Comparar amb l'Argentina, suggerir que a Europa pot ser un corralito o alguna cosa semblança a la fallida, era una burla, o una xarlataneria apocalíptica. Això era fins ahir. Ara, en les pàgines d'economia de qualsevol periòdic sèrie, els experts més intel·ligents citen a l'Argentina, l'Uruguai o l'Equador com a models per a Grècia, Irlanda o Portugal. Poden pagar els deutes acumulats? És convenient ampliar el rescat? No cal pensar a reestructurar els seus deutes, és a dir, perdonar-les en part?

Els més de 3.000 oients i 400 militants que han reunit a Atenes la Conference on Debt and Austerity també han parlat de l'Argentina, l'Uruguai, l'Equador... i del mateix Zimbàbue, però no sols com a model teòric. S'han analitzat els seus models com a miralls per a evitar la catàstrofe que podria sofrir la gent dels països perifèrics europeus en els pròxims anys.

Nick Dearden ha escrit en la revista britànica Xarxa Pepper que “emprenedors del Brasil, el Perú, Filipines, el Marroc, l'Argentina i altres han dit als grecs que els mantinguin ferms, perquè en cas contrari els ve una decadent recessió de 30 anys i una servitud amb institucions com el Fons Monetari Internacional”.

A partir dels anys 80 en el món s'han vist les conseqüències reals de les polítiques que ara s'apliquen a Grècia, Irlanda i Portugal per a pagar els seus deutes. En una zambia el deute es va reduir a dos i l'economia es va enfonsar. A l'Argentina, l'FMI no va aconseguir més que empitjorar la situació, fins que en 2001 el govern de Buenos Aires va haver d'entrar en fallida.

No fa falta ser un altermundialista per a creure que alguns països europeus mai podran pagar els seus deutes. El primer ministre grec, Georgios Papandreu, ha admès que els grecs gairebé han arribat a aquest extrem. En el cas d'Irlanda, l'economista Morgan Kelly ja ha avisat als seus compatriotes de l'ocorregut fa temps. Però els reunits a Atenes anaven més enllà en l'anàlisi.

El manifest aprovat a Atenes comença: “Nosaltres, activistes de tot el món i representants de moviments, ens hem reunit a Atenes per a analitzar les crisis econòmiques que s'han produït abans, per a fer front al deute il·legal i mobilitzar-nos perquè s'anul·li, per a oferir la nostra solidaritat a la gent d'Europa en la lluita que porta contra els injustos programes d'austeritat que han imposat l'FMI i la Unió Europea, i també per a preparar un pla econòmic que respongui a les necessitats de la ciutadania per a no afavorir a una petita elit social”.

Entre els quals han mobilitzat a la Conferència d'Atenes es troben institucions a nivell mundial, com la Comissió per a la Cancel·lació del Deute del Tercer Món (CADTM), més coneguda sobretot per les sigles ATTAC, i alguns grups més locals. Des d'Espanya ha treballat l'Observatori del Deute en la Globalització.

Entre els assistents es va prestar especial atenció a les paraules de Sofia Sakorafa. Aquest parlamentari grec va abandonar el partit governant PASOK quan el Govern va acceptar el rescat. Va resumir l'objecte de la reunió de la manera següent: “La resposta a la tirania, a la traveta, a la violència i a l'abús és informació”.

Regne del deute

Com es va denunciar a Atenes, l'FMI, la Unió Europea i les grans corporacions mundials ja han utilitzat fórmules similars a les usades als països empobrits: grans infraestructures per a admetre compres polítiques per corrupció, agilitzar les normes financeres amb bombolles com la de la construcció i l'endeutament, grans inversions en armes –en el cas de Grècia, escandalosa–, etc.

Ara, quan esclata la major crisi econòmica des de 1929, els líders de la Unió Europea han posat en marxa una política econòmica en benefici del capital. Segons el comunicat d'Atenes, el Pacte d'Estabilitat oprimeix als treballadors en tota la zona de l'euro, mentre el BCE defensa els interessos dels grans bancs. A la Unió Europea s'han separat el centre fort de la perifèria feble. La perifèria ha augmentat els seus deutes no sols per la bretxa que manté respecte al centre, sinó també per la cada vegada més profunda bretxa entre els testimonis rics i la resta de la població. Ara els treballadors i els aturats han de pagar els seus deutes, petits agricultors, petites i mitjanes empreses, que no s'han beneficiat dels deutes.

“Les mesures d'austeritat i privatització –assenyala el document– atabalaran als més pobres de la societat i mentrestant rescataran als que han creat la crisi. El Pacte per l'Euro augmentarà la pressió sobre els treballadors i les treballadores. Els rics i les grans empreses continuaran eludint els impostos per a construir una societat més justa. Si no els fem front a aquestes mesures, a Europa tindran un gran impacte, empitjoraran la balança de les forces durant anys per al benefici del capital i per al perjudici dels treballadors”.

A més de la denúncia i la mobilització, s'ha proposat a Atenes una resposta de tres nivells en contra de les polítiques vigents a Europa. D'una banda, fer auditories dels deutes dels països per a decidir quant d'aquest deute públic és il·legal, injusta, odiosa o simplement impagable.

En segon lloc, respondre a la crisi des de la sobirania i la democràcia, no des de la Unió Europea o l'FMI, que governen sense control. Un país té dret a imposar una moratòria de pagaments, que la pròpia ONU considera legal per a qui està obligat.

En tercer lloc, la reestructuració econòmica. Enfront del neoliberalisme, programes de transició: control bancari i, si és necessari, propietat; nova política industrial basada en la inversió pública i el control públic de sectors estratègics; reordenació d'impostos perquè el capital i els més rics paguin més, reenfortiment de l'activitat social en sanitat, educació, transport, pensions...

En els punts anteriors, el més cridaner per al basc és la petició d'auditoria del deute públic. Això ha estat proposat en països més pobres –al gener de 2007 se li va oferir un Net Pròxim–... però a Europa? A Atenes es va explicar com es pot posar en marxa una auditoria d'aquest tipus entre sindicats, moviments socials i militants. Existeix un manual per a això.

El documental Debtocracy, presentat a Atenes, també està en YouTube. Als possibles espanyols ens convé veure: alguns experts han anunciat per a tardor el nostre rescat.