Malgrat les nombroses invasions que va sofrir durant segles, va ser un exemple d'unió política i territorial en el segle XVIII a. Regne de Corea fundat en el segle VII per la dinastia Yi. II. En finalitzar la Guerra Mundial, els coreans es veien lliures del jou del Japó, el país va ser envaït per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i els Estats Units (els EUA). Més endavant, la guerra de Corea (1950-1953) ratificaria la separació establerta per totes dues potències sobre el paral·lel 38 (1948). I una vegada acabat, va esclatar la Guerra Freda. Cadascuna de les parts va declarar la seva independència, cadascuna el seu Estat. I el paral·lel 38 es va convertir en la frontera més militaritzada del món. Al Sud, la República de Corea anava a estar dirigida per una dictadura d'ideologia militar contra el comunisme. No obstant això, amb el pas dels anys, la dictadura va continuar donant pas a la democràcia. Gràcies a això, i amb el suport dels Estats Units, va tenir un gran creixement econòmic, creant una classe mitjana forta. És la millor garantia contra el Nord. Al Nord, no obstant això, es va formar un estat impulsat per la Unió Soviètica i la Xina: República Popular Democràtica de Corea. El seu fill Kim Jong-il va ser reemplaçat per Kim Jong-il en 1994.
Des de 1948 totes dues parts s'han enfrontat en la cerca d'establir un sistema propi, cadascuna de les quals ha intentat ampliar la seva visió de la història a tota la península. Era imprescindible l'ús de l'estratègia d'agitprop leninista, és a dir, la influència de l'opinió pública a través de l'art. Per a Rafel Bueno, director de Política i Social de Casa Àsia que ha organitzat l'exposició que es pot visitar a l'Alhóndiga, “els cartells de Corea són la forma més directa, eficaç i vivaç de transmetre un missatge; molt més que la televisió o la ràdio”.
L'exposició està composta per 165 cartells i 28 pintures. Al costat d'ells, documentals sobre diversos aspectes de la vida de Corea del Nord i el cicle de cinema Contes de Corea del Nord. “El Líder de la Pàtria i el Pare”, la capital de Pyongyang, el festival Arirang que uneix arquitectura, futbol femení i gimnàstica amb altres espectacles artístics, són alguns dels temes que expliquen les pel·lícules. La mostra pretén reflectir l'evolució de la República Popular Democràtica de Corea des de 1948 fins a finals del segle XX.Els
materials procedeixen del fons que el col·leccionista xinès Ou Nang va compondre durant anys en els seus viatges a Pyongyang i abasten una distància de 50 anys, mentre que les pintures han estat cedides per la Comissió de Relacions Culturals Estrangeres de la República Popular de Corea. Segueixen l'estètica dels cartells amb la intenció de mostrar el procés de creació d'aquests, des d'una pintura fins a un cartell imprès en mil ocasions.
El realisme socialista, similar al sorgit de la Revolució Soviètica de 1917, és el que domina les afixas. No obstant això, hi ha alguns elements que distingeixen als cartells coreans: la pintura tradicional coreana (chosonhwa), la cal·ligrafia i la tinta. Com hem dit abans, tots els cartells tenen com a objectiu la propaganda, l'avanç del règim de Corea del Nord, els esforços col·lectius (productivitat, esport…), els valors de la pàtria i el desenvolupament econòmic del país. Tots s'assemblen els uns als altres: en el centre, mirant a l'espectador, tenim a l'ésser humà –home i dona– en un pla pròxim. Tots ells són militars, obrers i estudiants, tal com mana l'ortodòxia leninista. Al dors, la consecució que pretenen anunciar. El cartell està compost pel lema i la data. Encara que s'han fet en un període de 50 anys, no hi ha un canvi d'estil que reveli l'any de cadascun d'ells. Els cartells són merament informatius, són imatges amb un únic comentari. A més de mostrar materials que poden ser interessants, curiosos per al públic, la iniciativa de Casa Àsia vol crear un arxiu sòlid que permeti a un públic no especialitzat accedir a aquests materials no convencionals.
Corea del Nord és l'estat comunista més tancat del món. La seva base ideològica és la jutxa. Kim Il Sung ho va definir així: “Jutxa significa que l'únic amo de la revolució i de la posterior construcció és la gent”. Rafael Bueno ens explica l'essència de Jutxea: “Podríem traduir aquest nou credo simplement com a ‘sobirania’. De fet, la política que s'impulsava la situava en el centre de la vida política, econòmica i social del país i en el cor de cada ciutadà nord-coreà. Bàsicament, aquesta aplicació del marxisme-leninisme basada en l'autonomia i l'autosuficiència s'estableix des de 1955 com a guia oficial per a la sobirania política, econòmica, de defensa nacional i de política exterior. Lidera el destí de més de 25 milions de persones i vigila la seva identitat, com no es fa en altres estats comunistes en el món”.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.