Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El negoci de la seguretat en crisi

  • La CAB gastarà nou milions d'euros menys que l'any passat en protecció a les persones amenaçades, però la retallada de despesa res té a veure amb la treva d'ETA. Es pot creure o no, però la despesa en protecció de les persones pot convertir-se en un altre element del debat polític. Els que diuen que els últims passos d'ETA són una mentida estan preparant el terreny: no a les retallades en seguretat, diuen. Però, esperem que en poc temps hi haurà més de 2.000 escortes.
90eko hamarkadan ETAk helburu militar izendatu zituenetik PP eta PSEko zinegotziak, Euskal Herria sail oparoa izan da eskolta zerbitzua eskaintzen duten enpresentzat. Orain, sektoreak krisi latza du ate joka.
90eko hamarkadan ETAk helburu militar izendatu zituenetik PP eta PSEko zinegotziak, Euskal Herria sail oparoa izan da eskolta zerbitzua eskaintzen duten enpresentzat. Orain, sektoreak krisi latza du ate joka. www.rnw.nl

El servei de protecció als amenaçats per ETA, llegeixi's el servei d'escorta, s'ha reduït alguna cosa en els últims mesos, amb el cessament de l'activitat de l'organització armada. No obstant això, no hi ha manera d'assegurar que una cosa sigui conseqüència directa de l'altra, ja que ningú que tingui la responsabilitat d'això ho ha manifestat públicament. “Reorganitzar el servei de protecció als amenaçats”, en paraules del Conseller d'Interior del Govern Basc, Rodolfo Ares, es va conèixer el passat estiu, pocs dies abans de l'anunci per part d'ETA de la “bretxa de les accions armades ofensives”. Els rumors d'una possible treva circulaven amb totes les seves forces, difícilment es pot creure que els responsables del Departament d'Interior desconeguessin que ETA estava a punt de fer aquest pas. Sigui com sigui, en els primers dies de setembre l'Associació d'Escortes del País Basc va denunciar la suspensió del servei de protecció a mig centenar de persones –càrrecs públics, empresaris i periodistes–, la qual cosa va obligar a Rodolfo Ares a dir públicament que la mesura no tenia res a veure amb una possible treva d'ETA, sinó amb una readaptació del servei. Tres dies després, el comunicat d'ETA es va fer públic i el que era possible es va fer realitat.

Rodolfo Ares va afegir llavors que les 50 persones a les quals se'ls va retirar l'escorta no corrien el risc d'estar en el punt de mira d'ETA, ja que feia temps que havien deixat els seus càrrecs o altres responsabilitats. Des de llavors no s'ha sabut que l'escorta se li hagi llevat a ningú, excepte a uns pocs que l'han sol·licitat. No es poden conèixer xifres concretes, perquè pocs casos arriben als mitjans de comunicació. Rodolfo Ares va demanar en el seu moment prudència i silenci als quals tenien dades sobre el servei de protecció, i sembla que s'ha tingut en compte la petició del conseller. Així, un dels pocs que va generar la cerimònia va ser José María Ruiz Urchuegui, que l'ex president d'Adegi va enviar a l'octubre una carta oberta al màxim responsable d'Interior, en la qual anunciava que renunciaria al seu escorta. Poc després, el diari Público va assenyalar que aquest tipus de decisions no són tan rares, i va citar a l'Ertzaintza i a les empreses privades de seguretat com a font d'aquesta informació. Sempre segons aquestes fonts, les peticions d'anar sense escorta sempre han estat contínues, i no es pot dir, almenys a la tardor de l'any passat, que el nou escenari polític hagi augmentat el seu número.

Reducció sí, però fins a on?

