No és tasca fàcil crear una nova rosa. És el treball que es fa i s'agafa pels diners. És per això que després se li posa “William Shakespeare”, “Julio Iglesias”, “Pink Panther”, “The McCartney Rose”, “Leonardo da Vinci”, “Michelangelo”, “Rodin”, “Lilli Marlene”, “President Macià”, “Tchaikoví”. El que ells, amb gran esforç, van aconseguir, és el guardià. Bo o dolent, es tracta d'això. Sona i moneda. Es poden posar boniques, però a la bonica rosa, els noms d'aquesta gent lletja, una moneda...

En el cas de treballs previs a la inscripció, en canvi, en l'especialitat. Per a crear noves roses no hi ha més remei que barrejar les roses que ja tenim. Aquesta mescla és la que produeix l'híbrid. Per a obtenir el nou híbrid es necessiten llavors curades amb encreuaments de femelles i mascles. Segons Mendel, que va ser el pare de la genètica, podem sembrar les plantes que naixeran en tres grups de tres terços: unes semblances a la mare, altres paternals i altres confusos. Aquests últims són interessants, tant per als que volen enriquir-se com per a la pròpia naturalesa. Les característiques de les figures que fins llavors no ha pogut tenir aquesta espècie, poden ser desenvolupades pels que no són ni de manera paterna ni maternal. En les roses, per exemple, olors noves, formes desconegudes, adorns cridaners, fertilitat immensa...

Una nova variant aporta un gran favor a l'espècie, obre el camí al futur i facilita la supervivència. Com més variat sigui el que vingui, més s'adaptin a qualsevol novetat no antiga o a la mudança ecològica les entremaliadures i comèdies del futur que hi ha en l'espectacle. La naturalesa ho sap, el futur d'avui es barreja, el futur prometedor.la
Formatgera posarà el pol·len d'un costat d'una flor a la femella d'una altra flor que no ha obert el pol·len del mascle, i tancarà completament el pas perquè arribi el pol·len d'un altre mascle. L'artista espera que la femella sembra les llavors del fruit i ocorri la sorpresa miraculosa. Després es dirà... Com la que va posar a una bella rosa que va publicar en 1958 en l'Aalsmeer holandès G.Verbeekek: “Miracle”.