Solanozos i verí si la matèria ho té. Solanum tuberosum, per exemple, de la patata. En els solanáceos, el verí es troba en les parts verdes que utilitzen per a aprofitar l'energia del sol, evitant així el consum de fulles i sorts toves. Els mengem trossos sense verdejar: tomàquets, pebrots, albergínies... Normalment, els fruits de les plantes d'aquesta família són el nostre farratge, mentre que el tubercle és el de la patata. El tubercle d'aquesta planta que vam portar d'Amèrica el vam menjar tots els dies i l'elevem als nivells d'honor de la nostra alimentació. Tenim tant de casa que a qualsevol tubercle o turbot li diem patata: patata del cor de bou, patata de la dalia...

Ja has sentit que la patata de la patata és dolenta o verinosa per a menjar-la. Quina senyora! És cert, té verí. Com s'ha dit, els vestits de verí solen ser parts verdes dels solanáceos. Si la patata s'ha recollit en la foscor, no tindrà ni una mica de verd, però si ha estat a la llum del desastre tendirà a veure-la. Aquesta tendència es deu al fet que el tubercle de patata, a l'ésser una part de la reserva, forma part de l'estructura de la planta. Recorda: la patata no és fruit.

La patata que es verdura té solanina alcaloide. Això pot causar alteracions en els budells i neurològiques: nàusees, vòmits, diarrea, mal de cap, picor de gola, reaccions al·lèrgiques... En els enverinaments extrems s'han produït al·lucinacions, pèrdua de coneixement, hipotèrmia, disminució de la tensió, etc. Com dimonis mengem? La meitat del món en el dni de patata, menjar i menjar… Compte amb el prantado. Llevar bé els trossos que hi ha verds, i si es menja amb la pell es mengen petits grans sense madurar, sense que la pell es complementi i sense entorpir. Ara és el seu temps, amb faves i pèsols...

Si es fa per a recollir la patata per al futur, no la mantingui llarga, a mesura que envelleix té més solanina, és a dir, verí.