Fascinat per les danses d'espases, l'home no tenia res més al cap. Francisco treballava en el Museu de Brno, però la seva afició per les danses d'espases traspassava el seu camp de treball i va començar a estudiar-les pel seu compte. Es diu que, per aquesta obsessió, havia dissipat els béns de la seva dona. La seva curiositat va començar en 1907, quan va veure les primeres danses d'espases. Durant els anys següents no va tenir descans, sempre d'aquí cap allà, veient i investigant les danses d'espases. Feia fotografies, però no podia rebre la dansa sencera a través d'elles. Un dia es va assabentar del cinema i, pagant una fortuna, va comprar una càmera de 35 mm. Va filmar les danses d'espases de Moràvia, però sabia que n'hi havia també fora de Checa, i va agafar els instruments i va començar a caminar d'un costat a un altre: Croàcia, Anglaterra, País Basc...
En 1927 se celebraven les Festes Basques en Baiona. Des d'Anglaterra, amb Violet Alford al capdavant, va arribar una delegació de l'English Folk Dansi Society de Londres. Des de Checa, Frantisek Pospisil, amb la càmera de cinema “sota el braç”. Després de 80 anys, les hem pogut veure gràcies a Juan Antonio Urbeltz. En les imatges apareixen ballarins de Guipúscoa, Baixa Navarra, Zuberoa i Anglaterra, entre altres. És emocionant veure al zamaltzaina ballant amb mestratge antrixatas davant de la cambra. Pospisil va gravar en Donostia la brokel-dantza i la Dantzari dantza del Duranguesado. No sabem si les espases i els balls van tenir alguna cosa a veure, però Pospisil va acabar malament. Esgotat per la riquesa domèstica, va ser acusat pels nazis i va perdre el treball en el museu. Amb el cap regirat, va morir en un manicomi en 1958.
Jeremy Carter-Gordon també s'apassiona per les danses d'espases. Ha estudiat ezpata-dantzak a Anglaterra, al seu poble de Boston, i després d'acabar els seus estudis d'etnocoreología, ha decidit investigar les danses d'espases europees. Agafa la motxilla i el banjo i ve a Europa per a veure i aprendre les danses d'espases. Té una petita beca, però se sent molt atapeït per a arribar d'un costat a un altre, i quan té la butxaca completament buida saca el banjo, fa la funció i passa la txapela. A França, ha analitzat en les últimes setmanes l'ezpata-dantza de Bacchu-ber i les danses d'espases de Fenestrelle i Bagnasco a Itàlia. Malgrat el que es deia, Jeremy diu que encara viatja bé fent acte-stop a Europa.
Ha arribat a Euskal Herria i vol conèixer les danses d'espases basques. Qui sap si en el segle que ve algun boig romàntic intentarà reviure les danses d'espases basques, i llavors, les gravacions de l'americà que tocava el banjo i passava la txapela seran un tresor com les de Pospisil.