En les llunyanes muntanyes groguenques i remotes dels rierols vermells d'Asago, on el sol es convertia en mar i poble sense que la lluna es renovés, els periòdics van parlar en veu alta. Van dir en veu alta que era necessària una empresa nuclear per a produir energia elèctrica. Que, a risc de possibles riscos, calia protegir-ho. Que totes les fonts d'energia, fins i tot les perilosas, eren inevitables. Perquè, si no hi hagués electricitat, s'hagués ofegat en la moto de l'economia.
En aquell remot poble de dos-cents volcans i set mil illes, les ràdios van dir que aquella central nuclear no era tan perillosa. Vull dir que els enginyers tenien al cap alguna cosa d'enginyós, que és el que es diu un tema gris. Per tant, encara que hi havia risc, era una cosa que estava baix control.En
aquesta remota població dels boscos de Canforrón i Magnolia, les televisions van dir que l'edifici contenia muralles anti-terratrèmols. No ho derrocarien els vendavals. Que les pluges no ho derrocarien. Les xarxes digitals de lotus van dir que aquella fàbrica era indestructible.
De sobte, tots van veure l'arribada del cavall vermell de l'Apocalipsi, que havia tacat el firmament amb l'últim ganivet del sol. La Mort es va avançar amb avantatge, primer al trot i després al galop.
En aquell remot país d'Orient, el malvat balbe es va acostar amb l'espasa a la mà. El seu cavall es va estremir violentament i va demanar una velocitat insensata. El cruel cavaller va eixugar les escumes i la suor a un bell animal… Conten que també va cremar les seves ales al quatre potes, en una violència incalculable.
I el cavall vermell va ensopegar per casualitat. Els malucs del cavaller es van trencar en argiles abrasades pel sol. L'espasa que portava a la mà es va escapar i el lladruc d'Herio va xocar contra la paret de la central, que era inmaculable, magnífica i perfectament dissenyada pels enginyers per a ser la presó del plutoni.
Un metall ben purgat i més ben inflamat va fer formar un diminut clot en l'estacada de ciment recuit i reforçat. Així hauria quedat tot, si el destí ardent no hagués fet força per dins. El que era un forat es va convertir en una esquerda. Graznidos. Gola, abisme i abisme.
El monstre es va deslligar. El seu verí corria per cinc mars i quatre vents.
Han passat diversos dies des de llavors. La veritat és que no gaire. Els periòdics van informar de l'accident. Ens han fet plorar tant per la ràdio com per la televisió. Les xarxes digitals comencen a plantejar dubtes sobre la seguretat. Abans només els bojos es plantejaven. La discussió es va reprendre.
Entre notícies i notícies veig a la vella que va explotar en les ruïnes que envoltaven la fàbrica. Entre ells camina una ziga-zaga, amb una bossa de plàstic a la mà. Ha trobat un ganxo per a penjar roba sota les escombraries. Encara que no té res a veure amb el que porta lloc, ho ha fet.
És a dir,… viviu els peus! El sol s'ha apagat i cau la neu. ha caigut i s'ha fet mal. Ha resultat ferit, però el tall no sagna. Està salat. Com l'alè. Com l'esperança. Com un pas.
Mirant al seu al voltant, no reconeix res. S'ha acostat a un residu considerable i l'ha penjat del ganxo. Ell mateix.
“Etapa berri baten hasiera” eta “historikoa” moduko hitzekin aurkeztu du Eusko Jaurlaritzaren Hezkuntza Sailak Euskal Eskola Publikoa Eraldatzeko I. Plan Estrategikoa, Eusko Legebiltzarrean. Edukiak oraindik ontzeko eta zehazteko daudela, plana hamar... [+]
Bost greba egun deitu dituzte apirilerako, "lanez gainezka" daudela eta giza baliabide eta material "oso murritzak" dituztela argudiatuta. ELA sindikatuaren esanetan, udalak "ez du mugimendurik egin nahi".
Osakidetzan egun, ez dago bermatuta euskarazko zerbitzua. Zerbitzu gehienetan ez dago hizkuntza irizpiderik eta herritar euskaldunek bere burua nabarmendu beharra daukate, egoera oso zaurgarrian, euskarazko zerbitzua jaso ahal izateko.
Astearteko greba egunak %100eko jarraipena izan du, sindikatuen arabera. Hilaren 11rako eta 15erako deituta daude beste bi lanuzteak. 335 langile kaleratu nahi ditu Japoniako pneumatikoen multinazionalak Basauriko (Bizkaia) plantatik.
Aberri Eguna elkarrekin ospatzeko xedez sortu zen Euskal Herria Batera plataforma. Aurten, ikusgarri bat eskainiko dute apirilaren 11n, Manex Fuchs antzerkilariaren, Lorea Agirre idazlearen eta Martxel Rodriguez dantzariaren eskutik.