El Kabigorri d'Irun és un local obert, divers, plural, en el qual no troben lloc per a tirar endavant o mostrar la seva activitat, entre altres coses. Els membres del grup han volgut subratllar que la gent de la mentalitat d'esquerres es reuneix habitualment, però en un sentit molt ampli. Al cap i a la fi, molts Ateneus van sorgir en el seu moment d'un moviment polític determinat i el d'Irun també va ser impulsat pel corrent de Lido, però per no ser suficients per a donar suport al projecte, van obrir les seves portes a més gent, i l'actual president, Luisma Moreno, creu que el resultat ha estat més enriquidor: “És una iniciativa independent, no hi ha control per part de cap organització, només els socis manen”, i qualsevol pot ser soci.

En 1996, Kabigorri va reunir persones de moviments socials i de diferents àmbits culturals amb l'objectiu de “posar en marxa una iniciativa que aglutinés des de la mirada de l'esquerra un projecte social i cultural plural”, diu el soci Javi Sistiaga. L'Ateneu, que també és bar, es va posar en marxa a la tardor de 1997, i des de llavors ha desenvolupat una funció de punt de trobada, prioritzant, a més d'activitats culturals i socials, projectes lúdics, la presència del basc o ser un espai per al debat i l'organització de reunions de tota mena. No és un local alternatiu, “però sí diferent, que ofereix una nova oferta a la comarca del Bidasoa”, explica Sistiaga.

Salvador, Berlanga i Olentzero

Concert d'Iñaki Salvador, recital de poesia i cant d'Itxaro Borda i Maddi Oihenart, cicle sobre el director de cinema Luis García Berlanga –amb el seu fill–, exposició de Juan Crego i Patxi Serrano, presentació del llibre sobre el càmera gallec José Couso mort a l'Iraq (germans), teatre de cafè preparat per l'associació de basca, xerrades sobre el capritx. 170 metres quadrats (escenari de 12 metres quadrats) i 80 espectadors si és factible. El programa fix es combina amb les propostes que van sorgint.

Al costat dels actes i jornades impulsats pel propi Ateneu, són moltes les intencions que fan el camí invers: les demandes que venen de fora. “A nosaltres ens agrada subratllar que el consagrat no ve aquí pels diners, perquè normalment només paguem despeses, venen perquè tenen un lloc que els agrada, perquè els agrada, però al mateix temps és un lloc ideal per a qui no té experiència, per a aprendre i per a treballar. Nosaltres prenem a uns i a uns altres de la mateixa manera”, diu Moreno.

Com a espai obert, Kabigorri ha estat utilitzat per nombrosos grups per a reunions, assajos i concentracions. Abans d'aconseguir el local, Nicolas Gerendiain, Associació Republicana d'Irun, i SOS Racisme Bidasoa, per exemple, van donar cita a Kabigorri, i en els anys més durs va ser punt de trobada dels participants de la Parenceria Mixta. Sistiaga ha explicat que això “va demonitzar una mica el lloc”, però que en els últims anys han aconseguit desfer-se d'aquesta creu de la Parenceria gràcies a la seva labor, “i hem arribat a donar-li una imatge més real de Kabigorri, lligada al compromís amb els moviments culturals i solidaris”. En part, Moreno ha afegit que l'Ateneu actua com a catalitzador; els actes de l'associació de basca d'Irun Iruten, del gaztetxe de la localitat de Lakaxita, de Bilgune Feminista d'Irun, d'Antxeta Irratia… han tingut cabigorri en més d'una ocasió.

Hi ha molt de moviment a la comarca? En l'àmbit social, tant Sistiaga com Moreno opinen que, a diferència del que era abans, en general no s'observen respostes socials a grans temes ni a Irun ni en general. Respostes puntuals per part de gent més implicada i compromesa, però no com a moviment global. Tampoc és fàcil evitar el límit administratiu: “Hem intentat fer coses puntuals amb la gent d'Iparralde, amb Antxeta Irratia i en les jornades de poesia… però no és el nostre punt fort. La realitat és que hi ha incomunicació entre les dues parts: als nostres caps, en la cultura i en les relacions està el veritable límit”.

No obstant això, Kabigorri continua treballant per a superar tots els obstacles. SISTIAGA diu que Irun és una ciutat bastant fragmentada en el temps lliure; l'Ateneu es troba en el barri de Moscou i s'acosten a la taverna gent que es mou en aquest ambient, però als actes han aconseguit atreure a tota mena de públic, ja que un dia poden oferir un concert de rock dur i al següent un quartet de corda, o una actuació de folk, pop, flamenc… “S'ha donat una evolució en el significat que té Kabigorri per a Irun. Avui dia és un referent i la gent sap que en Kabigorri trobarà alguna cosa amb molta freqüència: alguna exposició, algun cicle, algun concert… Crec que amb el temps hem guanyat això, aquest respecte, el de fer lloc, i no és fàcil”, diu el lehendakari.

Però en matèria de diners no deixen de ser dures. Gairebé els únics ingressos són el bar i la quota dels socis, que se senten endeutats i gairebé sempre justos, per la qual cosa els nous socis són benvinguts. En l'actualitat compten amb al voltant de 105 socis i paguen 140 euros a l'any –80 en el cas dels joves sense treball–. Els acords es prenen en les comissions de socis i en les assemblees obertes per a tots els que ho desitgin. “És una espècie d'Organització No Governamental, ja, ja, ja. Però és necessari que aquest tipus d'iniciatives tirin endavant, perquè si Kabigorri no estigués obert, segurament no podríem gaudir de moltes iniciatives en cap altre lloc”.

Ateneu Barrat

Com hem dit, Kabigorri és un bar que compleix aquesta funció com qualsevol altre bar. No obstant això, als companys els agrada dir que és un Ateneu amb barra, perquè “i no volem” com qualsevol altre bar, sinó un lloc amb més significat. L'activitat és prioritària i l'espai s'adapta en funció de l'esdeveniment, llevant les taules, tancant la barra sempre que sigui necessari… Però no es pot negar que el bar és un bon recurs per a atreure gent. “I això, en realitat, és bo –ha afirmat Moreno–, perquè és un local social obert, obert tots els dies, no tancat com altres Ateneus quan no hi ha esdeveniments; i estar obert permet que la gent se senti pròxima”.

I mentre la gent s'acosti, l'Ateneu del Bidasoa continuarà sent un niu vermell per a molts altres anys, mentre hi hagi públic i agents per a visibilitzar altres activitats culturals i socials i per a promocionar-les.