L'hernaniarra Marian Barrio viu en Donostia-Sant Sebastià. A ell li preguntem primer si podíem entrevistar-li. Sí, però potser es posaria nerviosa, perquè no parla ben basca. Li vam dir que si es veu impotent podria fer-ho en castellà. Tots dos, Barri i Romeo, s'han obstinat a parlar en basc, a pesar que les paraules i els verbs necessaris han arribat amb dificultat a la llengua. En castellà no hi ha més que una frase solta.

Marian Barrio va començar fa dos cursos a estudiar basc. Hauríem de dir reaprenent. Recorda que només sabia basc, als 5 anys, va començar a l'escola de monges: “No sabien basc i ho vaig passar molt malament. "Què està dient?", em preguntava, perquè no entenia res. Furiós, vaig donar una puntada a la monja. Vaig tancar la gran porta de l'escola i em vaig quedar només allí”. A casa tampoc va poder mantenir el basc. Va perdre als seus avis que parlaven en basc, perquè el seu pare, que era de fora, no sabia basc i la seva mare va deixar de fer-ho. Fins als 5 anys no sabia castellà i “abans d'adonar-me només ho feia en castellà”.

A pesar que el basc se li va escapar de la llengua quan era nen, Barri sempre ha tingut una estreta relació amb la llengua. El seu marit ha estat professor fins a la seva jubilació i en el seu moment va aprendre basca. Els seus fills van ser portats a la ikastola i ara tenen un net de 3 anys; “no puc parlar en castellà”.

Jordi Romeo és de Tarragona i fa cinc anys va venir a Euskal Herria. Després de dos anys, ha caminat per França i Anglaterra i ha tornat. Després de passar un any estudiant basc en la universitat, ara, al costat de Marian Barrio, es troba en l'euskaltegi Irrintzi d'AEK. El primer any ho va fer en l'euskaltegi Hitz d'HABE. Llavors no coneixia a AEK. Quan s'ha trobat amb aquesta última li ha agradat molt la seva filosofia i per això ha decidit aprendre basca en AEK, diu que tenen altres consciències i ideals.

Per què estudiar basc

La consciència de Romeo diu: “‘Jordi, has d'aprendre basc!’. A Catalunya parlo català i aquí quan estic amb els meus amics em sento malament si ells parlen en basc i jo ho faig en castellà, i després tots en castellà”. Romeo ha tingut raons pragmàtiques per a aprendre basca, malgrat viure en Donostia-Sant Sebastià viu en Hernani i el seu entorn és euskaldun. També ens ha dit una altra raó: “El meu lema és en basc a Euskal Herria i en català a Catalunya. El mateix que a França podem dir en francès”. Romeo no necessita el basc per a treballar, sinó que algun dia vol entendre i parlar bé el basc.

Barri ha viscut envoltat de basc, però no ha parlat. Amb la seva neta-i en començar a deixar-la anar, Miguel Strogoff es va decidir: És hora d'anar a l'euskaltegi! El seu professor és Uxua Larretxea i està molt content. No vol oblidar al professor de l'any passat: “La primera experiència és molt important i l'andereño de l'any passat, Itsaso, era molt animosa i afectuosa. Em va motivar molt. L'experiència d'AEK ha estat i és molt bona. Soc aquí per anys”.

Hem començat a parlar en basc...

Com us les heu arreglat? Segons Romeo, els bascos valorem molt que la gent de fora vingui aquí i comenci a aprendre basca, i ell mateix ho ha notat. Fa cinc anys, quan va començar a estudiar basc tenia un nivell baix, però la gent li deia: “Tu has de parlar amb mi en basc”. Confessa que al principi li costava, però sap que no hi ha una altra manera d'aprendre, és a dir, tractar de comprendre i parlar. Li preguntem si no li ha semblat rar parlar ara en basc amb gent que abans parlava en castellà: “Canviar d'hàbit és difícil. Per exemple, en el forn ara parlar en basc... Com? Abans ho feies en castellà i ara en basc?’, pensarà el forner”. De totes maneres, ara parla en basca amb els seus amics: “Jo parlava en castellà i ells en basc. Es canviaven al castellà per mi i això no pot ser així, no? Jo haig de canviar”. Entre altres coses, Romeo treballa en la ràdio Molotoff d'Hernani. Quan no ho entén pregunta i li donen explicacions en castellà. D'altra banda, tot en basc. Això sí, en el seu programa dels divendres parla en castellà. No té problemes per a fer la presentació en basca, però sí que continguts

Li hem preguntat si ha descobert que el basc funciona d'aquesta manera i si ha trobat a algú que li ho faci en castellà. Ha hagut de pensar-ho, però li ha arribat l'exemple. Com sol freqüentar la música, arriba a diverses localitats d'Euskal Herria i quan s'assabenten que és català li ho perdonen i la gent se li posa en castellà. Ell els contesta amb fermesa, que no, que entén més o menys i que li parlin en basca. Enguany també es dirigirà als pobles que ja coneixen i sap que ara li ho faran en basc. Aquest salt del basc al castellà comença a contrastar-se amb el català i no veu similituds: "Això de canviar la llengua no ocorre a Catalunya. El que allí fa en català ho fa. Aquí comenceu en basc i després us passeu al castellà. No sé per què ho fan, si tenen la sensació de culpabilitat o què. O pensen que és difícil que nosaltres entenguem el basc i que per a nosaltres el veieu millor comencen en castellà. No és millor que ens parleu en castellà, així mai aprendrem”. Té clar quina és la manera d'aprendre l'idioma. Si després d'aprendre basc, ha de treballar amb algú que està aprenent, sap el que farà: parlar en basc, alternant el castellà de tant en tant, però sempre posant l'accent en la defensa del basc.

També Marian Barrio ha rebut els ànims del seu entorn. Els fills estan en primera línia, i com no, el marit també. Ell sap molt bé el que és aprendre basc i tracta d'adorar a la seva dona. El seu marit insisteix que, encara que no sap basc, quan va a la botiga sempre li parla la primera paraula en basca. Així ho fa Barri i si la resposta és així, segueix en basca. A casa li costa molt parlar en basc, l'hàbit de la llengua té molt pes. Les salutacions, sí, en basca, i per exemple, quan es passeja amb tranquil·litat diuen “Com es diu això?”.

Barri continuarà aprenent “a poc a poc”. Per a Romeo, és una satisfacció fer un esforç i parlar en basc, perquè vol viure en basc.