En resum, es pot dir que l'ús dels serveis d'escorta no s'ha reduït dràsticament des que ETA va declarar un alto-el-foc. I quan parlem de serveis d'escorta, ens referim sobretot a empreses de seguretat privades. Una de les fonts d'aquests comptes són les pròpies escoles, que tenen onze fòrums en Internet. En una d'elles, es llegeix que en 2009 en Hego Euskal Herria eren 1.492 les persones que necessitaven la cura dels escortes i el 86% d'elles el rebien d'empreses privades. El pressupost previst per a aquestes empreses per a 2011 ascendeix a 88 milions d'euros. Nou milions menys que l'any passat.

Al novembre, quan va comparèixer davant la Comissió d'Interior del Parlament Basc els pressupostos del seu departament, Rodolfo Ares va reafirmar que el motiu de la retallada no era l'alto-el-foc d'ETA, que ja era públic, sinó la necessitat d'un ús més adequat dels recursos. És a dir, que estem en crisi. En concret, en el concurs de serveis d'escorta s'ha tingut molt en compte el preu, tal com ens explica Mikel Martínez (PNB), membre de la comissió, i de la lectura de l'acta d'aquella reunió es desprèn de les paraules d'Ares, encara que el conseller no parli tan clar. Martínez afirma que totes les empreses han ajustat els preus en les seves ofertes.

Adeu a un gran negoci

El curiós és que, segons ens ha dit el parlamentari jeltzale, cada vegada es presenten més empreses a aquest concurs. Els temps canvien, però la inèrcia sembla que no és tan ràpida; no oblidem que Euskal Herria ha estat un camp de negocis excel·lent per a les empreses de seguretat privada des que ETA va anunciar públicament que tots els regidors del pp i del PSE, entre altres, serien objecte de les seves accions. Durant molts anys han estat en l'escuma les empreses que oferien escortes, encara que –novament hem recorregut als fòrums d'Internet– el saldo de treballadors que el feia, uns 2.000 segons les dades de 2009, no ha tingut unes condicions laborals dolços. Ara està a punt d'esclatar una greu crisi en el sector i ja estan en marxa els acomiadaments dels treballadors. Si el procés iniciat amb el comunicat de gener d'ETA va per bon camí, el negoci s'enfonsarà, com ja va florir en el seu moment. Tornaríem a la situació de seguretat a principis dels 90: la policia seria suficient per a satisfer les necessitats de protecció dels càrrecs públics, com en qualsevol altre país.

Ni un pas enrere

És un panorama que qualsevol pot imaginar a un termini no gaire llarg. Però ja sembla clar que alguns intentaran allargar aquest termini. Els grans partits espanyols, sobretot el PP, i alguns sectors afins a aquests, han insistit que no hem de confiar en les declaracions d'ETA, en què cal estar atents, en què les mesures de seguretat no s'han de suavitzar en absolut. Els responsables de les empreses de seguretat, els policies... També els que fan d'escorta: en els fòrums es pronuncien malament del patró, però, d'altra banda, subratllen la necessitat de la seva tasca amb un discurs curull d'ideologia. Així que no tot és negoci. Així les coses, la despesa pública en escortes pot ser un element més en la lluita política. Una reducció significativa de despesa en seguretat seria considerada com un pas enrere en la “lluita contra el terrorisme” per sectors que no volen avanços en el procés de pau.

“En qualsevol cas” diu Mikel Martínez, “hi ha més d'una lectura en aquest camp. És veritat que d'una banda diuen el que diuen els representants polítics, perquè aquesta és la seva estratègia. Però, d'altra banda, hi ha un problema de pura seguretat. És a dir, jo puc entendre la posició de les persones que durant molt de temps han estat protegides durant el dia i la nit, si de sobte es quedessin sense aquesta protecció, sense estar completament segur que tot això ha acabat. Alguns s'han queixat ja que se'ls ha retallat, sense llevar-los totalment la protecció. Alguns dels dos escortes tenen ara un, i a alguns que només tenien un se'ls ha llevat això, i només reben el servei de contravigilancia”.

Podria haver-hi retallades en el pressupost aquest mateix any?

