L'experiència decrecentista cubana i el bon viure (programa de descrecimiento i bon viure a Cuba) és el títol de la conferència que impartirà.
Aquest títol no l'hem decidit nosaltres, i jo crec que no és molt correcte. El concepte de descrecimiento que aquí s'utilitza no s'utilitza en absolut a Cuba. Hi ha alguns intents que avui dia envaeixen aquest camí, però jo parlaria més del concepte clàssic de desenvolupament sostenible que del descrecimiento. És a dir, un desenvolupament econòmic relacionat amb el desenvolupament social i equilibrat des del punt de vista mediambiental. Perquè Cuba necessita creixement, jo crec que això és evident. L'estructura econòmica del país és feble i no satisfà al seu gust els objectius dels ciutadans. Necessiten, per tant, un creixement equilibrat. Aquest objectiu, en aquest moment, està plenament integrat en la seva estratègia.
Parlem llavors de desenvolupament sostenible.
En relació a aquest tema, cal esmentar dos informes. Una d'elles va ser realitzada en 2008 pel centre de recerca californià Global Footprint Network, que va comparar la petjada ecològica de gairebé 100 estats amb l'Índex de Desenvolupament Humà (IMD). Després d'analitzar els resultats de tots els països, Cuba és l'únic mitjà ambientalment sostenible entre els quals tenen un bon IDH. Aconsegueix un alt nivell de desenvolupament humà segons els estàndards de l'Organització de les Nacions Unides; té un nivell d'educació bo o molt bo en el context dels territoris del Tercer Món; té bons nivells de salut, alfabetització... I al mateix temps, consumeix poca energia. Un altre exemple és el de la Fundació Internacional WWF: En l'informe de 2009, es va assenyalar que Cuba és l'únic país sostenible del món.
Aquestes dades susciten per si sols el següent debat: el socialisme és el model que tots hauríem de seguir?
Jo diria que sí, però Cuba té unes característiques molt peculiars i no podem dir que el seu model calgui copiar-lo en qualsevol altre país, seria absurd. No obstant això, cal tenir en compte que el desenvolupament social que ha aconseguit Cuba, amb una despesa energètica tan baix, només pot aconseguir-se en el marc d'una economia planificada. En aquest sentit, diria que sí, que el desenvolupament sostenible només és possible per la via del socialisme. El capitalisme ens porta inevitablement al col·lapse del medi ambient. El socialisme també pot portar-nos al col·lapse, fins i tot alguns models del socialisme poden malbaratar recursos, però el socialisme és l'única opció per a aconseguir l'equilibri amb la naturalesa. Això només es pot aconseguir a partir d'una planificació racional de l'economia. La tendència natural del capitalisme és totalment diferent.
No obstant això, el més probable és que Cuba no hagi triat per la seva pròpia voluntat gastar poca energia al país.
Quan el país va sofrir el desastre econòmic de principis dels 90, és a dir, quan van caure els tractats comercials que tenia amb la Unió Soviètica, la societat cubana, la revolució cubana, va haver de tornar a plantejar-lo tot. Necessitaven urgentment, la qual cosa els va obligar a recórrer a models sostenibles, ja que durant dècades van ser una energia tan balafiadora com el socialisme de l'est d'Europa, gràcies a la còpia del model soviètic: agricultura industrial, mecanitzada, amb molts fertilitzants químics... Quan la situació va canviar, van aprendre diverses lliçons. No podien fer un ús indegut dels recursos, no per la seva elecció, sinó per la falta de recursos. Però al mateix temps, en la revolució, en l'administració, en els grups d'agricultors... es van crear grups d'opinió que van començar a impulsar aquest procés des d'un punt de vista més filosòfic: es van començar a pensar que el model de producció cubà havia de fer-se més sostenible.
Vostè diu que Cuba necessita creixement. Com dur-ho a terme?
Han d'augmentar la producció tant en la indústria com en l'agricultura. La sobirania alimentària és un concepte fonamental en la cerca d'un desenvolupament sostenible. Cuba a penes és sobirana en alimentació. Importen el 70% del que mengen, però tenen milers d'hectàrees sense conrear. En aquests moments s'està produint una espècie de revolució en l'agricultura, s'ha dit als ciutadans que han de començar a produir aliments a tot arreu.
També a les ciutats, no és cert?
Sí, a l'interior de les ciutats s'estan produint aliments [veure apartat Net Gertu núm. 2.229 de la Llum], i al mateix temps s'està intentant que molta gent torni al camp per a revertir la situació actual. I la situació actual és que, malgrat tenir una terra que conrear, Cuba ha de gastar milers i milers de dòlars –que obté del turisme o exportant serveis mèdics– per a comprar menjar. Milers de persones s'estan tornant al camp a canvi d'uns certs incentius, l'Estat està cedint terreny a molta gent perquè els conreïn a canvi de petons, etc.
Quina és la resposta de la ciutadania?
Miri, tot això genera contradicció amb un dels triomfs històrics de la revolució, és a dir, amb el nivell cultural aconseguit. Molts joves del medi rural han estudiat en la universitat i no volien tornar al camp. Ara se'ls demana que treballin la terra amb bous i arades, ja que no hi ha suficients tractors.
Un obstacle pot ser un dels mals històrics del socialisme cubà: l'escassa inclinació dels treballadors al treball.
En general, un dels reptes pendents del socialisme és com compaginar el treball en una empresa de l'estat amb el concepte de servir al país, a la comunitat. Cap país que hagi intentat construir el socialisme ha resolt aquest dilema. En conseqüència, la productivitat dels treballadors cubans és molt baixa.
Es converteixen, per dir-ho així, en funcionaris?
Sí. En aquest moment, en el Congrés del Partit Comunista, un dels temes centrals és com aconseguir que la ciutadania tingui un sentiment de propietat col·lectiva després de 50 anys, perquè no sentin que l'Estat no és el seu, que està treballant per a un altre i que per això treballaran el menys possible. S'estan desenvolupant estratègies per a combatre-ho. A poc a poc, perquè encara no han fet més que els primers passos, en molts sectors s'està passant de la propietat de l'estat tradicional a un model cooperatiu. S'està redefinint el socialisme.
En quina mesura ens poden servir a nosaltres les seves experiències?
Sobretot ens serveixen per a reflexionar, no tant per a copiar directament. Què està passant en el món i què fa Cuba contra els principals corrents internacionals? Heus aquí el tema de l'hauser. També hi ha exemples concrets que es poden aprofitar aquí, com l'agricultura urbana. Allí això s'ha convertit en una estratègia nacional, i ja són milers i milers les persones que treballen en això. En altres casos, els camps urbans es destinen a l'autoconsum com a complement a l'alimentació. En el Primer Món podríem aprendre molt d'aquest model.
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
AEBetako Defentsarako Inteligentzia Agentzian analista lana egiten zuen, eta hainbat informazio sekretu helarazi zizkion Kubako Gobernuari 1984tik aurrera. 2001ean atzeman zuen FBIk, eta 25 urteko espetxe zigorra ezarri zion. Bere aurkako 2002ko epaiketan egin bezala, orain... [+]