Abans de la plastada que donaria el mandatari erdaldun en una cerimònia pública, havia de llegir, per compromís, unes poques paraules en basca. Però es va aventurar a acomiadar-se pel seu compte.
– Els bascos i els bascos.Quan
va començar a parlar en castellà em vaig adonar que la seva calamitat havia fet una traducció pròpia:
– Basques i bascos.

* * * Recentment, en

un dels nombrosos programes fatxes de televisió, es va preguntar a un acadèmic espanyol si l'expressió en castellà era correcta. L'acadèmic, amb totes les plomes de la seva alta saviesa ben inflades, va respondre categòricament: no és just, perquè l'espanyol té la regla i el costum d'usar el masculí per a tots, perquè el masculí és un gènere sense marca.

Però el director la corregia malament. “Basques i bascos” no és obligatori. Però pot ser just. Perquè qualsevol idioma permet subratllar i distingir una mica amb èmfasi especial. Això és el que es tracta: en què posem l'èmfasi. Matís que no s'ha fet al llarg de molts segles, si volem que es faci i es faci.

La llengua sempre va lligada a la vida. Fins ara no hi ha dubte que ha anat lligat a això: amb el model de sociabilitat que governen els homes. I aquesta utilització de l'èmfasi per a fer-nos conscients d'això, afavoreix. Sobretot si utilitzem el llenguatge de manera no sexista, a diferència dels nostres polítics, de manera ordenada.

* * * En quin altre

aspecte de la vida hauríem de posar ara l'èmfasi? Qualsevol societat, de manera tàcita i implícita, es basa en molts convenis i acords que tots els seus membres aproven i que es van modificant gradualment. Seran els “dolents” els que trenquin aquests acords. I és inevitable que alguns d'ells caminin entre les autoritats. Quan més que “alguns” són la majoria, arriba el fracàs de la societat, la corrupció total. El recel de la majoria dels nostres habitants és que la majoria dels nostres líders (no sols polítics, sinó també molts religiosos i intel·lectuals) no són justos, sinó veritables xoriços.

Al mateix temps, ens sembla que no són molt ràpids. En el món de l'economia, els taurons fràgils que fan un il·lusionisme evasiu es mouen ràpidament i el món, l'univers ràpid, està en joc. Quant als nostres caps, s'esvaeixen en disputes estèrils i parcials. A la majoria de la població ens sembla que davant els lladres de l'economia, quan no estan comprats, s'impedeixen.

* * *

Davant aquestes malalties, l'aparent aparició dels “salvadors” sorprèn moltes persones. Prefereixen tornar a les mentalitats del passat per a sentir-se segurs. Molts altres, sobretot entre els joves, opinen que no val la pena implicar-se en els assumptes públics, que la millor llei és que “cadascun vagi a la seva”.

Hem de posar l'èmfasi en la consecució de nous acords. Convenis que responguin a nous problemes (enginyeria financera, eutanàsia, famílies de diversos tipus, avanços de genètica, relacions entre religions i cultura...), que no tolerin excessos, que donin resposta a nous problemes (enginyeria financera, eutanàsia, famílies de diferents tipus, avanços genètics, relacions entre religions i cultura...). Convenis que ens ajudaran a recuperar l'alegria de viure junts.

Bons i progressistes acords de futur, hem de posar l'èmfasi a aconseguir acords ferms amb els poderosos i tous amb els febles. Euskaldunak eta euskaldunak.