Per a donar una idea de l'evolució que tindrà aquest tema en els pròxims anys, serà interessant veure com es troba a final d'any aquest pressupost de 88 milions d'euros en 2011. Martínez ens ha recordat que la quantitat destinada a la protecció de les persones és molt variable, fins i tot dins de l'any: “És una cosa sabuda, i ha succeït en moltes ocasions, que en funció de l'evolució de la situació calgui ingressar molts diners en el centre de l'exercici”.

Quan parla de l'evolució de la situació, Martínez vol dir que moltes vegades ETA, de paraula o d'acció, ha posat al punt de mira a un sector que fins llavors estava lliure d'aquesta amenaça. Això li ha obligat a incrementar les mesures de protecció i, per tant, a gastar més diners. Podria succeir el contrari, o cosa que és el mateix, seria legítim destinar part dels 88 milions a altres tasques, a mesura que es reforci la posició actual d'ETA?

Hamabi sortatan banatutako zerbitzua

88 milioi eurokoa da 2011n pertsonen babeserako aurreikusita dagoen gastua, baina kopuru hori beste partida handiago baten zatia da. Izan ere, EAEko Herrizango Sailak segurtasun-enpresekin egindako azken kontratuak hamazortzi hilabeteko iraupena du, 2010, 2011 eta 2012 urteetan banatua.

2010eko martxoan egin zen publiko, Ares sailburuaren agindu baten bitartez, zein enpresari emango zitzaizkien zerbitzuok, hala nola lehiaketaren xehetasunak. Hemeretzi enpresa aurkeztu ziren guztira, eta zazpik lortu zuten kontraturen bat. Horietan, Casesa nabarmentzen da, kontratu osoaren %35 inguru eraman baitu. Guztira, 144 milioi euroko gastua (gehi BEZa) zegoen aurreikusita aipatutako epealdirako, baina azkenean %7an murriztu zen: 135 milioi. Rodolfo Aresek garbi utzi nahi izan zuen murrizketak ez ziola zerbitzuaren kalitateari eragingo, eta bere sailak egindako negoziazio onaren emaitza zela. “Segurtasun maila orain arte bezala mantenduko da “, esan zuen. Ordurako, ETA su-etenean zegoen.

Zerbitzua ez da trinkoa, hamabi lote edo sortatan banatuta dago. Berez lau dira, eta horietako bakoitza EAEko hiru probintzietarako lehiatzen da. Aldi berean, lote bakoitzerako lau enpresa kontratatu daitezke.

Lau sortak hauek dira: epaile eta magistratuen babesa; PPko hautetsi eta politikarien babesa; PSOE-EEko hautetsi eta politikarien babesa; eta gainerakoak. Laugarren multzo horretan sartzen dira beste alderdietako hautetsiak, ETAk mehatxatutako gainerako pertsonak eta genero-indarkeriaren biktimak.


Últimes
Israelek eginiko beste sarraski bat atera da argitara: Rafahn hamabost osasun langile hil eta ondoren hobi komun batera bota zituen

Palestinako Ilargi Gorria larrialdi zerbitzuak baieztatu du gorpuei eginiko autopsiak erakusten duela soldadu israeldarrek tiro egin zietela medikuei. Hil aurretik osasun langileetako batek soldaduek eraso egin zien unea grabatu zuen mugikorrarekin, eta bideoan ikus daiteke... [+]


Eskola publikoarentzako lehenengo plan estrategikoa aurkeztu du Pedrosak

“Etapa berri baten hasiera” eta “historikoa” moduko hitzekin aurkeztu du Eusko Jaurlaritzaren Hezkuntza Sailak Euskal Eskola Publikoa Eraldatzeko I. Plan Estrategikoa, Eusko Legebiltzarrean. Edukiak oraindik ontzeko eta zehazteko daudela, plana hamar... [+]


2025-04-08 | ARGIA
Grebara joko dute Donostiako gizarte zerbitzuetako langileek

Bost greba egun deitu dituzte apirilerako, "lanez gainezka" daudela eta giza baliabide eta material "oso murritzak" dituztela argudiatuta. ELA sindikatuaren esanetan, udalak "ez du mugimendurik egin nahi".


