Algú diria “A la fi!”, perquè a les editorials basques els ha costat mullar-se les puntes dels dits en les aigües del digital. Però en aquest moment en el qual la producció editorial internacional ha començat la metamorfosi (no fa molt parlem del tema, vegeu el número 2.255 d'Argia), s'han creat dues plataformes importants per a oferir llibres numèrics bascos: Les editorials Elkar, Erein i Alberdania van ser les creadores del projecte Libr-e, que l'editorial Gurebook i Susa acaba de publicar en la web Armiarma.

Gurebook es va presentar al novembre de 2010 amb la Fira de Durango a la porta. Es tracta, fonamentalment, d'una botiga de llibres electrònics, que ofereix obres de les editorials que participen en el projecte, una mica més barates que els llibres en paper i que els llibres comprats incorporen tecnologies per a limitar la còpia digital. La importància de les editorials participants –a les tres primeres se'ls sumen unes altres– i el salt qualitatiu que va suposar en la producció de llibres bascos –poques vegades es veuen aquest tipus d'aliances en el sector– va fer que el nou portal tingués un bonic acolliment mediàtic, però també algunes crítiques als preus i a les tecnologies de limitació de còpia (el que escriu aquestes línies en el seu moment pot llegir aquí: http://ttiki.com/23213.

El
projecte que Susa ha posat en marxa a l'inici de l'any ha passat més callat en els mitjans de comunicació bascos, encara que el que ofereix és diferent: En total, 249 llibres, en format PDF i EPUB, sense límit de còpia; alguns clàssics de la literatura basca; uns altres, obres d'escriptors internacionals, publicats en la col·lecció Literatura Universal. I el més important, pel que sembla: tots gratis. Però, de moment, no hi ha novetats.

Dos models molt diferents per a respondre al repte
digital. Quant als dubtes, mil. La majoria dels signes d'interrogació actuals estan relacionats amb el model de negoci: algú estarà disposat a pagar diners per tenir un arxiu digital? Si ho fas gratis, què passarà amb les editorials i llibreries? Quin és el preu? Els dits marquen el número de telèfon a la recerca de respostes. A l'altre costat està Eneko Agirre de la llibreria Garoa de Zarautz. Abans que el llibre digital passés de ser el tema de conversa d'uns pocs tecnófilos a estar en boca de tot el món, ja havien posat una interessant selecció d'articles sobre el tema en el seu portal d'Internet www.egaroa.com.

Li demanem que valori els dos projectes que s'han presentat en els
últims mesos. “No puc parlar massa dels nostres _books perquè no soc usuari. Però això mateix diu molt, per què no ho uso? Està bé que algunes editorials d'Euskal Herria s'uneixin i intentin fer front a la realitat. Però com a usuari, em sembla que estan fent una mica covard”. Ha valorat
millor el projecte de Susa, no sols el Libr-e, sinó tot el portal Armiarma: ha subratllat que gràcies a aquest espai s'han digitalitzat molts textos literaris. Però també pregunta que no pot contestar: “Per què la gent, i especialment els joves, no veuen la literatura per a consumir-la?”.

Pagar?

Aquests són preliminars. Després de petites bocades, hem ficat la dent a la carn:

– La pregunta del moment és: vendràs e-books?

– Veient quin ha estat la meva experiència en els últims deu anys, veig molt difícil que la gent estigui disposada a pagar. Jo escolto música en Spotify, veig pel·lícules per streaming...

Una altra dada a
tenir en compte és que fins ara es parlava dels dispositius de lectura de llibres, és a dir, de les eines pensades exclusivament per a aquesta funció. Però si s'ha produït un esclat del llibre electrònic, ha estat gràcies a una eina que ofereix moltes altres possibilitats. Agirre es refereix a l'iPad d'Apple: una gaseta que recull totes les possibilitats d'un ordinador en la grandària d'una pàgina (connexió a Internet, vídeos, àudios, pantalla tàctil...). Pel seu format, ha tingut un càlid acolliment entre els lectors de llibres digitals, i amb l'aparició d'aquesta eina s'ha multiplicat l'intercanvi de llibres digitals entre els lectors. “I tu consumiràs els llibres allí, en una plataforma on tots els altres productes són gratis. Tot això d'oci és gratis i... pagaràs els llibres?”.

Sí, seria estrany.

– Però tu treballes en una llibreria –li hem contestat–, si tot és gratis, quin futur té el negoci?

– És clar que les llibreries no tenen part del pastís. Ningú va a una botiga de discos a baixar un MP3. Pot funcionar com a font d'informació, però en termes de rendibilitat no dona prou per a guanyar el pa de cada dia.

Agirre explica que fins ara la producció editorial ha tingut peces fixes: editorials, distribuïdores, botigues... En la seva opinió, amb Internet es posarà tot l'esquema potes enlaire. Les primeres editorials no s'encarregaven de la venda, perquè l'obra estava en mans d'editorials com Garoa. “Però ara també venen a través de les webs”. No obstant això, el procés també es pot dur a terme al revés, és a dir, que la botiga assumeixi el treball d'edició. En Garoa s'ha analitzat aquesta possibilitat, ja que pot canviar el paper que han tingut en el sector i obrir-los el camí a un paper més important. “Vam fer un experiment amb Imanol Epelde, un petit llibre, i va sortir bonic, però de moment el nostre treball està sobretot a la botiga. No obstant això, som joves i no descartem res; el més important és que ho passem bé fent això. I les coses funcionen si tu t'ho passes bé”.

A la recerca del nou model

Eneko Agirre mira al qual ve sense dramatisme. “Jo et dic que el món en el qual treballem, el món literari, és molt ampli, la gent porta segles escrivint. Llavors, si desapareixen una llibreria o desapareixen editorials, és igual; si desapareixen, és perquè han de desaparèixer”. En la seva opinió, en la mesura en què la gent consumeix llibres digitals, el preu s'acostarà a zero. L'escenari ja ha canviat. “Si t'agrada, afronta això; si has d'adaptar-ho, fes-ho; però la realitat sempre serà la realitat”.

També
li hem preguntat sobre la cerca de nous models, com han fet el col·lectiu Bidehuts o el grup Zea Mays en la creació del disc (vegeu el número 2.262 d'Argia). En el cas de les llibreries destaca una tendència: molts comerços s'estan convertint en centres culturals. “S'estan convertint en espais vius. Tots coneixem les botigues que funcionen com espendedoras, i això deixarà de funcionar. La tendència és donar molts més serveis... o almenys aquesta esperança és posar més potes al model”.
No obstant això, el canvi no està succeint tan ràpid com en la música. En el paper es llegeix molt, es venen llibres, els agents que treballen en l'elaboració de llibres tindran més temps per a adaptar-se al nou model. Agirre ha comparat la situació amb els Estats Units dient que allí, en molts pobles, no hi ha llibreries i que això mateix ha accelerat molt la tendència al digital. El resultat? Les botigues de cadenes gegants com Barnes & Noble estan tancant en molts llocs, mentre que algunes petites botigues, basades en nous models, han aconseguit avançar.

Per tant, tot és moment de repensar: els llibres digitals no són només còpies binàries dels llibres en paper, sinó que són la peça d'un canvi molt més profund. Arriba la mutació del llibre, el moment de reinventar els rols d'editorial, botiga, distribuïdor, escriptor i lector. Una crisi, si es vol dir així. Però la crisi, ja se sap, també significa oportunitat. Opció que ha d'aprofitar tot aquell que tingui afició a menjar lletres.