La superconductivitat “compleix” cent anys
8 d'abril de 1911 H. K. El físic holandès Onnes va demostrar que després de refredar molt el mercuri, els electrons es mouen sense resistència. En altres paraules, va demostrar l'existència de la superconductivitat.
Onnes va refredar el mercuri fins a 4,2 kelvin (-267 °C) i els electrons es van moure lliurement sense resistència. Des de llavors, l'objectiu de les recerques ha estat aconseguir la superconductivitat a una temperatura cada vegada més alta; el primer pas es va donar en 1986, quan es
va formar una ceràmica superconductor composta de coure i oxigen en 150 kelvin (-123 °C).
A pesar que en l'actualitat l'estudi segueix la línia apuntada anteriorment, ja se li han donat nombroses aplicacions. En medicina, els detectors magnètics per a analitzar el funcionament del cervell són un exemple d'això, però l'aplicació més espectacular és l'impuls a la levitació, ja que així s'ha desenvolupat el tren d'alta velocitat Maglev. Una línia experimental d'aquest tren es va construir al Japó, aconseguint una velocitat de 581 km/h.
Grabitazio uhinen aurkikuntzak aro berri bat irekiko du gure unibertsoaren ezagutzan. Izan ere, grabitazio uhinei esker unibertsoaren iraganeko bilakaera ezagutu ahalko dute ikerlariek.
L'11 de març es compliran quatre anys de l'explosió de la central nuclear de Fukushima, al Japó. Els investigadors coincideixen que es tracta de l'accident nuclear més contaminant de la història, però no es posen d'acord sobre les conseqüències que tindrà. L'avaluació de... [+]
1964. urtean Higgs bosoien teoria plazaratu zen: unibertsoko partikula guztiek masa zergatik zuten azaldu nahi zuen. Sen onari erantzuten zion eta beste edozein teoriak baino probabilitate haundiagoak zituen egia izateko, baino 2012rarte ez zen frogatzerik izan.
Zientzia eta guda gizonezkoen alor esklusiboak ziren XX. mendearen hasieran. Espresuki debekatuak zitzaizkien emakumezkoei, neskametzarako edo gizasemeen menpeko lan anonimoetarako ez bazen behintzat.
Stephen Hawking fisikariak boikot akademikoa egingo dio Israeli, bertako presidente Shimon Peresen omenez egingo den ospakizunera joateko gonbidapena ukatuz. Gutun baten bidez eman du erabakiaren berri, Israelek palestinarrei emandako tratua gaitzetsi asmoz, The Guardianek... [+]
La revista Nature ha publicat que des de 2010 i fins fa poc s'han produït xocs de bilió en l'accelerador del CERN. No obstant això, només s'han registrat uns 5.000 milions. D'aquests xocs, 60 petaoctetos, és a dir, 60.000 bilions de dades que omplen els discos de més de 80.000... [+]
L'any passat, el CERN va anunciar que havia localitzat neutrins que es movien a una velocitat superior a la de la llum, però posteriorment es va demostrar que l'origen de la suposada troballa no era més que un mesurament mal fet. Després d'aquell fracàs, arriba la troballa de... [+]
CERN laborategiko zientzialariek Higgsen bosoia izan daitekeen partikula aurkitu dutela iragarri dute gaur goizean. 1960ko hamarkadan Peter Higgs fisikari britainiarrak esan zuen partikula elementalen artean beste guztien jatorria izango zen partikula bat existitu behar zela,... [+]
