“Treball i medi ambient” és l'últim número de la revista Ecologia Política. A qui hagi gastat 15 euros per a aconseguir-ho, difícilment se li penedirà. El que no sigui molt expert en aquests temes encertarà a mig fer si comença el seu llibre des de l'últim article, la crítica de la New Economic Foundation, que ha proposat una jornada de 21 hores. És possible somiar això en aquests temps en els quals la majoria de les retrats dels treballadors s'estan retardant fins a una edat després de la mort?
Un dels principals referents de l'ecologia política en l'àmbit de l'ecologisme popular d'esquerra és el professor Juan Martínez Alier. Però a l'ombra del vell mestre s'han reunit pensadors i activistes molt més joves: Iñaki Barcena, Florent Marcelessi, Jorge Riechmann, Ignasi Puig Ventosa, que ha vingut sovint a parlar sobre la gestió de residus...
Citar els últims articles, 21 hores de José Luis Peña. Per què una setmana laboral més curta pot ajudar-nos a tots a prosperar en el segle XXI. resumeix i critica la recerca realitzada l'any passat per la New Economic Foundation (NEF). No ha tingut molt de ressò entre nosaltres. No perquè no valgués la pena. L'FMI ha estudiat l'ocupació que hauria de tenir una societat organitzada en funció de l'ecologia política.la
recerca ha permès detectar algunes característiques de l'ocupació actual de la NEF britànica. Avui hi ha una bretxa profunda entre el que es paga i el que no es paga. Molts treballs bàsics per al funcionament de la societat, com la cura dels nens, l'atenció als majors, les tasques domèstiques, etc., no es paguen per diners. L'FMI calcula que la població d'entre 16 i 64 anys dedica una mitjana de 20 hores setmanals al treball remunerat i, per tant, la sorpresa és que a 31 hores no pagades.
Per a
extreure aquesta mitjana, per descomptat, es comptabilitzen tots els habitants, també els que estan en atur i els que han renunciat a l'ocupació externa per a fer les tasques domèstiques. D'altra banda, és curiós observar que els que més temps de pagament porten són els que més guanyen. I viceversa.
A pesar que la jornada de treball “sempre ha existit”, és fill de la fàbrica. Els de la NEF han dedicat un apartat complet a la història de la jornada, comptant com amb la creació i expansió de la indústria moltes de les activitats han perdut el seu “treball”: la cura dels nens, les tasques domèstiques o l'auzolan s'han vist expulsats de l'economia per nous sistemes que denominen als que les duen a terme com a “població inactiva”.
Posteriorment, l'estudi de la NEF ha intentat predir com es pot superar la bretxa d'aquests dos tipus de treballs i si admetem que l'economia britànica no ofereix als seus ciutadans més que una jornada laboral de 21 hores setmanals. Resposta: la petjada ecològica de la societat seria molt menor i els éssers humans prendrien un control molt major de la seva organització i de la seva vida en general. Milloraria l'educació dels nostres nens i nenes, com el mode de vida dels majors. “La llista d'avantatges ens obliga a pensar si necessitem més ocupació o, per contra, necessitem ocupacions millor”, resumeix José Luis Peña, crític del dossier.
La reducció de jornada no és l'invent d'una quadrilla d'ecologistes d'aquest matí. El segle XX ha vist als obrers lluitant per una setmana de 40 hores, després per una setmana de 5 dies, i a la fi de segle els francesos van aconseguir una jornada de 35 hores. Emmarcats en cultures i organitzacions més individualistes, els d'Holanda, Dinamarca o Bèlgica van arribar a composicions similars amb altres fórmules.
Però després van començar les dinàmiques cap a l'altre costat, amb Sarkozy. Però el professor canadenc Anders Hayden creu que es reforçaran les forces per a tallar de nou la jornada laboral. En el seu article La reducció del temps de treball i una estratègia ecològica post-creixement, ha donat les seves claus. Per a començar, la petjada ecològica de la humanitat s'ha fet doblement així des de 1966 i avui sabem que a aquesta marxa no podrem seguir endavant.
Molt més allà del canvi climàtic, els límits d'aquest model de desenvolupament són presents en la deterioració del medi ambient, la disminució i l'encariment de les aliments, la crisi energètica i les crisis polítiques i socials de tot el món. Hi ha un corrent de pensament que creu que la clau està en una major ecoeficiència, que podem produir i consumir de forma més sostenible. Hayden i molts altres no creuen que sigui així, sinó que caldrà organitzar una prosperitat sense creixement.
“Les polítiques de reducció de jornada –ha escrit Hayden– pararien els cicles de ‘treballar més i gastar més’, en els quals estan immerses les persones dels països rics, amb jornades llargues i amb un consum cada vegada major, encara que amb això no aconsegueixen un millor benestar i a més contribueixen a la deterioració del medi ambient. Una altra justificació és la de renunciar a un creixement continu al Nord del món i és la cessió d'un espai ecològic perquè el Sud creixi, on hi ha necessitat d'augmentar la producció i reduir la pobresa”.
