El miracle del sexe
No és tasca fàcil crear una nova rosa. És el treball que es fa i s'agafa pels diners. És per això que després se li posa “William Shakespeare”, “Julio Iglesias”, “Pink Panther”, “The McCartney Rose”, “Leonardo da Vinci”, “Michelangelo”, “Rodin”, “Lilli Marlene”, “President Macià”, “Tchaikoví”. El que ells, amb gran esforç, van aconseguir, és el guardià. Bo o dolent, es tracta d'això. Sona i moneda. Es poden posar boniques, però a la bonica rosa, els noms d'aquesta gent lletja, una moneda...
En el cas de treballs previs a la inscripció, en canvi, en l'especialitat. Per a crear noves roses no hi ha més remei que barrejar les roses que ja tenim. Aquesta mescla és la que produeix l'híbrid. Per a obtenir el nou híbrid es necessiten llavors curades amb encreuaments de femelles i mascles. Segons Mendel, que va ser el pare de la genètica, podem sembrar les plantes que naixeran en tres grups de tres terços: unes semblances a la mare, altres paternals i altres confusos. Aquests últims són interessants, tant per als que volen enriquir-se com per a la pròpia naturalesa. Les característiques de les figures que fins llavors no ha pogut tenir aquesta espècie, poden ser desenvolupades pels que no són ni de manera paterna ni maternal. En les roses, per exemple, olors noves, formes desconegudes, adorns cridaners, fertilitat immensa...
Una nova variant aporta un gran favor a l'espècie, obre el camí al futur i facilita la supervivència. Com més variat sigui el que vingui, més s'adaptin a qualsevol novetat no antiga o a la mudança ecològica les entremaliadures i comèdies del futur que hi ha en l'espectacle. La naturalesa ho sap, el futur d'avui es barreja, el futur prometedor.la
Formatgera posarà el pol·len d'un costat d'una flor a la femella d'una altra flor que no ha obert el pol·len del mascle, i tancarà completament el pas perquè arribi el pol·len d'un altre mascle. L'artista espera que la femella sembra les llavors del fruit i ocorri la sorpresa miraculosa. Després es dirà... Com la que va posar a una bella rosa que va publicar en 1958 en l'Aalsmeer holandès G.Verbeekek: “Miracle”.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]