El nou model d'esport escolar es va implantar fa tres anys per a millorar l'anterior. Què calia canviar d'aquell model que va durar molts anys?

Més que establir el nou model, diria que l'anterior es va adaptar. Se sap que, en general, el nombre de voluntaris està disminuint. En conseqüència, les dificultats per a formar un grup de monitors preparats a les escoles eren cada vegada majors. Calia fomentar la col·laboració amb les associacions esportives. Això exigeix un increment del finançament, però garantint que continuï sent oberta i accessible a tots els nens i nenes. Per poc nivell de destresa, no cal descartar als nens. En els territoris circumdants l'organització era diferent i alguns que volien orientar-se cap al rendiment solien tractar de sortir a l'exterior. Diversos mitjans de comunicació han exercit una clara pressió a favor del rendiment. En general, es pot dir que s'ha despreocupat de les escoles, passant més competència i protagonisme a les associacions esportives: permetre la gestió de les pròpies escoles esportives, reduir l'edat de federar-se i permetre l'organització de competicions de rendiment.

Quins són els objectius del nou model?

D'una banda, arribar a l'escola a tots els nens i nenes, i ho estem aconseguint. Quantes més persones s'acostin a la mostra, més gent tindrà l'oportunitat de fer esport. Alguns d'ells sortiran bons i tindran l'oportunitat de rendiment. L'altre objectiu és fomentar l'afició per l'esport entre tots els nens, veient que entre els adults existeix un elevat sedentarisme. Hem d'aconseguir un equilibri entre dos objectius: no tancar les portes per a pujar a uns nens, i no tancar a uns altres per a fer esport. Amb el model fins ara es va veure que es garantia una participació enorme, que no es donava fora d'aquí. Amb les adaptacions actuals es pretén millorar el nivell de rendiment de les persones amb talent.

No hi ha més competitivitat en l'esport escolar?

La competició no s'ha de demonitzar per si mateixa, l'esport és intrínsec. La qüestió és com es gestiona, quina importància se li dona. Per a no donar-li tanta importància a la competició en l'esport escolar, en els benjamins (els més petits) no es fa classificació. S'adapta la normativa per a garantir la participació de tots els nens i nenes. El resultat ha d'anar precedit d'altres valors. Les prioritats no són les mateixes en l'esport de rendiment i en l'esport escolar, però també cal intentar guanyar.

S'aplica el mateix criteri en totes les comarques a l'hora de regular les competicions?

No. En Oñati, per exemple, es barregen tots els benjamí, formant grups, i no hi ha classes en contra de les escoles. La classificació d'Arrasate també es fa tenint en compte l'esportivitat i l'ús del basc.

I es practiquen els mateixos esports en tots els llocs?

Per comarques. S'han de realitzar tres esports col·lectius i dos individuals de forma no intencionada. Però si en alguna comarca un esport té més força, es tria en funció d'això. A Zarautz i Ordizia, per exemple, el rugbi té molta força i es fa rugbi.

Amb aquest model es dona cabuda a la major part dels esports possibles. Si se li dona la llibertat, tindria el futbol el protagonisme?

Una persona que està jugant al futbol ha dit el següent: “Què voleu que nosaltres ajudem a altres esports?”. Si jo hagués de triar un esport, agafaria el rem, però la meva intenció no és que tots els nens facin el rem sol. Aquesta organització garanteix la iniciació a tots els esports. Posteriorment, cadascun prendrà el seu esport favorit. Que ho provin de tot i que adquireixin una base àmplia i un desenvolupament general en les destreses. El que passa és que després encertem a fer de pont per a poder seguir en l'adolescència el camí iniciat en l'esport escolar. Aquí està el treball.

En la CAB hi ha tres països i tres models. Què opina vostè sobre aquest tema?

La llei general és la mateixa per a tots, però després cada diputació ha de desenvolupar el programa mitjançant decrets detallant els detalls. Hi ha qui prioritza els criteris de rendiment, en col·laboració amb els clubs forts, mentre que uns altres reforcen més l'enfocament educatiu i la participació de tots. Els últims canvis han anat en aquesta línia, amb l'objectiu d'igualar en part l'organització de la CAB.

Aconseguir l'equilibri no és fàcil…

La qüestió és a què donar prioritat. L'Administració diu que la intenció és equilibrar totes dues coses. I la seva labor és aconseguir l'equilibri entre unes federacions i l'esport escolar; en el bàsquet i el futbol, alguns clubs s'enfronten amb força a l'esport escolar. Jo no tinc res en contra de cap especialitat. Si l'esport es dirigeix únicament a l'alt rendiment, anem malament. Si li deixes fer un sol esport a un nen, quan el deixis, com li diràs que comenci un altre, si no el coneix? En el nostre model d'esport escolar, en els seus inicis es treballa en més d'un esport, i després té el cos preparat per a practicar qualsevol d'ells, amb totes les habilitats bàsiques i la coordinació treballada.

Sense aquest model alguns esports estarien en perill?

Si es deixen lliures, alguns esports tindrien un munt de jugadors impressionants i altres no. Hi ha esports molt sacrificats i alguns individuals que continuen tenint problemes. En diferents esports, tres pobles s'estan reunint per a treure l'equip. L'esport federat també està en crisi. Abans es practicava esport federat fins als 26 anys. Ara, els qui practiquen l'esport de manteniment són adolescents, sense participar en l'esport federat, perquè no estan disposats a realitzar dos o tres entrenaments setmanals en horari associat i a tenir el cap de setmana complet. I aquí hi ha esports que estan sofrint més que uns altres. Alguns tenen un futur negre.

Com veus el futur?

Crec que hem d'anar a buscar el mig camí. Hi ha mitjans de comunicació que estan molt interessats a apostar per un camí i tenen gran influència en els nens i nenes. Però l'Administració ha de garantir els interessos de tots els ciutadans. Hem sentit moltes vegades que la Diputació fica molt el nas. Necessitem empatia amb els altres, pensar en els altres, no tot és blanc o negre. Cal aconseguir que el major número de gent s'impliqui en l'esport escolar i després, en el federat, que continuï fent esport.