El comunicat, el comunicat, arriba amb l'Any Nou i avançant-se al dolç txotx. La sidrería de Negarralde estava abarrotada. A punt de degustar el primer suc de l'any, tots eren allí: els elegants bisbes i les seves llegües de criat, les hàbils mans de fuster i els cantors desenfrenats, els rics oncles dels caserius i els seus nebots, casats, enamorats, patrons del poble, militars... així com compradors i venedors de tota classe de pells.Amb l'Any

Nou, per fi, estava sobre la taula el document que tots els ciutadans havien esperat durant anys: Carta de San Severino.
Tots els que estaven disposats a dir “Aquesta és la nova sidra”, a l'espera del vessament, volien buidar els gots i les choletas. Però, esperant les paraules de Sa Majestat, l'aigua de les pomes va quedar encadenada en la bota.

Document. Havia arribat per Viena i Baviera, anomenada pels gnoms, els embruixadors i les lamias de Nadal. A Àustria i Alemanya, venia construït i fundat un gran nombre de monestirs. Portava sota el braç un document amb el qual podia llegir-lo tot el que volgués sentir.

Va recollir els baixos de la seva rasa túnica i va pujar a la gran bota. L'alcalde contenia la respiració. L'escolà es va gratar sota el braç. Es fregaven les mans les gitanes.

San Severino posseïa dos dons: la gràcia de la profecia i la virtut del consell. Eren coneguts en tota la Cristiandat els comentaris als reis gots d'Ataulfo i Sigeri, així com als pagesos del Danubi, per a suavitzar les gelades i millorar les collites. Es
va posar a llegir el document amb el seu marcat accent de llengua d'origen, que encara que ocult quina era la seva casa natal, se li notava perfectament que era romà. El document deia el següent:

“Que tot el que té vida lloï i lloï a Déu. Si voleu la benedicció de la bondat màxima, vigileu i vetlleu pels drets dels altres. I ajuda als

pobres”. Però... Les breus frases de Miguel Strogoff van portar un cordó llarg. Malgrat el seu elevat discurs, no parlava més que d'aquella enraona.

Alguns donaven per descomptat tot el que es deia per sobre del barril. Molts altres van jutjar imprecís i inadequat els judicis del romà; uns, tots, uns quants.

–No entenc com ha vingut vestit amb aquests draps vells– un amic a un altre.

–A mi, per contra, em sona estrany el seu accent de conversa.

Tots dos van iniciar una discussió. “Però, no ha dit ‘lloança i lauda’? Què més havia de dir?”, deia una nena d'ulls blaus. “Sí, però si hagués dit ‘honrar i lloar’, tot hauria estat més clar”, la seva parella.

– I què em diu dels ‘drets dels altres’? Qui són els ‘altres’?– un comerciant.

– No ho sé; no obstant això, no cabem tots dins d'aquests ‘altres’?– els seus clients més habituals.

Bisbes, llegües, fusters, cantors, casats, enamorats, amos del poble, militars... tots es van encaminar a la rígida interpretació del document. L'ocasió ho exigia, naturalment.

Van analitzar el text i el context. El to i la manera de parlar del sant. Va utilitzar la fusta de la barrica per a la conferència. La seva túnica, rasa i despentinada, va ser objecte d'una gran controvèrsia.

Durant la tempestat dels pensaments, la patrona de Negarralde va sorgir d'un sermó que tots havien oblidat: “Tot això està bé, però no ha manat ajudar als pobres?”. Va llevar el fermall i va deslligar la filera.