Pot ser que sigui una crisi econòmica, els excessos dels polítics i dels jutges, el desvergonyiment dels bancs, el desallotjament injust dels gaztetxes, el fracàs de l'equip de futbol favorit… Però la gent vol riure's, sortir de la sala de cinema alegre. S'ha vist en les projeccions, en les quals el públic ha gaudit de moments ridículs, i s'ha sentit en la votació, amb el Premi del Público a l'humorístic i optimista The Artist del francès Michel Hazanavicius. I amb raó: The Artist és una pel·lícula bonica sobre un actor de cinema mut que no ha sabut adaptar-se al cinema en boca a la fi dels anys vint. És una pel·lícula muda i rodada en blanc i negre, però que els prejudicis no t'enganyin –jo també tenia abans d'entrar a la sala–, recuperant i adaptant l'estil i els gestos de cinema mut, és una història màgica i fresca contada a bon ritme.
A l'hora de triar la millor pel·lícula d'Europa, el públic ha premiat a un humor que no és fútil, capaç de contar històries profundes amb gràcia: El director libanès Nadine Labaki, per part seva , ha estrenat Et maintenant on va où? Treball. Labaki ha estat capaç de parlar des de la comicitat sobre la difícil convivència entre dues comunitats. En la mateixa línia, Telmo ESNAL ha afegit a l'humor negre habitual drama, tragèdia i thriller, Urte berri on, AMONA! en una proposta original, sorprenent i salvatge.
En general, Zabaltegi ha collit molt bé: El premi al millor director novell ha estat per a l'alemany The river used to be a man i el de la Joventut per al britànic Wild Bill, encara que també mereixen un esment especial Nader and Simin, l'excel·lent pel·lícula iraniana a separation, el drama britànic salvatge Tyrannosaur i Le Havre, amb una mirada pròpia del finlandès Aki Kaurismaki.
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]