Alguns opinen que la crisi que s'ha estavellat en 2008 pot ser reparada alguna vegada i viure com abans. Igual que Hayden, altres experts creuen que no serà possible. Pensen que és millor repartir millor l'ocupació existent que agafar-lo en la cerca d'un creixement impossible. Els treballadors i treballadores podrem utilitzar les hores que guanyem per a altres activitats. Els ecologistes d'esquerra animen a dedicar més temps a la família i als amics, a participar en auzolan i en política, a estudiar, a passar el temps tranquil...
Aquestes idees no semblen molt compatibles amb les quals utilitza el sindicalisme, fins i tot el de l'esquerra. Però Hayden creu que caldrà mobilitzar-se per a arribar a aquesta nova distribució de la jornada laboral.
En la
introducció a l'Ecologia Política, Ignasi Puig Ventosa, en el seu curt article Temps de treball i medi ambient , detalla amb valentia les opinions qüestionades sobre els quatre punts clau d'aquest tema. “1) En general i sobretot en les societats industrialitzades, hem de produir i consumir menys (...) en benefici del medi ambient. 2) Això implica menys treball. 3) La manera de reduir les tensions serà repartir el treball i sobretot reduir la jornada laboral. 4) Això pot fer baixar els salaris reals, deixant a un costat el que ocorre amb els salaris nominals, i això també és acceptable des del punt de vista mediambiental, ja que podria suposar un descens del consum”.
Betsaide enpresan gertatu da, 08:00ak aldera. Urtea hasi denetik gutxienez bederatzi behargin hil dira.
Euskal Herrian Euskarazen arabera, Tolosako tren geltokiko segurtasun agente batek eraso egin zion militante bati, agenteari euskaraz hitz egiteko eskatu ziolako. Tolosako alkateak "kezka" adierazi du eta azalpenak eskatuko dituela jakinarazi.
Trump/Vance eta Zelenskyren arteko sesio gogoangarriak, Europan behintzat, erabat isilarazi badu ere, bada beste mundu-parte batean bederen dezenteko harrabotsa harrotu duen burutazioa. Afganistango Bagrameko aire-basea berreskuratu nahiko luke Trumpek, bere lehen... [+]
Groenlandiar jatorriko 411 haur daude tutoretzapean Danimarkan, Gizarte Gaietako, Etxebizitzako eta Adineko Pertsonen Ministerioaren txosten baten arabera. Aitatasun eta amatasun froga psikologikoetan puntuazio baxuak lortzeko arriskua dute guraso groenlandiarrek, frogak ez... [+]
Satorralaia plataformak Donostiako Metroaren Mirakontxa-Easo zatiko lanek “%164ko gainkostua” izan dutela salatu zuen joan den astean, eta, horren harira, EH Bilduk gainkostu hori argitzeko eskatu du, Eusko Legebiltzarrean erregistratutako galdera sorta baten bidez.
Down sindromea eragiten duen 21. kromosomaren kopia gehigarria ezabatzea lortu dute ikertzaile japoniar batzuek laborategiko giza zeluletan. Erabilera klinikotik urrun dagoen arren, sindrome hori tratatzeko aukera berri bat ireki du esperimentu honek. PNAS Nexus aldizkarian eman... [+]
Ikasleen lan politikoa jazartzeko asmoz, Iruñeko Iturraman eta Biurdanan nahiz Bilboko Unamunon izan dira polizia-indarrak, IAk salatu duenez.
Otsailaren 28an Hendaian eman dio hasiera kanpainari Herri Urratsek. Euskararen transmisioa bermatzen duen Seaska babestea da helburua.
Gizonak ustez Ortuellako Jendea futbol taldean zuen posizioa baliatu zuen umeari argazkiak egiteko. Ertzaintzak ikerketa abiatu du eta aurretik antzerako salaketak zituela jaso dute.
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Abdullah Öcalan buruzagiak PKKri otsailaren 27an eskatu zion armak uzteko. Taldeak egin duen adierazpenean babes osoa agertu dio buruzagiari eta Öcalanek eskatutakoa betetzeko konpromisoa adierazi du.
Poliziaren eta manifestarien arteko talkek atxilotu eta zauritu ugari utzi dituzte ostiralean herrialdeko hiri nagusietan. Herritarrek gertatukoaren erantzuleak zigortzea eskatu diote gobernuari, ez baita oraindik istripuaren inguruko epaiketarik ireki. Greba orokorra deitu... [+]
Hala iragarri du Keir Starmer Erresuma Batuko lehen ministroak Londresen eginiko goi bileran. Etxe Zurian Trumpek Zelenskiren aurka egin ostean, izandako eztabaidaren aurrean, Europako buruzagiek babesa adierazi diote Ukrainako presidenteari.
Elizak 23 kasu ditu onarturik Nafarroa Garaian. Haiek "ekonomikoki, psikologikoki eta espiritualki laguntzeko" konpromisoa adierazi du Iruñeko artzapezpikuak.