Els consellers territorials seran presents en els consells de la Regió d'Aquitània (Bordeus) i del Departament dels Pirineus Atlàntics (Pau). No obstant això, en lloc de 52 consellers generals, seran 45 consellers territorials. A partir de 2014 es crearà el càrrec de conseller de territori. Els camps de votació seran menys nombrosos. La Llei de Reforma dels Territoris, impulsada pel Govern francès, modificarà el mapa de cantons. El nombre de cantons serà un 25% inferior. El canvi afectarà especialment la població rural. A les ciutats i conurbacions hi haurà més càrrecs electes en detriment del món rural. L'Estat ha presentat el canvi com un pas a favor de la descentralització, mentre que els ciutadans i la majoria dels electes locals han percebut un projecte d'Estat encara més centralitzat.
L'estructura política de França està tan obsoleta com la seva última Revolució. Testimoni del Consell General del Pirineu Atlàntic, amb seu en el Parlament de Pau (Parlement de Navarre). Aquesta cambra, composta per 52 consellers, es renova cada sis anys mitjançant dues votacions periòdiques. És a dir, mentre en 26 dels 52 cantons que componen el Departament dels Pirineus Atlàntics estan en campanya electoral, els veïns dels cantons adjacents no tenen un interès propi en les votacions dels barris populars. En 2008, 11 cantons van ser votats, i al març d'enguany, 10; respectivament: Nord d'Angelu, aquest de Baiona. Baiona Nord, Baiona Oest, Biarritz Oest, Labastida, Hazparne, Iholdi, Garazi i Atharratze. Els 10 escons d'Ipar Euskal Herria, com els 16 de Bearn, estan en mans de dos partits que dominen a París: els partits francesos de la dreta centrista (UMP-Mòdem/Forces 64) i de l'esquerra (PS). En aquests moments, el centredreta i l'esquerra socialdemòcrata estan en possessió de 26 seients. Diversos consellers, sense pertànyer a cap d'aquests partits majoritaris, són triats com a independents amb el suport d'aquests partits, especialment els de dretes. Els consellers d'Hazparne, BEÑAT Intxauspe i Jean-Louis Caset d'Iholdi, per exemple. El sistema de dues voltes no permet que la resta de partits puguin obtenir consellers. Ni els partits que estan més a favor de l'esquerra ni de la dreta, ni Europe Ecologie Berdeak, tenen a penes marge per a aconseguir càrrecs electes, entre ells EH Bai i les candidatures abertzales PNB-PNB.
El Consell General disposa de diverses competències per a la gestió de l'ocupació, l'habitatge, el transport, el medi ambient i el cultiu locals. També s'ocupa de temes culturals i d'iniciatives socials. El pressupost final de l'obra ascendeix a 802 milions d'euros. El president del Consell General és Jean Castaings, membre de la UMP. Conseller Delegat de Labastida. És el conseller de més edat. Té 73 anys, i això li va portar a presidir –a causa de la paritat de cadira d'esquerra i dreta–. No obstant això, els consellers de l'entorn del centrista Jean-Jacques Lasserre (Forces 64) són els més eficaços en la política del Departament. Al costat de Max Brisson, conseller occidental de Biarritz, tots dos són els principals polítics de la dreta. En el costat esquerre, el conseller de Garazi, Frantxua Maitia, és el més significatiu de l'esquerra. El conseller d'Angelu del nord, Jean Espilondo, i l'alcalde d'Angelu (jacobí del PS) no s'han presentat en aquests vots.
La voluntat dels ciutadans d'Ipar Euskal Herria no depèn del desenvolupament de la política del Departament dels Pirineus Atlàntics, ni del Consell d'Aquitània. Les gestions d'aquestes dues institucions es limiten a adaptar les polítiques decidides pels poders de París. Els poders locals –Bordeus i Pau– treballen una política possibilista limitada enfront de l'immobilisme de l'Estat. Hi ha, no obstant això, dues qüestions que han pertorbat la política immobilista de l'Hexàgon: la infraestructura –les autopistes i els ferrocarrils– i la institució pròpia que reivindiquen les col·lectivitats locals. Per exemple, en els últims anys s'han destacat dos projectes principals en matèria d'infraestructures: Projecte LGV-AHT (Tren d'Alta Velocitat) que podria travessar l'autopista superior 2x2 a Navarra i el territori de Lapurdi. El projecte de l'autopista 2x2 va ser paralitzat i el TAV no està garantit. En les mobilitzacions contra aquestes dues iniciatives, grups locals com Europe Ecologie Berdeak i les forces abertzales de la coalició EH Bai, que són l'oposició de dretes i d'esquerres, han tingut una gran importància. La lluita contra aquests dos projectes i les mobilitzacions han provocat un canvi en les posicions dels consellers de la regió i del Departament. Els consellers, ja sigui de dretes o d'esquerra, han hagut de moure's segons la correlació de forces del seu camp, el de cantó. Un exemple d'això és el conseller Maitia, del Partit Socialista d'Euskadi, Psko Frantxua. En general, enfront del sistema polític immobilista francès, els consellers locals han estat, d'alguna manera, obligats a obrir-se vies polítiques “progressistes”.
