argia.eus
INPRIMATU
La vellesa no és només memòria
  • Arantxa Urretabizkaia ::3 Mariak Sembra pàgines ::192 preu ::15.50€
Gema Lasarte 2011ko martxoaren 02a
3 Mariak
Arantxa URRETABIZKAIA té la seva tercera novel·la, 3 María, i en aquest text, el personatge literari protagonista femení s'ha convertit en la veu principal del fil narratiu. Arantxa no ha estat una obra inútil, ja que ha posat una cosa nova en la trajectòria i en la boca d'aquests personatges literaris. El protagonista de zergatik Panpox (1979) era una mare abandonada que va reflexionar sobre els temes que el feminisme va posar sobre la taula en la dècada dels 70. La següent vegada, ens va aparèixer la mare del Quadern Vermell (1996), i Urretabizkaia ens va portar a reflexionar sobre la distància que existia entre la maternitat i la nació. En aquesta ocasió, s'ha centrat en la vellesa i ha volgut posar la veu de tres velles dones per a parlar de la postguerra. Però això no és nou, ja que en primer lloc a través dels protagonistes literaris masculins s'ha convertit en un eix temàtic de la guerra en la novel·la contemporània (Izagirre, Saizarbitoria…) i també hem vist la mirada de les dones protagonistes en la guerra (Montoya, Jaio, Alberdi).
Però la postguerra d'Urretabizkaia és una línia de la vida en la qual tres amics deixen de veure's: un de la primera veu i el protagonista principal (Mari Txuri) es quedarà a Euskal Herria; el segon (Mari Gorri) haurà d'anar a l'exili; i el tercer (Mari Haundi) es perdrà amb els grans. Però quan la vellesa arriba, quan es viuda, l'objectiu del seu protagonista principal és la unió dels tres. I aquesta és, de veritat, la novetat d'aquesta novel·la. Mari Txuri ens diu que la vellesa no és només memòria, que la vellesa és una manera de viure digna tots els dies, és un projecte.
A més de l'aportació al tema, Urretabizkaia ens ofereix el joc d'un tercer protagonista que aprofita l'absència per a donar un suspens a la novel·la: De Mari Haundi. Mari Haundi és un misteri des del principi fins al final, i el lector s'esforçarà per perdre-l'hi. Mari Gorri, com el seu propi nom indica, serà una vella transgressora, una visió semàntica o significat de la novel·la, mentre que Mari Txuri, com està disposada a escriure i comptar paper blanc, es mostra disposada a fer canvis en el futur. Per tant, en aquesta novel·la de personatges, la innovació en el tema la portarà Gorri, i Urretabizkaia convertirà la sintaxi mesurada que flueix del llenguatge de Mari Txuri en una excusa literària per a oferir una manera natural i correcta de contar que ens té acostumats.