2025-04-08 | Bertsozale.eus
Gasteizko Pinto pintto taldea garaitu da Kuadrillartekoan
Urtarrilaren 18an hasitako 2025ko Arabako bertso Kuadrilla artekoa amaitu da, 14 bertso egun eta 4 finalerdiren ostean helmugara heldu da larunbatean ospatutako finalarekin. Bat bateko 14 talde izan dira eta talde bakoitza hamaika lagunez osatua egon da.

2025-04-08 | ELA sindikatua
Medikuen artean euskararen eskakizuna gaztelaniarena baino 47 puntu txikiagoa da Osakidetzan

Osakidetzan egun, ez dago bermatuta euskarazko zerbitzua. Zerbitzu gehienetan ez dago hizkuntza irizpiderik eta herritar euskaldunek bere burua nabarmendu beharra daukate, egoera oso zaurgarrian, euskarazko zerbitzua jaso ahal izateko.


Gaixo dagoen Gotzon Telleria euskal presoa etxeratzeko eskatu dute sindikatuek

ELA, LAB, ESK, STEILAS, CGT-LKN, CNT, HIRU, EHNE eta ETXALDE sindikatuak, Sarek abiatutako Gotzon SOS kanpainara batu dira. 2019an antzeman zioten gaixotasun genetiko sendaezina 68 urteko preso politiko bilbotarrari. Sindikatuek gaixotasun larriak dituzten presoak kartzelatik... [+]


Hiru eguneko greba zikloari ekin diote Bridgestoneko Basauriko langileek, eta arratsaldean mobilizazioa egingo dute

Astearteko greba egunak %100eko jarraipena izan du, sindikatuen arabera. Hilaren 11rako eta 15erako deituta daude beste bi lanuzteak. 335 langile kaleratu nahi ditu Japoniako pneumatikoen multinazionalak Basauriko (Bizkaia) plantatik.


2025-04-08 | Euskal Irratiak
Manex Fuchs
“Aberri Egunak euskaldun guztiak biltzeko ospakizuna izan beharko luke”

Aberri Eguna elkarrekin ospatzeko xedez sortu zen Euskal Herria Batera plataforma. Aurten, ikusgarri bat eskainiko dute apirilaren 11n, Manex Fuchs antzerkilariaren, Lorea Agirre idazlearen eta Martxel Rodriguez dantzariaren eskutik.


2025-04-08 | Enbata
Junts, cap a l'Assemblea General de Refundació
El divendres 4 d'abril, comprovant que Ipar Euskal Herria necessita una evolució institucional cap a una Col·lectivitat Territorial, la plataforma Batera ha presentat la posada en marxa d'una dinàmica de mobilització ciutadana. La cita és el dissabte 10 de maig, en Ezpeleta,... [+]

2025-04-08 | Gedar
Els treballadors de la MFS de Trapagaran inicien demà una vaga indefinida
La direcció de l'empresa té previst tancar la fàbrica i acomiadar als 106 treballadors, i està obert el període de consultes sobre l'ere.

Demanen a la FIFA que rebutgi la designació de seu de Sant Sebastià en el Mundial de Futbol 2030
Al desembre es van donar a conèixer les seus del Mundial de Futbol que es disputarà a Espanya, el Marroc i Portugal. Sant Sebastià i Bilbao figuraven en la llista. Així, sis associacions de veïns de Donostia-Sant Sebastià han demanat en una carta a la FIFA que retiri el... [+]

2025-04-07 | ARGIA
L'Aita Mari lamenta que 108 dels rescatats no hagin pogut ser traslladats a un port més pròxim
Un total de 108 persones han estat rescatades aquest cap de setmana en el Mediterrani central. El Govern italià no els ha permès desembarcar en un port pròxim, i l'Aita Mari ha estat desviat a Salern, on ha estat detingut. La Unió Europea podria ser l'última missió abans... [+]

Eguneraketa berriak daude