Ipar Euskal Herria és pionera a reivindicar la renovació d'una estructura institucional antiquada a França. En la gestió del departament, la dreta i l'esquerra es juguen un escó. Per tant, s'incrementa el joc de la política possibilista. La política possibilista dels consellers del Departament és la garantia i senyal d'identitat de l'immobilisme francès. En Ipar Euskal Herria la dreta i l'esquerra estables tenen dos enemics principals: Verds i nacionalistes d'esquerra. Així les coses, els consellers locals han assumit els lemes de l'ecologista d'esquerra i dels nacionalistes bascos, Iñigo Urkullu. El sistema electoral de dues voltes (el 12,5% dels sufragis necessaris per a passar a la segona volta) facilita la política d'esquerres i dretans locals.
Enfront de la institució pròpia que exigeix aquest territori, els principals partits de dreta i esquerra possibilistes responen amb un joc polític mediocre. L'estructura de Pays ha donat una resposta provisional i reduïda a la petició de l'Administració de l'Estat. Després de la suspensió de la denominació Pays, les forces de la plataforma Batera han aprofitat el moment -el moment de les votacions- per a reivindicar la necessitat del coneixement institucional d'Iparralde. Batera ha convidat als candidats a participar en el tema “Una col·lectivitat territorial especial per a Euskal Herria”. Dels 72 candidats, 18 han participat en el debat de la conferència. EH Bai és l'únic que ha reivindicat la Col·lectivitat Territorial Basca en la campanya Boz.
En aquesta campanya de vots d'Ipar Euskal Herria s'aprecia una característica històrica: S'ha desenvolupat, per enèsima vegada, en el remolí del conflicte del Sud. La justícia francesa ha imposat una euroordre contra la membre de la Unió Europea, Aurore Martín. Aurore Martin està en plena forma. Es tracta de la candidata d'EH Bai al Cantó d'Atharratze i Andoni Ortuzar presentarà el seu nou disc. Mentrestant, la mateixa ordre es va dictar contra els membres de Segi que s'havien escapolit de la persecució policial a Espanya. Dels vuit detinguts, set es troben a la presó, segons la mateixa font. Irati Tobar és l'única que, en aquest moment, està “lliure”. És, al costat d'Aurore Martin, una de les figures clau de la campanya Boz.
Aurore Martin compta amb el suport de la majoria dels electes d'Ipar Euskal Herria, gairebé tots, i compta amb el suport dels consellers de dreta i esquerra. Els membres de Segi també han rebut el suport i l'ajuda de molts electes, fins i tot no abertzales. Quan han estat detinguts, molts dels electes als quals se'ls ha donat recer han estat perseguits i colpejats per la policia. El Consell General de Pau va condemnar l'extradició d'Aurore Martin a Espanya. El president i membre de la UMP, Jean Castaings, ha denunciat públicament la situació en la qual es troben els joves Aurore Martin i Segi. També rebutja l'euroordre. També ha recordat que la Llei de Reforma dels Territoris del Govern francès castiga els cantons de les zones rurals de França. El president de la República i líder de la UMP, Jean Castaings, és membre del mateix partit que Nicolas Sarkozy. Del mateix partit que Michèle Alliot-Marie, fins fa poc ministre d'Exteriors. Ex alcalde de Sant Joan de Llum, ex ministre de justícia, assumptes interns i defensa de França.
En resum i a mode de conclusió: la campanya Boz s'està desenvolupant entorn d'una gran varietat de temes. Aquesta anàlisi política no és més que una mirada a la campanya, lluny d'analitzar les característiques dels deu cantons d'Ipar Euskal Herria –i les particularitats dels candidats locals–, un testimoniatge de la democràcia local, posibilitadora –i limitada–, que es desenvolupa sota el sistema democràtic caduc i immobilista d'un Estat.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.