Quins són els principals reptes per a revitalitzar el basc? En relació a aquesta pregunta, l'Ajuntament d'Andoain i Larramendi Bazkuna han reflexionat sobre què hauria de ser el projecte Irigoienazpikoa. Els agents ho tenen clar: els àmbits d'ús del basc preocupen, i un d'ells és el de la comunicació. La comunicació ha estat escrita en majúscules, acceptant una sèrie de limitacions. El projecte està enfocat principalment a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i als mitjans de comunicació en general. Tindran cabuda les accions que vagin més enllà del nivell comarcal i tinguin relació amb la comunicació.

El projecte serà realitzat de basc a basc, però l'anada i tornada serà imprescindible. És a dir, es tracta de mirar en l'ampli camp de la comunicació què estan fent les llengües no hegemòniques per a portar a la seu d'Andoain el que cal aprendre d'elles i, al mateix temps, oferir-los el que tenim aquí. El projecte, en sentit ampli, és un espai per a l'intercanvi de coneixement de llengües no hegemòniques, especialment en l'àmbit de la comunicació.

Anaven Arantzabal és el director d'organització de Goiena i ha escrit el projecte Irigoienazpikoa. En la seva opinió, moltes vegades mirem què fan en anglès. “Sota la seva fascinació, amb el seu mimetisme, elaborem productes en basc. Hem de mirar a això, però aquest és el nostre model? En idiomes com els nostres hi ha coses que poden ser molt més útils i reeixides. Aquí està el nostre camp de joc i no en Telecinco amb un model de programa en basc”.

Tot detallat per a finals d'any

L'Ajuntament d'Andoain i Larramendi Bazkuna són els agents que impulsen el projecte Irigoienazpikoa. Posteriorment, durant el període de reflexió, el Departament de Cultura del Govern Basc es va sumar a la iniciativa i la Diputació Foral de Guipúscoa també ha rebut la invitació. En relació a aquest tema, en el seminari celebrat a l'abril a Andoain van participar dues institucions públiques. No obstant això, a pesar que el projecte està molt avançat, encara queda per definir algunes qüestions importants per al futur. L'edifici ha estat objecte d'un avantprojecte arquitectònic d'adaptació i restauració dels continguts projectats. El pendent és l'informe de viabilitat –econòmica i organitzativa, entre altres– i la formulació jurídica, és a dir, la fundació, l'associació o el tipus d'estructuració del projecte. Segons els dos agents fundacionals, els agradaria comptar amb el suport del Govern Basc, la Diputació Foral, les institucions privades, les universitats i el sector de la comunicació en basca. Tot el que queda per concretar es completarà abans que finalitzi l'any 2011.

Bar i laboratori

L'edifici, de 1.300 metres quadrats, es distribuirà en quatre plantes amb oficines, habitacions i altres elements. L'ús de cada espai està determinat.El
nucli central del projecte serà el plató de laboratori. Els agents volen que sigui un centre de recerca de llengües no hegemòniques, que pugui fer el salt de la teoria a la pràctica. Aquest espai constarà de dues parts. D'una banda, es disposarà d'un espai d'ús lliure, envoltat de miralls polaritzats. Això significa que els usuaris que vagin a desplaçar-se per la zona seran observats. Aquest espai estarà equipat amb aparells TIC: lectors de premsa digital, lectors de llibres (e-books, iPada), jocs de vídeo... Per exemple, els que s'han acostat al bar a prendre alguna cosa poden estar buscant informació o jugant en aquest laboratori. Els observadors podran analitzar aquests usos. D'altra banda, hi haurà un plató per a fer els programes pre-zero. Serà un plató amb pocs recursos i la seva funció és que aquells que vulguin crear programes de televisió o d'Internet puguin fer les primeres proves. En definitiva, el laboratori i el plató serviran d'emprovador a universitats, empreses tecnològiques, mitjans de comunicació, estudiants, etc.
A més d'aquest espai central, l'edifici albergarà l'oficina central de Larramendi Bazkuna, la biblioteca d'oficines de 111 Akademia, l'espai per a seminaris i jornades, el bar, el restaurant i l'allotjament. n