víctimes ocorre el mateix, no correspon a la llei entrar en matèria de perdó. D'altra banda, la petició de dissolució d'ETA és més complicada: Si algú s'aparta de la violència terrorista, és lògic que li demani la seva dissolució. Però, en qualsevol cas, els estatuts de sortu són bastant clars, perquè es distingeix per complet de l'acció terrorista i preveuen multes per als afiliats.

Vírgala ha donat molta importància al vot particular en el ple del Tribunal Suprem, signat per set dels setze magistrats, perquè mai s'ha produït des que es va dictar la primera sentència d'il·legalització en 2003, i segons el catedràtic, “està molt ben argumentat jurídicament”. De fet, en el mateix es realitzen afirmacions contundents. Per exemple, el Tribunal Suprem diu en el seu acte sobre sortu que ha quedat "absolutament acreditat amb proves múltiples" que sortu és la "concreció d'una estratègia de frau" posada en marxa per ETA. Doncs bé, segons el vot particular, aquestes suposades proves han estat substituïdes per un “relat” que vincula a sortu, els membres de l'esquerra abertzale amb ETA.

Diu que és Bateragune ETA, ergo…

L'Audiència Nacional ha donat una puntada de gegant a la normalització política amb el cas Bateragune. Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Arkaitz Rodríguez, Mirin Zabaleta i Sonia Jazinto han estat condemnats a una dura pena de presó per la seva pertinença a ETA i pel càrrec de dirigent. La sentència assenyala que ETA va ordenar a aquestes persones posar en marxa en l'esquerra abertzale una nova estratègia –exclusivament política– amb l'objectiu d'aconseguir l'acumulació de forces sobiranistes. És a dir, que ETA s'havia promès a si mateixa deixar les armes. Iñaki Gabilondo en el seu blog de vídeo deia irònicament que, si atenem la sentència, tenim raons per a “estar esperançats”. El teatre de l'absurd, una vegada més.

La decisió de l'Audiència Nacional anuncia un recorregut curt, més per la feblesa de les proves que per l'obstinació d'Ángela Murillo de formar part del jurat. Murillo comptava amb antecedents d'imparcialitat pel cas Gatza, seguit per Arnaldo Otegi, alcalde de Vitòria-Gasteiz. Aquest “contagi” permetrà a la defensa demanar la nul·litat de la sentència en el recurs de cassació. A pesar que la sentència no és ferma, la sentència del cas Bateragune disposarà de temps suficient per a barrejar una mica l'ambient previ a les eleccions. En definitiva, seguint la senzilla teoria de l'Audiència Nacional, Sortu i Bildu són el resultat de l'estratègia d'ETA.

Eduardo Vírgala, no obstant això, nega rotundament que pugui produir efectes jurídics:

– Influirà la sentència de Bateragune en l'última decisió sobre sortu?

– No, són dues jurisdiccions diferents. L'Audiència Nacional, que està en la jurisdicció penal, ha jutjat fets d'un moment històric concret, l'ha valorat i ha imposat una pena, crec que exagerada. El Tribunal Constitucional, per part seva, ha d'analitzar si els qui han presentat els estatuts de sortu estan o no prou distanciats de la violència. No té per què tenir cap efecte.

– Ni tan sols com a prova?

– No, no. Que jo sàpiga, Otegi no està entre els fundadors de sortu i no té cap connexió amb els fundadors. És diferent, perquè la jurisdicció és diferent. La sentència sobre sortu no hauria de tenir cap efecte.

L'advocat Iñigo Iruin també està en el mateix cas. Jurídicament diu que no, però considera que aquestes qüestions tenen unes característiques comunes de fons: “L'actuació del fiscal és la mateixa: ‘ETA està darrere’ i els elements que utilitza són els mateixos, alguns documents confiscats per la policia (Gara, 26 de juny de 2011).

Entre aquests documents es troba el denominat Procés democràtic, un informe confiscat suposadament a l'abril de 2010 en l'oficina de l'advocada Arantza Zulueta. Tant en el cas Bateragune com en el de sortu i Bildu, la fiscalia ha utilitzat aquest informe per a demostrar que ETA té el control sobre la nova estratègia política de l'esquerra abertzale. Segons ha dit, això suposa una sèrie de directrius d'ETA per a aconseguir l'acumulació de forces sobiranistes, entre elles una aliança amb EA. Però com primer pas, el document preveu un pacte entre ETA i l'Estat, i és evident que això no ha ocorregut. En concret, el Tribunal Constitucional, en la sentència de legalització de Bildu, diu que aquest document i altres no proven res.

Amaiur i l'ombra de la impugnació

Gairebé esgotat el termini per a concórrer a les eleccions del 20-N, totes les mirades estan ara sobre la coalició Amaiur, formada per EA, Aralar, Alternatiba i l'esquerra abertzale. La nova Llei Electoral obliga als partits que no tenen representació en el Parlament espanyol a fer una recollida de signatures –ha de ser el 0,1% del cens electoral, deu vegades menys del que s'exigeix a les plataformes–. En aquest sentit, no sembla que Amaiur vagi a tenir problemes en els tribunals. Però l'ombra de la prohibició és aquí: “Serà un element important –assenyala Eduardo Vírgala–, si el fiscal cap, sentint el que diu, acaba el seu mandat de manera dura i impugna a la coalició, al final el Constitucional haurà de prendre una decisió prèvia a l'elecció, la qual cosa seria un nou precedent per a la sentència de Sortu”.

De moment, el Ministeri Fiscal ha reconegut a través d'una nota que, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre Bildu, "hi ha poc marge" per a la impugnació, encara que ha precisat que la policia i el guàrdia civil estaran "vigilants". És massa aviat per a saber si se'ls despertarà el rinoceront que porten dins.